El vocabulari de la nostra rutina diària: del ‘fitness’ al fitnes i els materials del gimnàs

L’atracció per l’activitat física i la millora de la salut ha convertit la sala de gimnàs en un espai habitual per a milers de persones. Tanmateix, l’hegemonia de la llengua anglesa en l’àmbit de l’esport i de la preparació física sovint provoca que es facin servir anglicismes de manera indiscriminada per referir-nos tant a les mateixes disciplines com als estris que hi emprem.

Per combatre aquest fenomen i oferir alternatives precises i adequades en català, el TERMCAT (Centre de Terminologia de la llengua catalana, que pertany al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) ha creat recursos específics per normalitzar el vocabulari del gimnàs. Un dels més destacats és la infografia interactiva Termes del gimnàs: material, elaborada amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC), juntament amb associacions de l’àmbit esportiu.

La base del concepte: de fitness a fitnes

Abans d’entrar en el detall dels estris i eines de la sala, cal situar el concepte troncal que ho engloba gairebé tot. És molt habitual veure escrit fitness amb doble s, mantenint la grafia original anglesa. Tanmateix, segons fixen les recomanacions del TERMCAT, la forma adaptada i correcta en català és fitnes, amb una sola s final. De fet, així és com queda recollida aquesta paraula en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), després de ser normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Segons el Centre de Terminologia, aquest concepte fa referència al “conjunt de pràctiques físiques, generalment dutes a terme en un centre esportiu, que tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física; es considera que el fitnes s’ha de complementar amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats”. A més, el TERMCAT recorda la importància de matisar el seu ús respecte d’altres termes propers, també recollits al diccionari normatiu:

  • La condició física és “l’estat general de la capacitat física i psicomotora d’una persona; el fitnes i les activitats gimnàstiques en general, doncs, pretenen aconseguir una bona condició física”.
  • La forma és “la condició física que té un esportista en un moment determinat de la temporada per a la pràctica d’un esport (…) es tracta, doncs, de l’avaluació de la condició física en un moment concret amb relació a la pràctica d’un esport”.

Així doncs, fem fitnes per tenir una bona condició física o per estar en forma. Aquesta forma adaptada del fitness es fa servir de manera natural com a complement en molts dels materials que trobem a la sala.

Guia de materials i eines en català

Mitjançant la feina conjunta entre el TERMCAT i el COPLEFC, s’ha establert la terminologia normativa per als principals estris d’entrenament. A continuació, repassem com s’han d’anomenar correctament en català els diferents elements de la infografia:

Lliure i sobre terra

  • Manuella: sovint anomenada incorrectament amb termes com mancuerna (que és el terme en castellà), la manuella és el pes format per dos elements circulars —que poden ser fixos o intercanviables— units per una barra curta, dissenyat per ser utilitzat amb una sola mà.
  • Pes rus: conegut popularment en anglès com kettlebell , consisteix en una bola de ferro fosa amb una nansa o anella a la part superior que permet fer exercicis de força.
  • Pesos i discs: els pesos són les masses o càrregues que es fan servir per incrementar la resistència en els exercicis. Units per la barra curta formen la manuella i, de fet, són termes (manuella i pesos) que defineixen aparells similars. Quan els pesos tenen forma plana i circular per ser inserits en una estructura o barra, reben el nom de discs.
  • Barra i barra de pesos: la barra és la peça metàl·lica allargada sobre la qual es carreguen els discs; quan ja està equipada o configurada per al treball de força, parlem de la barra de pesos.

Elements d’equilibri, mobilitat i suport

  • Pilota de fitnes: adaptació del terme anglès fitball, és la pilota elàstica de mides diferents que es fa servir per a exercicis de mobilitat, coordinació, equilibri i reeducació postural.
  • Bosu: placa circular rígida unida a una mitja esfera de material flexible que permet treballar l’equilibri; es pot fer servir tant per la cara plana com per la corba.
  • Pilota medicinal: pilota massissa pesant (d’entre 1 i 11kg) i d’un diàmetre reduït respecte a la de fitnes, recoberta d’un material tou i emprada per als entrenaments de força i en exercicis de rehabilitació.
  • Cèrcol de pilates: anella flexible amb dos mànecs oposats que ofereix resistència en compressió o tracció durant la pràctica d’aquesta disciplina.

Treball de flexibilitat, resistència i recuperació

  • Estoreta: l’element fonamental per al treball a terra. Cal evitar termes poc adients com esterilla o colchoneta quan parlem del tapís prim, tou i flexible sobre el qual s’executen exercicis de terra, com ara ioga o estiraments.
  • Corró d’escuma: conegut en anglès com a foam roller, és el cilindre d’espuma comprimida, compacte o buit per dintre i que pot portar un relleu marcat, que s’utilitza per a l’automassatge i el relaxament muscular.
  • Banda elàstica: cinta flexible que oposa resistència gradual al moviment i que es fa servir tant en rehabilitació com en entrenaments de tonificació.
  • Corda: element tradicional consistent un cos cilíndric flexible, resistent i de llargada considerable, format per un conjunt de fils de cànem o sintètics trenats i sovint amb un mànec a cada extrem. Es fa servir per a exercicis de salt cardiovascular.

Estructures i fixacions

  • Espatllera: estructura fixada a la paret formada per barres horitzontals de fusta o metall, indispensable per a estiraments i exercicis de suspensió.
  • Ancoratge: punt o suport fix de la paret o sostre on s’enganxen diferents eines de treball, com ara bandes elàstiques per fer exercicis de força o d’estirament.

Un compromís amb la qualitat lingüística i professional

La feina col·laborativa que es fa entre les entitats terminològiques i professionals com el COPLEFC demostra que l’esport i el català formen un tàndem perfecte. Utilitzar el nom precís de cada material no només demostra rigor lingüístic, sinó que reforça la qualitat professional dels entrenadors, la claredat en les instruccions de les sessions i la difusió d’un vocabulari propi en l’àmbit de la salut i l’activitat física. La propera vegada que entreu a la sala de fitnes, recordeu agafar les manuelles, preparar l’estora i començar a entrenar en català!

Podeu consultar la infografia interactiva del TERMCAT Termes del gimnàs: material clicant aquí. I us podeu descarregar també la versió en PDF en aquest enllaç.

Article elaborat per Docusport.cat, sobre la base dels termes del gimnàs que recull el TERMCAT.

Visited 52 times, 52 visit(s) today

Els articles més llegits

↑
Close