Tailàndia ens resulta un país exòtic. No és habitual conèixer de primera mà la seva idiosincràsia. El nostre company Xavier Rodríguez ens n’esbossa la seva experiència, com a col·legiat pel món.
Vaig ser cridat per preparar l’obertura d’una instal·lació esportiva privada que volia oferir tres tipus d’activitats dirigides: indoor cycling, entrenament funcional i ioga. Tres conceptes enfocats de manera diferent al que podem trobar a Europa, ja que les tendències arriben dels Estats Units. Noms com Soul Cycle, Barre, Feel Cycle sonaven molt noves per a mi. Era el moment d’explorar les noves tendències i sortir dels programes avorrits com RPM i Les Mills.
Els propietaris de l’empresa tenien clar que la formació era la peça clau per diferenciar-se en un mercat de treball molt competitiu a l’Àsia. Van apostar per portar els millors masters trainers en cada disciplina. Vaig tenir la sort de conèixer i treballar junt amb Noël Nocciolo, una professional de Schwinn que ha treballat als gimnasos més exclusius de Nova York i Singapur. Ella va ser l’encarregada de formar els tècnics locals que prèviament jo vaig seleccionar.
Tailàndia és diferent
La manera de treballar i la burocràcia a Tailàndia són tan diferents… Tot passa per moltes mans. És gairebé impossible tenir contacte directe amb el producte o el client final. Això comporta temps, diners i en molts casos ineficiència. A nivell burocràtic, els encanten els formularis i demanar milers de papers, certificats i altres històries. Tot va molt lent, no s’hi pot córrer. Treballar amb tailandesos i tailandeses tampoc no és fàcil. Són una gent molt especial. Land of smile és com es coneix el país. La gent somriu molt, sembla molt simpàtica i amable. Però treballant allà m’he adonat que en la majoria dels casos és un somriure forçat; els valors de l’amistat i el sacrifici els han perdut i només es mouen individualment per diners. Per això costa molt trobar gent vàlida i motivada, perquè la taxa de desocupació es mínima. Si no els agrada una feina, la deixen sense avisar. Tinc amics tailandesos amb negocis a Bangkok i em confirmen que desaparèixer i no dir res és el thai style.
Tres preguntes
Tailàndia és el primer lloc del món on he trobat que el candidat vol saber principalment tres coses sobre l’empresa: on està el lloc de treball?, quantes hores treballarà?, i quant cobrarà? La resta gairebé no és important per a ells. Per què? Ben senzill. Són força mandrosos, en general, sigui per la calor o per la cultura. Per tant, no volen una feina lluny de casa ni lluny tampoc de la parada de metro. Si s’ha de caminar 10-15 minuts des de l’estació, es considera lluny. Tenir una instal·lació esportiva lluny del BTS (sky train) o del metro és arriscat. I si, a més a més, la instal·lació no disposa d’aparcament, ja és un suïcidi. Tot i aquestes dificultats, vaig ser capaç de trobar gent vàlida i encara avui dia segueixen treballant a la instal·lació.
La meva empresa també va apostar per mi. Volia que conegués i explorés el mercat fora de Tailàndia. Per això em van enviar a Hong Kong, Indonèsia i altres països asiàtics per veure les activitats similars al que nosaltres volíem oferir. Mentre jo era fora en un d’aquests viatges, Bangkok va rebre l’atemptat terrorista en que van morir diverses persones. Afortunadament, cap dels meus companys, ja que la bomba va esclatar al centre comercial on teníem un gimnàs de pràctica per fer formació. Quan em vaig assabentar de la notícia, vaig contactar amb ells. Ja havien pogut escapar per la porta del darrere del centre comercial i havien arribat a casa.
L’experiència en general ha estat molt positiva. He conegut gent vàlida treballant i he fet bons amics. He après moltísim, tenint en compte el curt període de temps que hi he estat. També em sento orgullós d’haver defensat l’àmbit de l’activitat física i l’esport en un país nou, en una nova cultura on també existeix intrusisme professional i incultura sobre l’esport. Només puc afegir que les condicions econòmiques del contracte van ser determinants per marxar a Bangkok. A Espanya o Catalunya, difícilment trobem empreses que ofereixin les condicions que vaig tenir.
Finalment, vull mostrar el meu agraïment especial als companys de professió Pedro Yaques i Pau Romans. Ells van ser qui em van animar i ajudar a emprendre aquesta curta però intensa aventura.
Xavier Rodriguez ‘Ron’ és col·legiat 14004
@frogtraveler
Em sento orgullós d’haver defensat l’àmbit de l’activitat física i l’esport en un país nou