La 13a edició d’EFISport, la jornada de referència en eficiència energètica a les instal·lacions esportives organitzada per INDESCAT, ha tornat a situar la sostenibilitat i la descarbonització al centre del debat sectorial. Amb la participació de més de 150 professionals a l’Auditori de la UPF Poblenou, l’esdeveniment va abordar un repte majúscul: la modernització d’un parc d’equipaments on bona part de les instal·lacions superen els 20 i 30 anys d’antiguitat.
Durant la jornada, es van presentar solucions capdavanteres com el projecte ReSportsTech-UPC-EBBE, centrat en el reaprofitament d’aigua, l’aerotèrmia i el material polimèric reciclat, i es van compartir els resultats i aprenentatges del projecte europeu ESMIS. Aquesta darrera iniciativa ha culminat en un Llibre Blanc que serveix de guia pràctica per implementar mesures de sostenibilitat en centres esportius de tot el continent. Tanmateix, més enllà de la tecnologia i les guies tècniques, a EFISport 2026 també van sorgir propostes sobre un rol clau: el del professional de l’esport com a agent de canvi.
El docent com a prescriptor: una cultura verda per a tota la vida
Com a professionals de l’Educació Física i membres del COPLEFC, la nostra tasca transcendeix la pràctica esportiva; som veritables prescriptors d’hàbits. Les instal·lacions esportives no són només el lloc on treballem, sinó “aules vives” on la gestió dels recursos es converteix en un aprenentatge tangible. Aquesta capacitat d’incidència es desplega de manera transversal al llarg del cicle vital. Alguns exemples de com podem fomentar aquesta sostenibilitat:
- A l’etapa escolar l’educador pot convertir la sostenibilitat en un valor fonamental, ensenyant als alumnes que l’estalvi d’aigua a les dutxes o el respecte pel material esportiu són part intrínseca del joc. És el moment de crear la base d’una consciència ambiental sòlida.
- A l’etapa adulta, en l’esport recreatiu i el fitnes, el professional pot incidir en l’ús responsable d’equipaments d’alt consum i fomentar la tria de centres amb compromís climàtic, vinculant la salut personal amb la salut del planeta. I també en la consciència respecte de l’entorn pel que fa a la participació a esdeveniments esportius.
- A l’etapa sènior, en programes d’envelliment actiu, el focus pot posar-se en el confort tèrmic i la qualitat de l’aire que permet una rehabilitació energètica, millorant el benestar dels usuaris mentre es prestigia l’equipament públic.
Una fita acadèmica: de la pràctica al grau universitari
Aquesta visió transversal de la sostenibilitat va ser la que va motivar la proposta estratègica sorgida durant el workshop d’INDESCAT sobre projectes presents i futurs. En aquest espai de treball, representants de les universitats i la gerència del COPLEFC van coincidir en una necessitat urgent: incloure la sostenibilitat i l’eficiència energètica en els programes del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFiE).
Actualment, aquests continguts solen quedar relegats a especialitzacions o programes de postgrau. No obstant això, el consens assolit apunta que els futur professionals han de sortir de la facultat amb les competències necessàries per liderar, des del seu rol d’educadors físics, la transformació verda del sector. Des del COPLEFC refermem el compromís de treballar conjuntament amb les institucions per fer realitat aquest canvi curricular: si el docent és el cor del sistema esportiu, la seva formació ha de bategar al ritme dels reptes climàtics actuals.
