Aquest article, redactat per la Dra. Lia Moreno Simonet, és la primera entrega de la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2025 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats del COPLEFC
Dra. Lia Moreno Simonet (col. 63693). Efectes de l’exercici i el procés de remodelació muscular a la concentració de biomarcadors sanguinis de la unió neuromuscular en població jove
Quan fem exercici intens —un partit de futbol, una sèrie d’esprints o entrenament excèntric d’alta càrrega— solem pensar que el “dany” es produeix únicament al múscul. Tot i això, la investigació recent mostra que l’impacte va més enllà de les fibres musculars i arriba també a la unió neuromuscular, el punt de comunicació entre el nervi i el múscul.
La tesi doctoral Efectes de l’exercici i el procés de remodelació muscular a la concentració de biomarcadors sanguinis de la unió neuromuscular en població jove, desenvolupada a la Universitat de Barcelona i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, aporta per primera vegada informació no només pel que fa al múscul, sinó també a biomarcadors relacionats amb la transmissió neuromuscular.
Més enllà del dolor muscular: la importància de la unió neuromuscular
El dany muscular induït per l’exercici (EIMD) és un procés ben conegut. Es manifesta amb dolor muscular tardà, disminució de la força i augment de proteïnes musculars a la sang. Però fins ara se sabia poc sobre què passa a la unió neuromuscular durant aquest procés.
Un dels grans avenços d’aquesta investigació és la incorporació del fragment C-terminal d’agrina (CAF-22) com a biomarcador sanguini de la integritat de la unió neuromuscular. Aquest biomarcador reflecteix possibles modificacions a l’estabilitat estructural i funcional de la unió neuromuscular després de situacions d’estrès mecànic.
Tres models d’exercici, tres respostes diferents
La tesi s’estructura en tres estudis independents realitzats en població jove sana:
- Un partit de futbol de 90 minuts. En jugadors amateurs es va observar un dany muscular moderat amb recuperació incompleta a les 72 hores. El més rellevant va ser que els marcadors neuromusculars van mostrar alteracions en la transmissió sinàptica que persistien uns quants dies després del partit.
- Un protocol de 10 esprints de 40 metres. Aquest model va generar un mal muscular lleu des del punt de vista bioquímic, amb recuperació relativament ràpida dels marcadors clàssics. Tot i això, la força muscular seguia disminuïda a les 72 hores i els biomarcadors neuromusculars van mostrar una tendència a la disfunció transitòria.
- Exercici excèntric analític d’isquiotibials amb corriola cònica. Aquí es va detectar un dany muscular moderat, amb elevacions significatives de proteïnes musculars i deteriorament funcional mantingut a les 72 hores. Curiosament, en aquest cas no es van observar alteracions clares als biomarcadors de la unió neuromuscular.
Conclusions principals de la investigació
En conjunt, els resultats mostren que l’exercici intens no sols impacta a l’estructura muscular, sinó també a la comunicació entre el nervi i el múscul. La recuperació funcional es pot prolongar més enllà del que indiquen els marcadors bioquímics tradicionals, cosa que suggereix que els processos de remodelació muscular i neuromuscular són més complexos del que es pensava. A més, el tipus d’exercici determina la magnitud i la naturalesa del dany, i les diferències observades entre homes i dones reforcen la necessitat de considerar el sexe com a variable biològica en la planificació de l’entrenament.
Finalment, la incorporació del CAF-22 com a biomarcador obre noves vies per estudiar la integritat de la unió neuromuscular en contextos esportius i clínics.
Implicacions pràctiques
Des del punt de vista aplicat, aquests resultats tenen implicacions per a:
- La planificació de càrregues d’entrenament.
- El disseny d’estratègies de recuperació.
- La prevenció de lesions, especialment en musculatura d’isquiotibials.
- La individualització de l’entrenament segons el sexe.
Comprendre que la recuperació no és únicament muscular sinó també neuromuscular pot canviar la manera com s’estructuren els períodes de descans i readaptació.
Una nova mirada al dany muscular
Aquesta investigació aporta una visió integradora del dany muscular induït per l’exercici, combinant marcadors funcionals, bioquímics i neuromusculars. Més que un simple procés de “trencament” i reparació, l’EIMD apareix com un fenomen complex que involucra la comunicació entre nervi i múscul.
En definitiva, el múscul no treballa sol. I quan ho exigim al màxim, la unió neuromuscular també participa en el procés d’adaptació i recuperació.
La tesi completa es podrà consultar del 24 de novembre en aquest enllaç.
La Dra. Lia Moreno Simonet (col 63693) va rebre el premi al Premi al millor Expedient de la Promoció 2015-2019 del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEF de Barcelona; i posteriorment es va doctorar amb Excel·lent – Cumlaude amb la tesi Efectes de l’exercici i el procés de remodelació muscular a la concentració de biomarcadors sanguinis de la unió neuromuscular en població jove. És professora d’Esports individuals: gimnàstica rítmica i de Fisiologia de l’exercici a la Universitat de Barcelona i al Tecnocampus; i de Condicionament físic i d’Anàlisi dels esports a la Universitat Abat Oliva CEU. També exerceix com a entrenadora nacional de gimnàstica rítmica i té experiència en Readaptació dintre del medi aquàtic.
