El passat 5 d’octubre el Col·legi d’Economistes de Catalunya va acollir la jornada “L’esport femení, un valor socioeconòmic a l’alça”, organitzada per la Comissió de l’Economia de la Igualtat i Diversitat i la d’Economia i Finances de l’Esport. L’esdeveniment va repassar el bon moment que viu l’esport femení i els reptes que té per davant. En aquest article, hi trobareu un resum de les intervencions que hi van tenir lloc, així com alguns dels arguments i idees que s’hi van debatre.
L’acte el va obrir el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy, que va destacar que la proclamació de la selecció femenina de futbol com a campiona del món l’agost passat “ha estat un gran èxit social del nostre país i serà un referent per a les properes generacions de dones esportistes”.
Anna Caula, secretària general de l’Esport i l’Activitat Física de Catalunya, va continuar la jornada ressaltant la importància de posar la dona i l’esport femení al centre d’atenció i recordant que l’esport femení és més que una moda passatgera, és un moviment que ha vingut per quedar-se entre nosaltres.
Caula va subratllar que l’esport femení té un valor econòmic significatiu i que la seva visibilitat creixent als mitjans de comunicació ha conduït a un augment de l’interès de patrocinadors i de suport institucional. Tot i que encara hi ha un desequilibri en comparació amb l’esport masculí, va afirmar, la tendència de creixement és innegable, així com la seva capacitat per canviar els imaginaris en relació amb la igualtat de les dones.
Un valor econòmic i social a l’alça
Un dels plats principals de la jornada va ser la conferència “L’esport femení, un valor econòmic i social a l’alça”, a càrrec de Laura Gil, responsable de patrocinis a Iberdrola Espanya. Gil va destacar la contribució significativa d’Iberdrola en l’impacte socioeconòmic de l’esport femení a Espanya. La companyia energètica va canviar el seu enfocament de patrocini el 2015 per centrar-se a l’esport femení i ha tingut un impacte quantificable, incloent-hi un augment del 36% en llicències esportives femenines.
La directiva va abordar l’estratègia de l’empresa en tres eixos principals: l’enfortiment d’equips nacionals femenins, el desenvolupament de lligues femenines i l’augment de la visibilitat mediàtica de les esportistes. A més, va ressaltar la importància de les col·laboracions corporatives per empoderar les dones a l’esport. També va esmentar la necessitat de figures femenines referents a diferents disciplines esportives i va advocar per combatre l’abandonament esportiu prematur en nenes de 12 a 16 anys a través d’aliances amb institucions educatives.
Per altra banda, Gil va posar èmfasi en la prominència creixent del futbol femení, tot destacant diversos “primers” històrics, com ara rècords d’assistència i transmissions televisives. Aquests esforços van culminar amb la victòria a la final del campionat mundial de futbol femení a Sydney. L’estratègia d’activació fins i tot va incloure visites d’alt nivell i campanyes publicitàries que van comportar un augment en el reconeixement d’Iberdrola com a patrocinador.
Gil, parlant en primera persona des de la seva empresa, va concloure assenyalant que, encara que el patrocini és un compromís social, també aporta beneficis significatius a la marca i eleva la percepció positiva. En general, la seva intervenció va apostar per un enfocament multifacètic a l’hora d’acarar la desigualtat de gènere a l’esport, que abasta des d’inversió corporativa fins a educació i visibilitat mediàtica.
Clubs, organitzacions esportives i esport femení
El colofó de la jornada va ser la celebració d’una taula rodona en què es va debatre sobre el paper dels clubs i les organitzacions esportives en relació amb l’esport femení. Hi van participar Maria Teixidor, advocada, empresària i directora responsable de Futbol Femení del Barça des del 2015 fins al 2020; Jessica Vall, biòloga i nedadora professional del Club Natació Sant Andreu; Mari Paz Corominas, presidenta de la Comissió d’Economia i Finances de l’Esport del Col·legi d’Economistes i nedadora espanyola que va representar Espanya als Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, i Josep Maria Figueres, director de You First, una agència de representació d’esportistes amb una divisió especial femenina, que inclou entre les seves jugadores Alèxia Putellas i exnedadores com ara Ona Carbonell.
Maria Teixidor va obrir la taula posant èmfasi en la responsabilitat social i el potencial d’impacte dels clubs de gran abast com el Barça. L’advocada va destacar que els clubs han de tenir un “compromís inequívoc” envers la igualtat de gènere i que això no pot ser una iniciativa aïllada, sinó una part estructural de la seva estratègia. També es va discutir sobre com potenciar la visibilitat de l’esport femení. Teixidor va esmentar l’exemple d’Iberdrola en natació i va fer èmfasi en la necessitat d’aconseguir visibilitat constant, més enllà dels anys olímpics o esdeveniments puntuals.
Els clubs han de tenir un “compromís inequívoc” envers la igualtat de gènere i això no pot ser una iniciativa aïllada dins de la seva estratègia
La participació de Jessica Vall i Mari Paz Corominas tenia l’aval de la seva experiència com a esportistes i pioneres en el camp de l’esport i en la necessitat i forçar canvis al llarg del temps. Mari Paz, sent una pionera en el camp de la natació, va assenyalar que els clubs han jugat un paper crucial en el suport a les atletes, tot oferint oportunitats d’entrenament especialitzat des d’edats primerenques. Va afegir que, en la seva experiència, la natació sempre ha tractat homes i dones de manera equitativa.
Jessica Vall, per la seva banda, va coincidir-hi afirmant que l’esport de la natació ha estat més avançat en termes d’igualtat de gènere, però subratllant que la manca de visibilitat i suport econòmic és un desafiament per a la professionalització de les dones en aquest esport. Actualment, només es poden sustentar gràcies a ajudes del Comitè Olímpic Espanyol, cosa que és insuficient per a una carrera a llarg termini. Ambdues participants van acordar que les dones a l’esport no busquen igualar-se als homes, sinó tenir el seu propi espai.
Monetitzar un àmbit en creixement
Un altre punt important va ser la monetització de l’esport femení. Teixidor va destacar que la inversió pública ha jugat un rol clau en la promoció de l’esport masculí i que un tipus d’inversió similar i facilitats fiscals són necessàries per elevar l’esport femení a un nivell comparable. En una línia similar, Corominas va afirmar que la popularitat creixent de l’esport femení segurament portarà a un augment en els preus de les entrades i els ingressos, tot recordant el cas d’un Barça-Madrid femení que va atreure més de 90.000 espectadors. Jessica Vall va ressaltar com a repte la importància d’atreure grans competicions esportives al país per impulsar l’acte social i econòmic de l’esport, segons ella un gran pas cap a la visibilitat i professionalització dels esports femenins a Espanya.
Josep Maria Figueres, director de You First, una agència de representació d’esportistes que ha evolucionat el seu enfocament cap a la inclusió de gènere, va explicar com You First va eliminar la seva divisió específica per a dones, anomenada “You First Women”, a favor d’un enfocament més integrat que no distingeix entre gèneres. Ara representen esportistes de tots dos sexes sota una mateixa unitat de negoci.
Les marques veuen una oportunitat econòmica en l’esport femení: més enllà de la simple exposició, busquen autenticitat i lideratge
Segons Figueres, abans de parlar sobre creixement econòmic, és vital assegurar igualtat d’oportunitats i accessibilitat per a les esportistes femenines. El creador de You First va apostar per millorar la qualitat del “producte” esportiu, cosa que també inclou la producció televisiva, per fer-lo més atractiu per als patrocinadors i el públic. Figueres va assenyalar que les marques veuen una oportunitat econòmica en l’esport femení: aquestes, més enllà de la simple exposició, busquen autenticitat i lideratge en els esportistes que patrocinen, especialment en dones, i valors coincidents en triar a qui volen patrocinar.
Segons Figueres, les esportistes femenines sovint ofereixen una autenticitat que és altament valorada per les marques, fins i tot si no arriben a les grans audiències que les seves contraparts masculines poden generar. Figueres també va abordar la importància de la col·laboració pública-privada i els incentius fiscals per atreure més inversió a l’esport femení. Va apuntar que la visibilitat i la rendibilitat de l’esport femení van més enllà de l’esport professional, i que afecta també l’esport practicat durant tota la vida.
En conclusió, la taula rodona va destacar la importància de la igualtat de gènere en l’esport, no només com un acte de justícia social, sinó també com una estratègia viable i rendible per a les marques i els organismes esportius.
Comissió de l’Economia de la Igualtat i Comissió Diversitat i la d’Economia i Finances de l’Esport, Col·legi d’Economistes de Catalunya.