Isaac Taberner Canadell (col. 57522), autor d’aquest article, és director del Màster en Sport Management & Marketing i professor de Gestió i Màrqueting Esportiu a la UVic-UCC.

Al llarg de les darreres dècades, el sector dels esdeveniments al medi natural ha experimentat un creixement vertiginós arreu del planeta. Les dades de participació a les dues de les disciplines reines d’aquests esdeveniments, com són el ciclisme i les curses de muntanya, en són una bona mostra. Segons Running USA, l’any 2015 es van organitzar 1.651 curses de muntanya al país nord-americà. Només 3 anys després, se’n van censar més de 8.300. I el mateix 2018, més de 18 milions d’atletes van participar en curses d’aquesta disciplina. A casa nostra, el 2010 es van registrar 62 curses de bicicleta de muntanya. El 2019, aquesta xifra va ascendir fins gairebé els 1.800 (Dorado i col·laboradors, 2022). Aquesta evolució del nombre de participants ha empès el sector a professionalitzar-se, tot  apostant per l’organització de proves de qualitat i una comunicació que els diferenciï de la resta de proves.

La satisfacció dels participants en esdeveniments esportius

En aquest context, un dels principals reptes dels organitzadors és generar experiències de qualitat i satisfer els participants, acompanyants i espectadors dels esdeveniments. Sovint, els participants, com a principals protagonistes, s’emporten tota l’atenció dels organitzadors. Theodorakis i col·laboradors (2015) distingeixen dues grans dimensions dels serveis que poden afectar la satisfacció dels esportistes: els elements relatius a l’organització, com ara la qualitat de les interaccions o de l’entorn físic, i les experiències personals, com el resultat obtingut. Més enllà del resultat, en què els organitzadors tenen un paper secundari, els elements que més influeixen en la satisfacció dels participants, segons Taberner i col·laboradors (2022), es presenten tot seguir.

L’element més important és el recorregut, que manté un estret lligam amb el territori on s’organitza la cursa. Ha d’incloure la combinació justa de paisatge, patrimoni, dificultat i exigència. Tenint en compte que el recorregut ideal per a tothom no existeix, és clau ajustar-lo al perfil i les necessitats dels participants que s’esperen captar.

El segon atribut més influent és la professionalitat dels organitzadors i voluntaris. Una part fonamental de qualsevol servei esportiu són les interaccions amb persones, i els esdeveniments esportius no en són una excepció. Així, els organitzadors han de vetllar perquè tots els punts de contacte entre els participants i voluntaris o membres de l’organització respirin la mateixa essència i destil·lin un tracte amable i personalitzat.

L’adopció de mesures de protecció de l’entorn natural també impacten positivament en la satisfacció. Tenint en compte que l’escenari de les curses és l’entorn natural, els participants manifesten un elevat interès per preservar-lo i fer-lo respectar.

L’element més important és el recorregut, que manté un estret lligam amb el territori on s’organitza la cursa. Ha d’incloure la combinació justa de paisatge, patrimoni, dificultat i exigència.

Un altre element significatiu per a la satisfacció dels participants són els avituallaments, que han de complir un doble objectiu: satisfer les necessitats fisiològiques dels participants i garantir que puguin completar el recorregut sense deficiències energètiques. La presentació dels aliments i productes als corredors, l’emplaçament dels avituallaments i l’ambientació de la zona poden millorar fàcilment l’experiència dels participants.

El cinquè element amb mes pes en la satisfacció dels participants és la informació prèvia a la cursa. En contra del que pugui semblar, la participació a la cursa comença moltes setmanes abans del tret de sortida. Informar amb claredat del reglament, dels accessos a la prova, de les zones d’aparcament i restauració, del material que cal portar, del que ofereix l’organització o de com recollir el dorsal també forma part de la cursa. I la millor manera d’aportar tota aquesta informació al participant és fer-ho amb antelació.

En última instància, l’accessibilitat a la zona on s’organitza la prova és fonamental. En aquest sentit és clau tenir cura dels accessos. La suma de la informació prèvia i la preparació del territori, a través de senyalització i acompanyament dels participants, marca la diferència.

La comunicació en esdeveniments esportius

La comunicació, tant per captar participants com per mostrar el posicionament d’una prova i de la seva marca, és una altra de les qüestions que s’ha transformat amb l’evolució i el creixement del sector. A dia d’avui és indispensable que qualsevol esdeveniment, sigui de la magnitud que sigui, disposi d’una pàgina web pròpia. Els organitzadors l’han d’entendre com la pedra angular de la seva estratègia de comunicació. Fonamentalment ha de complir dos grans propòsits: informar de la prova i de les seves característiques i permetre que qualsevol atleta pugui apuntar-se a la cursa. Partint d’aquesta base, quins són els elements essencials de la pàgina web d’un esdeveniment esportiu?

La claredat de la informació és imprescindible. Quan un usuari arriba al web, ha d’entendre molt ràpidament què hi trobarà. Per començar, cal presentar la prova de forma molt clara i concisa: descripció bàsica, recorreguts, inscripcions, resultats i informació útil de la zona. A més, els continguts i les imatges han de fer referència explícita al missatge que es vol projectar. Lligat amb això, el menú també és un factor que ajuda a explicar què hi ha a la web. Cal seleccionar els menús de forma acurada per reforçar la idea del missatge i no confondre el client. Ja per acabar, un altre element molt útil són les FAQS. Hi ha algunes qüestions que els usuaris es plantegen de forma recurrent. Algunes de les més habituals són les relatives a les inscripcions, recorreguts i distàncies, serveis associats a l’esdeveniment o preus.

A dia d’avui és indispensable que qualsevol esdeveniment, sigui de la magnitud que sigui, disposi d’una pàgina web pròpia. Els organitzadors l’han d’entendre com la pedra angular de la seva estratègia de comunicació.

Seguidament, cal presentar i ressaltar la crida a l’acció. La crida a l’acció és el missatge que incita i convida els usuaris a actuar d’una forma concreta. En aquest cas, acostuma a ser que s’inscriguin a la prova. Per aconseguir-ho, cal posar-ho fàcil i eliminar qualsevol barrera. Dues bones formes d’aconseguir-ho són ressaltar el menú d’inscripcions o introduir un botó que estigui disponible constantment.

Tenint en compte la saturació de proves i la gran competència per captar participants, diferenciar-se de la resta d’esdeveniments és més que aconsellable. I la pàgina web pot ser una eina potent de diferenciació. Alguns recursos que es poden emprar són l’humor, el llenguatge, els continguts audiovisuals o el format del web.

També cal donar importància al disseny i l’aspecte de la pàgina. La web acostuma a ser un dels primers punts de contacte entre els organitzadors i els participants. És per això que transmetre una bona impressió a través de la imatge és clau. Per fer-ho es poden emprar les millors fotografies d’edicions anteriors, definir i respectar la imatge corporativa i seguir una mateixa línia estilística que mostri coherència i continuïtat.

En darrer terme, cal transmetre confiança i professionalitat. Això es pot aconseguir mantenint la pàgina actualitzada, amb informació de valor i transparència o presentant qui hi ha darrere la cursa. Si un usuari entra a la web i la informació que hi troba és d’edicions anteriors o veu algun detall que grinyola, marxarà. I no només deixarà d’inscriure’s, sinó que l’experiència de client no haurà estat satisfactòria. A nivell tècnic, un aspecte que contribueix a transmetre seguretat és instal·lar un certificat SSL, que garanteix als visitants que no estan en un lloc fals ni fraudulent.

 

Isaac Taberner Canadell (col. 57522) és director del Màster en Sport Management & Marketing i professor de Gestió i Màrqueting Esportiu a la UVic-UCC. CMO a Osoning. Graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la UVic, va cursar el Màster en Sport Management per la UVic. També és Màster en Direcció i Organització de Turisme d’Esdeveniments per la UAB i doctor en Ciències de l’Esport per la UVic-UCC.

 

 

 

 

Referències

Dorado, V., Farías-Torbidoni, E-I., Labrador-Roca, V. & Seguí-Urbaneja, J. (2022). “Profile of Mountain Bikers. Trotamons Bike Race”. Apunts Educació Física i Esports, 147, 63-73.

Running USA. The State of Running 2019. 2021. Disponible a: https://runrepeat.com/state-of-running.

Taberner, I., Juncà, A., & Garcia-Domingo, J. L. (2022). “Satisfaction in Local Sports Events: Elements of Destination and the Event”. Apunts Educació Física i Esports, 150, 56-66.

Theodorakis, N., Kaplanidou, K., Karabaxoglou, I. (2015). Effect of event service quality and satisfaction on happiness among runners of a recurring sport event. Leisure Sciences: An Interdisciplinary Journal, 37, 87-107.