“L’esport fomenta factors de protecció com l’autoestima” – Docusport

Share this post

L’activitat física com a forma d’inclusió de persones en situació vulnerable. Aquest ha estat un dels vessants de l’esport clau per a Mariona Corbella (col. 5379), llicenciada en EF, investigadora, professora universitària i directora de la Fundació Esportsalus des de fa més d’una dècada. Al capdavant d’aquest ens, ha dedicat la seva tasca a desenvolupar programes esportius per a joves en situació de risc, persones drogodependents o interns penitenciaris, però també a la difusió de bons hàbits per a la salut i a prevenir l’ús inapropiat de l’exercici físic, entre d’altres. Defensa el potencial de l’esport a l’hora de reduir factors de risc i fomentar els de protecció, com l’autoestima, l’autonomia o la xarxa social. El novembre passat, Corbella va ser guardonada amb el Premi Dona Dirigent Esportiva de l’Ajuntament de Barcelona, en reconeixement per la seva tasca al capdavant d’Esportsalus i com a membre de la junta directiva del Centre Excursionista de Catalunya.

 

 

Succintament, quina ha estat la teva trajectòria professional fins ara?

En acabar la llicenciatura d’EF, vaig estar col·laborant en recerca al Departament de Ciències Mèdiques de l’INEF de Barcelona mentre feia el doctorat i donava classes d’EF en un centre educatiu. Més endavant vaig col·laborar amb la Secretaria General de l’esport en la implantació d’un programa d’esport extraescolar, com a coordinadora i posteriorment directora de zona. També impartia classes a la Facultat d’Educació de la UAB (Mestres Especialistes d’EF) com a professora associada durant 11 anys. Vaig fer compatible aquestes tasques amb la col·laboració al COPLEFC, primer en alguna comissió de treball i, més tard, vaig actuar com a Secretària General durant 3 anys. Arran d’una lesió vaig deixar la docència d’EF i em van proposar treballar com a tècnica a la que, en aquell moment, es deia Fundació Mensalus. Tres anys després se’m va proposar com a relleu a la direcció de la fundació. I vaig començar a exercir com a tal, al 2010, fins a l’actualitat.

Quan i com vas descobrir que l’activitat física i l’esport podia tenir aquesta funció solidària i d’ajuda a col·lectius vulnerables?

Penso que, des de sempre, m’ha interessat molt més el valor psicosocial de l’activitat física i l’esport que la vessant de l’esport reglat i competitiu. Ja quan donava classes d’esport extraescolar a Nou Barris i també com a professora d’EF en un centre que acollia alumnat en situació de vulnerabilitat, m’atreia identificar dificultats i poder contribuir a la seva millora a través de l’exercici físic. Més tard vaig tenir l’oportunitat d’oferir també tot allò que havia après com a dirigent d’una entitat social a altres entitats sense afany de lucre, com a voluntària, assessorant o formant part d’equips o òrgans de govern.

 En quin moment de la teva carrera professional t’incorpores a la Fundació Mensalus, després Esportsalus?

Un company, coneixedor de la meva motivació social,  m’havia proposat per col·laboracions ocasionals amb l’equip de l’associació Àmbits Esport (després fundació Mensalus i Esportsalus) mentre jo era coordinadora d’ESO i professora associada a la UAB. Però va ser estant de baixa per un accident laboral quan se’m va proposar incorporar-me a l’equip de la fundació format, en aquell moment, per psicòlegs, treballadora social i metge esportiu. Tant com a sortida laboral més idònia donades les seqüeles de meva lesió, com per interès personal, de seguida em va encaixar la proposta i vaig començar com a tècnica a la fundació portant temes de formació i programes de prevenció de conductes de risc a través de l’esport.

“Des de sempre, m’ha interessat molt més el valor psicosocial de l’activitat física i l’esport que la vessant de l’esport reglat i competitiu”

Per cert, per què el canvi de denominació?

Quan vaig jo incorporar-me a l’entitat, recentment s’havia passat de ser jurídicament una associació (Àmbits Esport) a constituir-se com a fundació. En aquell moment la fundació compartia espai, direcció i algun professional amb un Institut de Psicologia que es deia Mensalus. Per aquest motiu, per l’agermanament entre entitats, es va adoptar el seu nom. Però, en ocupar jo el lloc de direcció i amb una junta de govern renovada, es va considerar que es volia recuperar la paraula “esport” en la denominació de l’entitat perquè era l’eina que més ens identificava i amb la que treballàvem.

Amb quins col·lectius treballa la Fundació?

Persones en situació de vulnerabilitat per causes mol diverses: drogodependents, interns de centres penitenciaris, joves en risc, dones víctimes de violència masclista, persones migrades sense recursos ni xarxa, persones en situació de pobresa…

Com ajuden, els programes esportius, per exemple, persones drogodependents en fase de rehabilitació?

Contribueixen a millorar el seu benestar i estat d’ànim, reduir la medicació psiquiàtrica, incorporar i reforçar hàbits de salut, compartir activitats amb persones fora del seu context de consum i reforçar el manteniment de l’abstinència.

I en el cas dels joves en situació vulnerable, què els aporten els programes esportius de la fundació?

Sobretot reduir factors de risc com passar moltes hores desocupades al carrer, patir malestar emocional, sentir-se sols… I fomentar factors de protecció com autoestima, autonomia, incorporar un nou propòsit, ampliar la xarxa social, etc.

“En els joves en risc, els programes esportius permeten reduir factors de risc com passar moltes hores desocupades al carrer o patir malestar emocional”

El novembre passat vas rebre el premi Dona Dirigent Esportiva, en el marc dels Premis Dona i Esport. Què va suposar per a tu rebre el guardó?

Una gran satisfacció sobretot perquè va recaure en l’àmbit social de l’esport i perquè suposava una oportunitat d’agraïment a totes aquelles persones que m’han ofert llocs i tasques de responsabilitat. Fa anys que treballo molt, però tinc la gran sort de poder fer-ho en horaris flexibles que em permeten fer compatible la feina amb altres tasques familiars i de cura. També vaig sentir que d’alguna manera es premiava la meva responsabilitat i l’encert i la confiança dels que m’han permès aquesta flexibilitat.

Tens una notable implicació amb el Col·legi, on has ocupat diversos càrrecs, has participat en diversos projectes i fins i tot vas guanyar el Concurs Fotogràfic l’any passat. Creus que el col·lectiu coneix prou la feina del Col·legi?

Penso que s’ha fet bona feina de comunicació i que els canals incorporats en els darrers temps contribueixen a que els col·legiats estiguem més informats sobre l’activitat del col·legi i sobre propostes d’interès professional. També s’ha fet més visible el COPLEFC en actes, jornades, i esdeveniments del sector. Però potser encara no es coneix prou per part de professionals de l’esport no col·legiats o associats.

I els que han de ser els futurs professionals?

Cal continuar informant-los i explicant quina és la raó de ser del col·legi, quina activitat fa, història i peculiaritats de la professió, la riquesa de formar part d’un col·legi que vetlli per mantenir-nos actualitzats i per defensar la professió, etc.

Com veus el debat entre professionals i voluntaris en el sector de l’activitat física i esportiva?

El debat, en primera instància i malauradament encara, el veig entre titulats i no titulats. Entre els titulats, penso que exercir de forma remunerada o voluntària, hauria de respondre, sobretot, a la possibilitat que el servei a prestar es pugui finançar o no, i a la voluntat del professional de col·laborar en alguna causa solidària.

 Reptes personals per al futur?

A nivell professional, fer un salt en innovació i digitalització de processos.

 

Ras i curt (qüestionari per respondre de forma molt breu):

· Acció o reflexió? Acció reflexionada.

· Mar o muntanya? Muntanya.

· Un esport… Gimnàstica artística.

· Un lloc… Dins del mar, a mitja alçada entre la sorra i el cel. Veient la claror del sol des de sota l’aigua.

· Una data…  No en puc considerar una de sola… Potser el dia únic i més significatiu per mi encara hagi d’arribar.

· L’hora del dia preferida… Depèn del dia: vespre en laborables, 1a hora de la tarda en festius.

· Una pel·lícula… Dersu Uzala.

·Un llibre… Verd madur, escrit pel meu avi.

· Una cançó… Fent camí per la vida.

· Un menjar…Pa amb tomàquet. Pa rústic, tomàquet al punt i bon oli.

· Un lloc on viure…  Vila de Gràcia, Barcelona.

· Un lloc per anar de vacances… Qualsevol on pugui “fer vacances” de veritat.

· Què en destaques, d’una persona… L’honradesa, el talent i el sentit de l’humor.

· Què en detestes, del caràcter d’una persona… La falsedat, la irresponsabilitat i l’egocentrisme.

· Un somni… Dies de 30 hores.

Comparteix:

Related Post

JUNY 6, 2024

Activitat física i millora...

Marina Patricia De Luca (col. 52693), doctora en Tecnologia Educativa per la Universitat...

FEBRER 15, 2024

“Un jugador enfadat o...

Irene Pellicer Royo (col. 10073) va entrar en contacte amb l’esport a través de la...

MAIG 15, 2023

Les lesions en noies joves...

Un 41% de les noies catalanes que practiquen esports d’equip pateix alguna lesió que...

GENER 26, 2023

“Qualsevol activitat...

Entrevista a la Dra. Anna Puig Ribera, col·legiada 8989. La Dra. Anna Puig Ribera té a...

GENER 16, 2023

Activitat física i trastorns...

L’activitat física com a eina per a la millora del benestar de les persones que es...

NOVEMBRE 2, 2022

I tu, ja saps amb qui...

Els professionals de l’activitat física i l’esport programen, dirigeixen i...