Jaume Massons ja ha fet la volta al món laboralment parlant. Ha viscut i patit el que això significa. Les seves paraules expertes són, doncs, com una mena de lliçó magistral. Si més no, la seva.

La targeta de presentació no és pas curta, internacionalment parlant. “He estat treballant a l’Amèrica Central (Panamà), a Europa (Països Baixos), al Sud-est asiàtic (Timor Oriental) i ara al Pròxim Orient (Aràbia Saudita). La primera experiència va ser just després d’acabar el Màster MEMOS al COI l’any 2003. Vaig assumir el càrrec d’assessor del ministre d’Esports de la República de Panamà en l’organització de la participació dels atletes d’elit i la delegació nacional als Jocs Panamericans 2003 a Santo Domingo. En la segona vaig col·laborar com a project manager amb una empresa d’esport turístic d’Holanda per organitzar viatges formatius a ciutats olímpiques europees per a estudiants de màster dels EUA; va ser del 2010 al 2012. La tercera experiència va ser exigent i intensa: assessorar el Comitè Olímpic i les federacions esportives de Timor Oriental durant 8 mesos, l’any 2014, com a consultor de Solidaritat Olímpica del COI, tot incidint en diversos camps de la gestió i l’administració esportiva. I ara, l’actual, la quarta experiència, està essent culturalment forta i empresarialment expansiva. En concret, des del gener del 2015, estic treballant com a desenvolupador de negoci en una agència d’esdeveniments i projectes esportius de l’Aràbia Saudita, amb activitat empresarial als Emirats Àrabs i a la mateixa Aràbia Saudita”.

 

A L’ESTRANGER, SENSE LOBBY, PERÒ EN CONTACTE

En el número anterior del Docusport-La Revista ja ens hem referit a l’Aràbia Saudita. Per això pot semblar que hi hagi una mena de lobby català. “Si ens referim a la gestió esportiva no tinc coneixement d’un lobby català com a tal, però sí que els catalans que hi estem treballant mirem d’estar en contacte i de compartir informació i notícies que ens puguin ajudar, tant a nivell professional com personal”. Potser el que explica la presència catalana en aquell país és, tal com reconeix Jaume Massons, que “l’esport a l’Aràbia Saudita està en creixement, però encara està lluny dels estàndards europeus o nord-americans, i per tant la indústria de l’esport està encara per crear-se…”. Més concretament, treballa per a Likwid Sports (LKS), “una agència d’esdeveniments esportius amb oficines a l’Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs. El camp d’activitat de LKS és l’esport base, l’esport per a empreses i els esdeveniments i les competicions esportives”. I per ser encara més precisos, ens detalla què significa ser developer business: “D’una banda, l’etiqueta és genèrica, perquè relaciona l’activitat professional amb el creixement i desenvolupament del negoci; o sigui, aconseguir nous clients i ingressos per a l’empresa. I d’altra banda, requereix competències força àmplies que van des de l’estratègia fins a la negociació. És un rol que exigeix un fort lideratge en entorns poc estructurats (i alguns fins i tot hostils) dins de l’organització, molt orientat a resultats, a les persones i a l’establiment de relacions professionals dins i fora de l’empresa. És un repte 360 graus”.

Segons el seu punt de vista, “la formació assolida d’expat és i serà molt valuosa en qualsevol situació laboral de la vida d’una persona. Les habilitats i competències que s’adquireixen, a mesura que els mercats són més globals, esdevenen cada dia més sol·licitades i imprescindibles. Per tant, ho considero una inversió personal per garantir una projecció professional de perfil alt. Però és innegable que a l’estranger l’expat està exposat a una nova xarxa de professionals internacionals i locals que amplia les possibilitats d’escollir projectes futurs o de ser escollit per a nous reptes. El món és dinàmic i els professionals que trien projectes a l’estranger tenen més opcions d’enllaçar experiències en altres països o mercats on la seva expertesa és més valorada i buscada”.

 

DECÀLEG

Vegem, per tant, com podria ser el decàleg de capacitats que ha de tenir un expat. Es tracta d’una sèrie de recomanacions per a col·legiats interessats: 1) resiliència; 2) seguretat en l’expertesa i els recursos propis; 3) gestió i conciliació de la vida professional, personal i familiar; 4) flexibilitat i adaptabilitat a l’entorn físic, costums i protocols socials; 5) idiomes i interès a integrar nous idiomes; 6) habilitats interpersonals; 7) habilitats de comunicació i presentacions en públic; 8) habilitats de negociació i tancament d’acords; 9) gestió de les expectatives, els ritmes de treball i les normes laborals, i 10) gestió del canvi en l’estil de vida i el lloc de residència/es.

Unes característiques que ens amplia així: “A parer meu, la clau és observar els paràmetres i comportaments del nou entorn i llavors decidir què, com, quan i qui ha de participar en la implementació i execució de qualsevol tasca requerida. És a dir, cal adaptar el marc de pensament propi, amb els seus elements tècnics principals, a la cultura i les característiques específiques del país o lloc on hàgim de dur a terme la nostra tasca com a experts. La meva recomanació principal és la desaprendre per aprendre. M’explico. A l’entorn on hem crescut les coses es fan d’una manera i tothom segueix un patró similar, però això no és així en un altre país amb diferent cultura, composició ètnica, idioma i història. Aquests elements obliguen a observar el nou entorn i analitzar els patrons comuns per identificar on i com aportar valor a través dels nostres coneixements i expertesa. És cert que hi ha escoles de negocis que ofereixen cursos de postgrau on s’aprenen habilitats interculturals i gestió en entorns internacionals. És una forma de preparar-se per als reptes professionals internacionals. L’altra manera d’adquirir aquestes capacitats o competències és «a peu de trinxera», més directament i en primera persona, submergint-se en projectes i experiències a l’estranger.

 

LES DUES BALANCES

I en l’aspecte més vivencial, apareixen lògicament els dos plats de la balança: “Malgrat que les sensacions evolucionen i canvien d’intensitat a mesura que l’expat va acumulant temps en països estrangers, puc esmentar algunes sensacions positives, com la superació personal, l’assoliment d’objectius, la percepció global del món, el coneixement d’altres persones amb històries singulars, el coneixement d’altres realitats i contextos, la relativització dels problemes i l’afinament en les prioritats personals i professionals.

I en relació amb les sensacions negatives, jo esmentaria la soledat, la frustració de la no-comunicació o de la mala comunicació, la poca apreciació de la qualitat de la feina, la informalitat i els comportaments socials, l’enyorança, la inseguretat física, el risc financer i la distància amb el teu entorn familiar, entre d’altres”.

“La meva recomanació és desaprendre per aprendre”

 

Jaume Massons, develop business director de Likwid Sports i col·legiat del COPLEFC 8934