Vázquez Montalbán. Fútbol y política

• Autors: Jordi Osúa (col. 58621)
• 240 pàgines
• Editorial: Editorial Base
• Lloc i data: Barcelona, octubre del 2019

El nostre company Jordi Osúa (col. 58621) és un apassionat de tot el que destil·la Manuel Vázquez Montalbán (MVM), el periodista mític de la Transició, però també literat (amb el seu popular Carvalho, el perdiguer de la Barcelona ravalera), assagista, poeta, home polític –del PSUC–, etc. Tot un “homenot” que deia Pla, i culer de pedra picada, això també.

El Dr. Osúa, que es va doctorar amb la seva tesi sobre Manuel Vázquez Montalbán (tot plegat, res…, unes mil cinc-centes pàgines!), n’ha disseccionat el pensament que aquest va llegar en una munió d’articles i més articles sobre esport, futbol especialment, i ara ens en presenta un nou llibre: Vázquez Montalbán. Futbol y política, un text guardonat amb el premi d’assaig Becerro de Bengoa de la Diputació Foral d’Àlaba.

L’aprofundiment que aquí presenta sobre l’escriptura de Vázquez Montalbán queda reflectit en la totalitat de 570 notes a peu de pàgina, fet que demostra el rigor de la tasca efectuada. El llibre suposa una anàlisi detallada dels epígrafs que conté a partir de citacions, com és lògic en una obra que posa en valor els textos del protagonista temàtic, fins a configurar un relat de la seva posició tot donant resposta al concepte central de la relació entre futbol i política i els capítols propis inherents. I que ens ve a dir, o a desmentir, que allò de no s’ha de barrejar esport i política… és una fal·làcia, senzillament perquè l’esport està íntimament instrumentalitzat; en aquest sentit només cal veure la imatge de la portada, amb tota una síntesi històrica i explicativa d’un període: el jugador al nivell inferior amb els darrers ulls del franquisme més recalcitrant d’Arias Navarro, acompanyat d’un futur rei (encara no) expectant, juntament amb una nena riallera (princeseta) i la mà estesa de la Transició encarnada en Adolfo Suárez, el cabdill de la UCD, perquè és clar, en el fons aquesta és la foto de la darrera Copa del Generalísimo.

Dit això i promovent des d’aquestes ratlles la lectura del llibre per acostar-se a un pensament i al personatge que pensava d’aquesta manera, només resta recordar uns mots del prologuista García Candau: “Manolo Vázquez Montalbán fue el padre de una corriente intelectual que dio brillo al fútbol”, i tal com es llegeix a la contraportada d’aquest volum: Manuel Vázquez Moltalbán va ser dels pocs autors progressistes espanyols que va saber harmonitzar l’afició futbolística i el compromís polític tant en la seva vida com en la seva reflexió teòrica, tot esdevenint un referent per a altres escriptors i periodistes.

“El futbol a Espanya és moltes altres coses. Esport-espectacle preferit de les masses, polaritzador de tensions interregionals i de projeccions ultranacionals, el futbol és peça imprescindible per comprendre del tot trenta anys de la història d’Espanya”. Manuel Vázquez Montalbán, 100 años de deporte (vol. 3). 1973

Jordi Osúa (col. 58621 )

Índex
Introducció
1. Un culé en el PSUC
Pan y futbol
2. El nacionalfutbolismo
3. Los gobiernos y el fútbol
4. Los medios de comunicación
5. La RFEF
Partidos casi políticos
6. Futbol extradeportivo
7. Más que un club
8. La dialéctica futbolística
9. La dictadura del Presidente
10 .Ultras y otros vándalos
11. El Partido y los partidos

* * *

Altres textos de Jordi Osúa sobre Manuel Vázquez Montalbán

–Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport. Barcelona: Editorial Base, 2018.

–El deporte en la vida y en la obra de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003). Tesi doctoral: disponible a Tesis Doctorals en Xarxa

A més d’una trentena de textos periodístics a L’Esportiu de Catalunya