La sostenibilitat ha deixat de ser una opció secundària per convertir-se en un pilar estratègic en la gestió de l’activitat física i l’esport. Com a professionals d’aquest àmbit, tenim l’oportunitat i la responsabilitat de liderar aquest canvi de paradigma, transformant les nostres pràctiques i instal·lacions en agents de canvi positiu per a la societat i el medi ambient.
En un context on el canvi climàtic i la gestió eficient dels recursos exigeixen respostes immediates, el sector esportiu —des de les instal·lacions municipals i els gimnasos fins a la gestió d’esdeveniments a l’aire lliure— ha de redefinir els seus processos. Prendre consciència és el primer pas, però l’impacte real s’aconsegueix mitjançant accions concretes, mesurables i sostingudes en el temps.
A partir de les reflexions i recomanacions recollides per l’experta en sostenibilitat Ana Vallejo a al blog Más que sostenible, analitzem els eixos clau per transformar les nostres entitats i espais esportius cap a un model més sostenible i responsable.
1. Sensibilització i cultura organitzativa
Cap transformació és viable sense la complicitat de les persones. La sensibilització ambiental s’ha d’integrar de manera transversal en la cultura de l’entitat, fent ús d’un llenguatge inclusiu i incorporant la perspectiva de gènere. Com recordava el divulgador Jacques Cousteau: “Només es protegeix allò que s’estima, i només s’estima allò que es coneix”. Formar tant els equips tècnics com l’alumnat i els usuaris sobre el perquè d’aquestes mesures és la base de qualsevol canvi d’hàbit durador.
2. Reducció de residus i economia circular
La generació de residus és un dels reptes més urgents a les instal·lacions esportives. Per abordar-lo, cal aplicar principis d’economia circular:
- Eliminació de plàstics d’un sol ús: Substituir ampolles, gots o coberts d’un sol ús per recipients reutilitzables o punts d’aigua filtrada.
- Separació i quantificació: Instaurar punts de reciclatge ben senyalitzats per mesurar el volum de residus i reduir-lo progressivament.
- Digitalització conscient: Reduir l’ús de paper en gestions administratives, promovent el format digital sense oblidar la reducció de la petjada digital.
3. Eficiència energètica i gestió de l’aigua
Les instal·lacions esportives són grans consumidores de recursos hídrics i energètics. Optimitzar-ne el funcionament requereix auditories periòdiques i plans de manteniment preventiu que allarguin la vida útil dels equips. La transició cap a energies renovables (com la solar-fotovoltaica) i la implantació de sistemes d’estalvi d’aigua (aixetes temporitzades, sensors o reaprofitament) són prioritàries per reduir la petjada ecològica i els costos operatius.
4. Mobilitat, compres i estil de vida saludable
L’impacte de l’esport va més enllà del recinte esportiu. Fomentar la mobilitat sostenible (accés a peu, en bicicleta o en transport públic) redueix directament les emissions associades als desplaçaments. Així mateix, la compra de material i equipaments ha de seguir criteris de proximitat i producció d’ínfim impacte ambiental. Finalment, l’oferta de restauració i vending ha de prioritzar productes de temporada, ecològics i de quilòmetre zero.
5. Mesurar per millorar: aliances i millora contínua
Allò que no es mesura no es pot millorar. Calcular la petjada de carboni, hídrica o ecològica permet establir indicadors clars i avaluar els progressos. Aquesta estratègia s’alinea amb l’ODS 17 (Aliances per assolir els objectius), demostrant que la col·laboració entre professionals, entitats i la ciutadania és la clau de la sostenibilitat real.
Article basat en les aportacions d’Ana Vallejo al blog Más que sostenible: “20 Tips verdes para un deporte más sostenible – Blog Más que sostenible“.
Ana Vallejo és consultora experta en projectes de gestió mediambiental i sostenibilitat per a les organitzacions esportives. Compta amb una dilatada experiència en direcció d’instal·lacions esportives i com a directora de projectes, àrea mànager, responsable de gestió d’infraestructures, manteniment i plans d’eficiència energètica.
