Saltar l’oceà no és una decisió fàcil. Però les oportunitats són on són, i el nostre company Daniel Córdoba va decidir d’anar a provar a Mèxic per capitalitzar els seus coneixements.

“Quan l’objectiu et sembli difícil, no canviïs d’objectiu; busca un nou camí per arribar-hi.”Aquest pensament anònim resumiria el meu salt cap al continent americà. Tancades les meves etapes de professor d’EF i emprenedor en el sector del fitnes, creia que era el moment de capitalitzar (i monetitzar) tot aquest coneixement a través d’una consultoria per a organitzacions esportives (CoEsport). Durant un parell d’anys ho vam intentar a casa nostra (Catalunya), amb alguns encerts amb aquelles organitzacions que volien adaptar-se a la nova realitat que ens portava la crisi; però els recursos eren pocs i vam anar a trucar a la porta d’algunes organitzacions americanes. Després d’anar i venir, vam veure que la millor opció era aparcar la nostra terra i anar a una terra de més grans oportunitats, en aquest cas Mèxic.

És així que, tenint com, amb seu Mèxic, ens estem obrint mercat entre alguns països llatinoamericans, uns països que, per una costat, tenen poca i pobra tradició de gestió i formació esportiva (oportunitat), però, d’altra banda, una resistència a realitzar el canvi en l’estructura esportiva, tot i tenir (i malgastar) moltíssims recursos. En aquest sentit, continuem treballant pel mateix objectiu, amb nous camins –ara llatinoamericans– i amb noves estratègies.

Vist des de fora

Sortint, ens adonarem que som referència al món a nivell esportiu, i no ho som perquè sí, ho som perquè hem seguit uns passos ferms i hem estat pioners en d’altres. Als països llatinoamericans, amb prou feines coneixen la professionalització, la gestió esportiva, el debat epistemològic –es barallen professors d’EF i entrenadors–… tot i que a poc a poc, i sense més coneixement que el sentit comú, van fent la seva tasca. Ells tenen un ull ficat a Barcelona (en molts casos en desconeixen la realitat geopolítica); per això crec que és important que aprofitem aquest reconeixement mundial per socialitzar el nostre coneixement, i per treure’n rendiments empresarials i econòmics. Això passa per establir aliances acadèmiques i polítiques, i també per atansar la nostra indústria esportiva en aquest continent tan afamat d’esport.

Anada… i tornada?

Però no oblidem tampoc que molts companys col·legiats estan pel món, adquirint nous coneixements i experiències, un capital que, per continuar sent capdavanters mundials en el sector esportiu, hem d’aconseguir que torni a Catalunya.

I en allò personal, només puc dir que és dur ser un “exiliat”, perquè ets lluny de la teva terra i la teva gent, però també que estic molt agraït a la terra que m’acull i les oportunitats que em dóna per perseguir els meus somnis.

[signatura]Daniel Córdoba i Lledó és director general de CoEsport, catedràtic de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i col·legiat 11591

@danicordoba24

facebook.com/daniel.cordoba.lledo

La millor opció, anar a una terra de més grans oportunitats