Educa’ls per cooperar

• Autors: J. Arumí (col. 8821), I. Camps, X. López, G. Torres
• 103 pàgines
• Editorial: Eumo Editorial
• Lloc i data: Vic, setembre del 2019

Després del llibre Entrena’ls per cooperar, que ja vam comentar des del COPLEFC, ara tenim l’oportunitat de presentar Educa’ls per cooperar. Joan Arumí, en aquest cas en col·laboració amb altres docents, de la seva mateixa Universitat de Vic i mestres de primària, posa el focus a “Mostrar com es pot cooperar dins l’escola i com es pot treballar cooperativament entre l’escola i la universitat amb resultats enriquidors per a tothom”, que és el repte del llibre a partir  de “l’aprenentatge i les vivències d’un grup  d’alumnes de segon i un de cinquè de primària”.

“Qualsevol contingut –com per exemple el joc motor en l’Educació Física, la resolució de problemes en Matemàtiques o la comunicació oral en Llengua Anglesa– l’hem de convertir en un vehicle per treballar competencialment. El que és important és que aquests continguts siguin justificats socialment per tal de donar sentit al seu ensenyament i que impliquin una participació activa de l’alumnat”.

Seguint les reflexions dels mateixos autors: “La cooperació no és res més que una habilitat comunicativa” i “una habilitat sempre ha d’anar associada a un objectiu”. Parlar de cooperació vol dir que és “Una habilitat [que] requereix un procés d’aprenentatge”. Una tasca que no és exclusiva de cap matèria, sinó de totes, ja sigui Matemàtiques o Educació Física.

Els casos que es presenten permeten aprofundir sobre com s’assoleix la cooperació, les diferències inevitables que comporta i els conflictes o crisis que qualsevol creixement humà comporta. Tal com es mostrava al llibre anterior, el text es basa en aquest en la vida de dos grups escolars durant un curs, en què el detall de l’experiència dins l’aula permet arribar a la categoria conceptual mitjançant l’anàlisi i la reflexió. Sens dubte, propostes intangibles que han de promoure una societat on els seus membres assumeixin i reforcin els principis democràtics i inclusius, bases d’una cohesió social madura, lliure, en definitiva.

El llibre combina “narrativa i assaig, entrelliga vivències, reflexió i informació”, tot adreçat als docents, que podran fer-ne una lectura molt fàcil, per l’estil que empren els autors. I si es vol ampliar la mirada sobre la cooperació, una bibliografia acurada pot resultar molt útil.

Joan Arumí (col. 8821) i professor de la UVic

Índex
La cooperació a l’escola
1. Programar per cooperar
2. Principis pedagògics
3. El mestre reflexiu
4. Construint equip
5. L’aprenentatge cooperatiu
6. Dels continguts a les competències
7. Aprendre a escoltar
8. L’alumne al centre de l’avaluació
9. La narració, la cooperació i l’educació
Bibliografia.

* * *

Algunes perles…

“Un mestre mai no serà un educador si no s’endinsa en la pedagogia” (pàg. 21)

“Preguntar-se els perquès de qualsevol activitat didàctica situa el mestre en la pedagogia” (pàg. 22)

“És imprescindible que un docent assoleixi tres sabers fonamentals en la professió […]: un coneixement de la matèria, un saber professional i un compromís personal” ( pàg. 30)

“la cooperació és concreta i específica perquè s’escolta i s’observa” ( pàg. 49)

“els continguts són neutres i si no tenen intencionalitat no podem dir que siguin educatius. Fer esport només per fer-ne o realitzar expressió corporal sense objectius situa aquests continguts en pur activisme. Sense el propòsit d’aconseguir alguna finalitat hi pot haver aprenentatge, però no educació.” (pàg. 62)