L’activitat física com a eina per a la millora del benestar de les persones que es troben ingressades per trastorns mentals severs.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que un 25% de la població general tindrà un trastorn mental sever al llarg de la seva vida. Patir aquesta afectació pot donar pas a estils de vida poc saludables que, per la seva banda, afectin la salut física en forma d’obesitat, diabetis o hipertensió. Sense anar més lluny, les persones que pateixen un trastorn mental sever tenen una esperança de vida entre 10 i 20 anys menys que la població general.

Per lluitar contra aquesta realitat, el Grup de Recerca d’Esport i Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic, en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Vic i l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, i amb el finançament del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya (COPLEFC), va posar en marxa un projecte basat en la promoció de l’activitat física en pacients hospitalitzats arran de trastorns mentals greus. La iniciativa pretenia avaluar l’impacte d’un programa d’exercici físic en el benestar mental dels pacients, tant pel que fa l’estat d’ànim com a la percepció de la salut general en les persones hospitalitzades.

Les persones que pateixen un trastorn mental greu tenen una esperança de vida entre 10 i 20 anys menys que la població general

Amb el grup d’intervenció, és a dir, el que va ser objecte d’estudi, es van realitzar sessions d’activitat física (AF) destinats als pacients voluntaris i aptes, i amb prescripció mèdica establerta per l’equip de psiquiatria i infermeria. Principalment, es van dur a terme sessions dirigides per l’educadora física d’intensitat aeròbica moderada, juntament amb entrenament de força, resistència, flexibilitat, amplitud de moviment i equilibri. Les sessions tenien lloc a la terrassa de la unitat de salut mental, tres dies a la setmana, 60 minuts al dia i en grups de fins a dotze persones. Durant les sessions es posava música i s’adaptava el contingut a treballar a les necessitats individuals, en la mesura del que era possible. En el grup control també van participar les persones voluntàries i aptes i se’ls va demanar que executessin l’AF diària habitual de cada una d’elles.

La intervenció va tenir lloc des d’octubre del 2021 a març del 2022. Les variables estudiades van ser l’AF (IPAQ-curt), l’estat d’ànim (escala analògica d’estat d’ànim) i la percepció de la salut general (escala analògica de percepció de la salut general). Totes les variables es van mesurar abans i després de la intervenció en ambdós grups. L’estat d’ànim i la percepció de salut general també es van mesurar abans i després de cada sessió d’AF amb el grup d’intervenció.

Resultats

Respecte als resultats, en primer lloc, l’estudi va analitzar les variables mesurades abans i després de la intervenció: AF, estat d’ànim i percepció de la salut general. Referent a l’AF, el grup intervenció va practicar 73,75 minuts/setmana més d’AF vigorosa i 36,25 minuts/setmana d’AF moderada, que no pas el grup control. El grup intervenció també va augmentar la despesa energètica fins a 2672 MET/minut/setmana, respecte del grup control, la qual cosa va suposar que el nivell d’AF de 16 persones del grup intervenció augmentés.

Pel que fa a l’estat d’ànim, aquest també es va veure incrementat 2/10 punts durant l’ingrés del grup d’intervenció en relació amb el grup control. Per la seva banda, la percepció de salut general va presentar un augment de 18/100 punts en el grup intervenció en comparació al grup control.

En segon lloc, l’estudi va analitzar les variables mesurades abans i després de les sessions amb el grup intervenció: estat d’ànim i percepció de la salut general. En comparació amb el valor previ a les sessions, l’estat d’ànim va augmentar en 1,1/10 punts i la percepció de la salut general en 8,11/100 punts. Durant aquest interval de temps no hi va haver canvis en el tipus de medicació ni en la dosi. És a dir que l’augment en els valors de les variables ve donat, únicament, per la pràctica d’AF.

Aquesta diferència entre els valors previs i posteriors a la sessió, es veien disminuïts a mesura que passaven les setmanes d’ingrés. A les primeres setmanes hi havia diferències de fins a 1,8/10 punts i a les últimes només de 0,4/10 punts en l’estat d’ànim.

El mateix passava amb la percepció de salut general, que passava de diferències de 9,25/100 punts a les primeres setmanes fins a diferències de 4,45/100 punts a les últimes setmanes d’ingrés. És a dir que les persones que estaven ingressades més setmanes no milloraven tant els nivells en les variables com durant les tres primeres setmanes.

Conclusions

La realització d’aquesta intervenció ha permès demostrar que és factible d’implementar un programa d’AF en fase aguda i subaguda hospitalària, tot aportant millores en el benestar dels pacients durant l’ingrés. Per tant, seria recomanable utilitzar l’AF com a tractament coadjuvant al tractament farmacològic. Seria necessari revisar el programa abans de transferir-lo i portar-lo a terme en un futur en altres unitats de salut mental de Catalunya, com a estratègia fonamental en la pràctica de la promoció de salut mental i la millora de la qualitat de vida de la població de salut mental durant l’ingrés agut i subagut hospitalari.

Equip

Aquests són els membres de l’equip que han fet possible l’estudi:

 

La Dra.Anna Puig és la coordinadora del Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

 

 

 

El Dr. Santiago Escote és metge psiquiatre i cap de Psiquiatria del Consorci Hospitalari de Vic-Hospital Universitari de Vic.

 

 

 

La Dra. Montse Serra és metgessa psiquiatra del Consorci Hospitalari de Vic-Hospital Universitari de
Vic.

 

 

La Dra. Meritxell Viladrich és metgessa psiquiatra i cap del Servei de Salut Mental Adults Althaia-Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.

 

 

 

 

Mariona Caro és educadora física esportiva del Servei de Rehabilitació Comunitària de la Fundació Osonament.

El COPLEFC dona suport, mitjançant la Salut S’Entrena, al projecte de la Fundació Osonament.

 

 

 

 

Ignasi Arumí és membre del Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF)
de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

 

 

 

Montserrat Flores és terapeuta ocupacional de la Unitat d’Aguts de Salut Mental, Althaia-Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.