Som com naixem – Docusport

Share this post

La nostra forma de néixer incideix en la nostra salut i el nostre desenvolupament psicològic i motriu

Biològicament, l’ésser humà és un mamífer i com a tal hauria de poder néixer. Si observem els animals salvatges, en què l’ésser humà NO intervé, sembla que de manera instintiva i genèticament programada tots neixen

per via vaginal, amb el cap primer i en un temps determinat. En el postpart la mare acompanya la seva cria, l’alleta i hi està el temps que calgui. Aquest temps varia segons l’espècie i el grau de desenvolupament maduratiu que tingui la cria al moment de néixer. Com més complexitat i menor grau de desenvolupament en néixer, caldrà més temps la cria l’exterogestació*.


*L’exterogestació fa referència al temps de gestió fora de l’úter. Com que pràcticament tots els mamífers neixen immadurs i necessitarien més temps dins de l’úter, la gestació s’hauria d’allargar durant un temps després del naixement, fins que la cria hagués assolit el grau de maduresa suficient.

En el mamífer humà això ja fa molt que ha deixat de ser així. La concepció, l’embaràs, el part, el postpart i tota la criança al llarg dels últims seixanta anys o més, cada vegada més s’han anat convertint en actes intervinguts i medicalitzats. En la majoria dels casos estan ben lluny de ser un procés natural i instintiu. En alguns pocs casos és important poder disposar d’ajuda mèdica, però per natura, i si tot va bé, l’entorn hospitalari no sol afavorir una gestació, un naixement i un postpart respectuós i natural.

Els últims anys estan sorgint molts moviments ciutadans que volen tornar a una concepció, un embaràs, un part, un postpart i una criança natural respectuosa amb els embrions, fetus, nadons, nens/nenes i adolescents. Cada vegada hi ha més persones conscients que no és igual com tractem els nostres fills/filles i que tot el que viuen queda d’alguna manera registrat en un nivell psicocorporal profund. Totes les coses no naturals i no respectuoses que viu un nen/a tenen conseqüències que poden incloure des de petites dificultats fins a problemes més o menys importants de conducta, de caràcter i patologies psíquiques i/o somàtiques i de desenvolupament motriu.

En la meva feina com a terapeuta psicocorporal i professora d’Educació Física també he pogut observar, tant en nadons com en nens/nenes, adolescents i persones adultes, les conseqüències més corporals (i també psicològiques) que tenen aquest tipus de vivències no respectuoses en l’estructura psicocorporal i la motricitat de les persones.

Cada vegada que s’agredeix o es frustra una necessitat natural, com per exemple estar en contacte constant amb la mama (perquè sortim del seu cos i el coneixem), ser protegits i nodrits amb afecte, néixer de forma respectada i natural, etc., apareixen emocions, com ara ràbia o tristesa, que es reflecteixen i tenen repercussió en la nostra ment i el nostre cos. A nivell mental construïm mecanismes de defensa i a nivell corporal també: totes les emocions que puguin aparèixer per la frustració o agressió a les nostres necessitats naturals generen tensió, contracció, rigidesa i, finalment, malaltia. El moviment no pot fluir i tot ho fem amb esforç o estrès, la qual cosa ens cansa o ens porta a una sobreexcitació. Tots aquests mecanismes de defensa ens serveixen per no sentir justament aquest dolor que ens desperta el fet de sentir-nos frustrats, no respectats o agredits en les nostres necessitats naturals.

És pràcticament impossible poder donar a un fill tot el que necessita. Fins i tot diria que no sols no és possible, sinó que tampoc seria bo. La frustració i els límits formen part de la vida. Però tampoc es pot negar que tot el que no és natural o respectuós deixi de tenir conseqüències psicocorporals en les persones de totes les edats. Per això, seria molt important que en general hi hagi més satisfacció que no pas frustració i que als moments vitals en què hem hagut de viure frustracions, agressions i dolor, puguem reparar i expressar el que hem viscut emocionalment i corporalment, acompanyats de persones que ens comprenguin i ens mirin amb afecte.

Possibles efectes educatius en la motricitat i les emocions

El moviment natural i lliure es construeix en espiral. Espiral que és la suma de tres eixos: el longitudinal, el transversal i l’anteroposterior. El moviment en espiral el trobem en molts llocs de la natura i també en el desenvolupament humà.  Si pensem, per exemple, en la mòrula que es converteix en blastocist, hi trobem molts moviments en espiral. I també el naixement hauria de ser un moviment en espiral. Néixer és quelcom instintiu i està genèticament programat. Tots els mamífers saben néixer. No cal que els ho ensenyin.

Però si aquest procés motriu es pertorba per algun motiu (oxitocina sintètica, epidural…), s’obstaculitza (part retingut, part accelerat, part de natges), es danya (ventoses o fòrceps) o s’inhibeix (cesària), el nadó sent que alguna cosa no va bé, passa por, dolor, ràbia, etc. i això, com ja hem vist, té conseqüències a nivell psicològic, emocional i motriu.

Si no es fa una feina psicocorporal amb aquests nadons, una feina d’expressió emocional i corporal i de recuperació dels moviments naturals del naixement, després a les escoles ens podem trobar amb nens amb tot mena de dificultats, des de problemes de conducta, de gestió de les emocions, etc., fins a dificultats motrius de lateralitat, coordinació, equilibri i, també, en el desenvolupament de la força, la resistència i la flexibilitat.

Potser, molts de vosaltres us heu preguntat per què els/les vostres alumnes tenen els problemes i dificultats que els observeu i d’on venen. Doncs molts poden tenir el seu origen en les fases prenatal, perinatal o postnatal. I per la meva experiència val la pena fer una tasca de recuperació i reparació dels moviments naturals amb ells.

La formació de professionals a l’Escola de Teràpia Psicocorporal · Nucli i Moviment

En la meva tasca com a terapeuta psicocorporal em dedico a acompanyar les persones perquè puguin millorar els efectes psicocorporals negatius que les coses viscudes (incloent-hi les prenatals, perinatals i postnatals) els hagin comportat. En aquesta feina em satisfà enormement poder treballar també amb nadons i les seves famílies, per reparar vivències negatives de la gestació, del naixement i del postpart. És especialment gratificant perquè s’obtenen èxits en un termini molt curt. És un treball sobretot reparador i també preventiu i es pot iniciar després del naixement del nadó. És adequat després de tota mena de naixements, fins i tot els naturals, i seria imprescindible fer-ho en tots els casos en què hi hagi hagut algun tipus de dificultat, com per exemple, cesàries, fòrceps, ventoses, parts induïts i/o molt intervinguts (oxitocina sintètica, epidural…) parts en què el bebè s’hagués quedat retingut durant temps o, contràriament, va ser expulsat molt ràpidament, i naixements en què el nadó hagi presentat símptomes d’asfíxia, naixements de natges, etc.

El setembre vinent iniciaré una formació de terapeutes i professionals  en teràpia psicocorporal · Nucli i Moviment en què vull transmetre a totes les persones interessades aquests i altres coneixements. Si t’agrada treballar amb les persones (de nadons a adults) des d’un respecte profund; si t’agrada conèixer-les a fons i, també, si vols conèixer-te profundament a tu mateix/a, aquesta formació segurament t’interessarà i pot donar-te una sortida professional. També és ideal com a complement a la teva feina habitual: especialment, per a professors, professors en EF, mestres i mestres especialistes en EF, educadors, llevadores, pediatres, psicòlegs, psiquiatres, mares i pares, etc.


Representació esquemàtica de la feina de recuperació dels moviments del naixement

* * *

Els dies 6 de juliol i 14 de setembre faré una sessió informativa presencial per a totes les persones interessades a formar-se en teràpia psicocorporal · Nucli i Moviment. Si voleu assistir-hi, només cal que us poseu en contacte amb mi.

* * *


Brigitte Burchartz (col. 6612). Em vaig llicenciar en Educació Física el 1992 i vaig estar 17 anys treballant com a professora d’EF amb nens i adolescents des d’1 a 20 anys.
QUI SOC JO

Em vaig formar a més a més com a terapeuta en integració psicocorporal, amb Marc Costa, psicòleg i creador d’aquesta teràpia. Com a terapeuta psicocorporal acumulo 15 anys d’experiència treballant amb adolescents i adults. A més a més, fa uns anys em vaig especialitzar en el treball terapèutic amb nadons i les seves famílies pel que fa a qüestions relacionades amb la reparació de traumes o vivències negatives durant la gestació, el naixement, el postpart i la criança.

Gràcies a tots aquests coneixements i la meva experiència professional he creat a més a més l’escola per a terapeutes i professionals de teràpia psicocorporal  Nucli i Moviment, reconeguda i certificada per l’Associació de Professionals de Teràpies Naturals (APTN/COFENAT) i amb un conveni de col·laboració amb el COPLEFC.

També em podreu trobar del 27 al 29 de juny al Congrés Internacional de la FIEP, amb un pòster, on podré exposar de paraula tota aquesta informació.

Per a més informació: telèfon 687243753 https://movimientopsicocorporalnuclear.com/

Comparteix:

Related Post

AGOST 3, 2021

“M’has canviat la vida”

Fa més de deu anys que treballo en el món de l’exercici físic de la salut i en...

MARç 1, 2021

L’harmonia és la clau de...

“Compartir de tant en tant la visió del Perfeccionament Global (PG) amb els...

FEBRER 22, 2021

L’activitat física...

L’activitat física afavoreix la salut mental de les persones adultes i sembla una bona...

DESEMBRE 21, 2020

Som cos

És important recalcar que la fisioteràpia, l’osteopatia i les ciències de...

SETEMBRE 10, 2020

CAFiE i neurorehabilitació

Vaig estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC de...

JULIOL 27, 2020

10 amenaces per a la salut

Des de l’any 2009 la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona...