Un 41% de les noies catalanes que practiquen esports d’equip pateix alguna lesió que requereix atenció mèdica durant la temporada. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi dut a terme en el marc del projecte SONAR de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC).

La recerca realitzada revela que les lesions més freqüents són aquelles que es manifesten de manera sobtada durant l’activitat, a les extremitats inferiors (turmells i genolls), de llarga durada (suposen haver d’estar més de 28 dies sense entrenar), i que es produeixen durant l’entrenament i sense contacte amb una altra persona o amb la pilota.Els resultats de l’estudi, que posa el focus en les esportistes femenines en un entorn tradicionalment masculinitzat, també mostren que el percentatge de jugadores lesionades és més elevat entre les que practiquen futbol i bàsquet.

Una investigació pionera

L’estudi s’ha basat en una enquesta feta a 1.235 noies d’entre 11 i 21 anys, de 168 equips pertanyents a 17 clubs esportius (8 de bàsquet, 3 de futbol i 6 de voleibol) de Catalunya. Es tracta d’una investigació pionera que recull l’article “Epidemiologia i factors de risc en noies joves esportistes: bàsquet, futbol i voleibol”, publicat a la revista Apunts: Educació Física i Esports. Segons el seu investigador principal, Javier Peña, l’estudi “ha d’ajudar els entrenadors i altres professionals de la salut al voltant de les esportistes a adaptar les pràctiques i l’entorn esportiu a les necessitats específiques de les joves esportistes, i a adoptar estratègies preventives adequades”.

Peña, que exerceix com a director del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC, destaca que els resultats “suggereixen que les joves esportistes de bàsquet i futbol tenen un major risc de lesió, especialment en els membres inferiors i en situacions d’entrenament”. La investigació revela que el bàsquet és l’esport en què les lesions que requereixen atenció mèdica són més freqüents i afecten el 48% de les practicants. El segueix el futbol, amb un 38%, i en última posició hi ha el voleibol, en què les lesions afecten el 30% de les esportistes practicants al llarg d’una temporada.

Peña destaca, en aquest sentit, que “el voleibol va ser l’esport amb menys probabilitat de lesió”, però que aquesta va augmentar “si les joves no practicaven un segon esport”. És d’aquesta manera que destaca la rellevància d’afavorir “la diversificació de les activitats esportives o establir pràctiques que promoguin major riquesa motriu per reduir el risc de lesions en aquelles modalitats que presenten major patologia de sobreús”.

Turmell, genoll i tendó d’Aquil·les

La investigació del projecte SONAR també ha demostrat que la zona anatòmica més lesionada en els tres esports és el turmell, que concentra un (35,5%) de les incidències, seguida del genoll (17%), les mans o els dits, i el tendó d’Aquil·les, entre d’altres. Aquest resultats, si els comparem amb treballs anteriors, demostren un augment important de les lesions del turmell. Segons Peña, “l’acció explosiva del salt, tant habitual al bàsquet i al voleibol, així com els canvis de direcció o el recolzament en superfícies irregulars en el cas del futbol podrien explicar aquest fet”.

El turmell concentra un (35,5%) de les lesions, seguit del genoll (17%), les mans o els dits, i el tendó d’Aquil·les.

De manera general, les dones esportistes tenen més lesions al maluc, a la part inferior de la cama i a l’espatlla que els esportistes masculins, tot i que depèn molt de la disciplina esportiva. El treball publicat també destaca que un 12% de les esportistes han patit una segona lesió que ha requerit atenció mèdica durant la mateixa temporada esportiva i en aquests casos el diagnòstic més freqüent és l’esquinç de turmell (38%), la fractura (12%) i la capsulitis dels dits (11%).

Contràriament al que es podria suposar, els entrenaments concentren el major nombre d’incidències mèdiques, a molta distància dels altres esdeveniments de pràctica esportiva. El 51% de les lesions van tenir lloc en aquest context esportiu, per sobre dels partits oficials (29%) i el 3% dels partits amistosos. De la mateixa manera, la majoria de lesions es produeixen sense que hi hagi contacte amb una altra jugadora (43%), més de deu punts per sobre de les que es donen amb un contacte (31%).

Un futur de reducció del risc de lesions

Segons Peña, l’estudi permet concloure que el millor per evitar lesions entre les joves esportistes és entendre el problema i estudiar com i què els afecta en cada situació específica. I per això defensa la importància “que els agents esportius utilitzin eines per recollir les seves pròpies dades epidemiològiques”. En la mateixa línia, l’investigador impulsa els programes educatius entre els entrenadors i entrenadores perquè “desenvolupin així els millors protocols i estratègies de prevenció en poblacions altament vulnerables”.

L’estudi conclou que el millor per evitar lesions és entendre el problema i estudiar com i què els afecta en cada situació específica.

Pel que fa a l’estudi de les lesions i la prevenció, Peña posa en valor el futur del projecte SONAR, en què la UVic-UCC participa en col·laboració amb altres universitats europees. El projecte és, afirma, una gran oportunitat “per continuar investigant sobre epidemiologia en esport de base, incloent-hi la identificació de factors de risc addicionals i la millora de les estratègies de prevenció i el tractament de les lesions esportives”.

Per a l’investigador, cal involucrar més entitats esportives al projecte perquè els resultats obtinguts en els estudis es puguin extrapolar a la gran majoria de nois i noies que practiquen esports de competició a Catalunya. D’aquesta manera seria possible assegurar que les estratègies de prevenció i tractament de les lesions aplicades fossin efectives per a tota la població i no només per a una mostra específica. A més a més, la inclusió de més entitats esportives també permetria una recollida de dades més extensa que podria donar lloc a altres estudis que avaluessin precisament “l’efectivitat de les intervencions preventives en la reducció del risc de lesions”.

 

El Sonar injuries és un projecte desenvolupat pel Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb la col·laboració del COPLEFC. Treballa per fer les pràctiques esportives en edats infantils i juvenils desenvolupades a Catalunya més segures i saludables. Nascut el 2021, vol proporcionar a tots els agents implicats en la formació esportiva indicacions per adoptar les millors estratègies per prevenir lesions esportives a través de la recerca científica.