En aquest article, Xavier Pujadas, comissari de l’exposició “Esport i democratització al Baix Llobregat. 40 anys fent Consell” , ens presenta la mostra, que posa en valor la tasca realitzada per aquesta entitat durant quatre dècades.
El passat 16 de novembre s’inaugurà l’exposició “Esport i democratització al Baix Llobregat. 40 anys fent Consell”, impulsada pel propi Consell Esportiu del Baix Llobregat amb l’objectiu d’explicar el paper que ha jugat aquesta entitat a través de l’esport escolar en una comarca tan complexa, dinàmica i canviant. La retrospectiva, que es va pensar com a itinerant i que ara es pot veure al Centre Cultural de Martorell, és fruit d’una recerca documental i fotogràfica prèvia que va implicar arxivers i arxiveres locals i de la comarca, tècnics esportius, persones que han aportat material, clubs, testimonis que han estat entrevistats i un equip de la Universitat Ramon Llull que en coordinà el projecte.
Pensada inicialment com un exercici de recuperació de la memòria del Consell, de les dones i homes que en formaren part i dels diferents agents implicats i ciutadans, l’exposició permet incidir en el valor de l’esport com a element cohesionador i transformador en el context de la transició democràtica, en un territori que l’any 1979 vorejava els 565.000 habitants, amb un elevat índex industrial, conflictivitat laboral, sense planificació pública i amb una gran precarietat de serveis bàsics. De fet, en poblacions com Cornellà, Gavà, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei o Viladecans, les reivindicacions sobre espais verds, places i instal·lacions sovintejaren al costat de les reclamacions laborals i econòmiques. En algunes d’aquestes poblacions, les reivindicacions de caràcter esportiu foren incorporades ja des de l’inici del 1976.
L’exposició permet incidir en el valor de l’esport com a element cohesionador i transformador en el context de la transició democràtica
En aquest escenari, el 20 de novembre de 1980 es constituí a Sant Feliu de Llobregat el que inicialment es denominà “Consell Comarcal de l’Esport del Baix Llobregat”. Els objectius fundacionals del flamant Consell, que es derivaven de la nova estructura de l’esport a Catalunya un cop s’havien decretat els traspassos al govern de la Generalitat en matèria de cultura física i esports, eren “el foment i la pràctica de l’esport escolar”, així com “el foment, la pràctica i la promoció de l’esport i, consegüentment, de les activitats físiques i esportives adients”. El paper essencial dels Consells Esportius -nom que el Consell del Baix Llobregat adoptà l’any 1989- va ser, doncs, el de vertebrar un element essencial en aquell context democràtic inicial: l’esport escolar. Es tractava d’un àmbit molt rellevant ateses les característiques socioesportives de la comarca en els primers anys del postfranquisme: necessitat de democratització i expansió de la pràctica esportiva a la població, desigualtats socials i manca d’oportunitats per als amplis sectors populars amb rendes molt baixes, precarietat de serveis i d’espais d’esport i construcció d’una nova arquitectura institucional esportiva local en la transició.
El Consell, per tant, va haver de construir un projecte totalment nou perquè l’esport escolar s’havia limitat durant la dècada del 1970 a una organització competitiva parcial, que va estar liderada inicialment des del partit únic del règim, Falange Española, i des del 1977 per la Diputació de Barcelona. Des d’aquest punt de vista i tenint en compte l’escenari social, polític i econòmic de l’arrencada de la dècada del 1980, l’actuació del Consell del Baix Llobregat fou complexa però eficaç, atès que encertà a plantejar un objectiu triple de l’esport escolar: la promoció de la integració social dels infants escolaritzats, l’impuls d’una identitat local i comarcal entre els joves a través de l’esport i, finalment, la incorporació dels clubs esportius de la comarca, tradicionalment habituats a una lògica de la competició federada i més allunyada de l’esport escolar.
Això volia dir, vist ara amb la perspectiva de més de 40 anys, una opció per una pràctica socioesportiva integradora i pensada per al bé comú. En part, determinada pel context jurídic i polític inicial, en què la idea de l’esport per a tothom era dominant i prevista en els traspassos en matèria esportiva a la Generalitat de Catalunya. Després de 40 anys, és inqüestionable el mèrit de l’esforç sostingut i la creativitat en la persistència d’aquesta opció, en el context de generalització de l’esport mercantilitzat i d’alt rendiment que emergí en la dècada del 1990, fruit d’un procés social, econòmic i polític durant la transició i en els anys immediatament posteriors, i que encara està en debat.
Una part ben visible d’aquesta idea d’impulsar l’esport escolar com un instrument per a la transmissió de valors educatius i de ciutadania, vinculats al respecte, la solidaritat, l’honestedat i l’esforç, ha estat l’impuls del programa Juga Verd Play, l’objectiu del qual fou crear un sistema de competició en l’esport escolar diferent, en el qual el respecte als valors també es té en compte en el desenllaç final del joc, és a dir, en el resultat. Aquest model -gestat el 2013- s’ha convertit en una referència en diverses instàncies i territoris i, a més, ha tingut projecció internacional amb el projecte Green Play.
El Consell va treballar per promoure una opció per una pràctica socioesportiva integradora i pensada per al bé comú
En els darrers anys, a més, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha plantejat la creació de nous serveis per a les entitats esportives i els municipis, i nous reptes de reflexió sobre el paper de l’esport, l’activitat física i l’educació en la comarca, tot vinculant aquests reptes als objectius de desenvolupament sostenible impulsats per la UNESCO. Si bé durant les primeres tres dècades de vida, el Consell va contribuir a la construcció d’un escenari de democratització de la pràctica de l’esport a la comarca, en el darrer decenni ha aprofundit en un model reflexiu i alhora pràctic sobre estratègies que incideixin en la difusió de valors i la transformació de marcs mentals des de l’esport escolar. Així doncs, el Consell Esportiu del Baix Llobregat esdevé un exemple que ens permet reforçar la idea que l’esport no ha deixat de ser un instrument de canvi social imprescindible.
Xavier Pujadas Martí (Barcelona, 1964), és doctor en Història Contemporània i professor titular d’Història de l’esport a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Director del Grup de Recerca i Innovació sobre Esport i Societat, ha liderat múltiples projectes de recerca sobre la història de l’esport vinculada a sectors sovint invisibilitzats, com: classes populars, moviments de reivindicació política, dones i minories nacionals. Ha publicat desenes de llibres i articles científics sobre aquesta temàtica. Actualment lidera la Xarxa Internacional de Recerca en Història de les Dones i l’Esport (CSD).