Activitat física i millora de la salut – Docusport

Share this post

Marina Patricia De Luca (col. 52693), doctora en Tecnologia Educativa per la Universitat Rovira i Virgili i  llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC Barcelona, recorda el concepte de “salut” amb una mirada holística i el relaciona amb l’impacte de l’activitat física amb el benestar personal, a la vegada que esmenta consells divulgatius sobre com practicar-la de forma segura, gràcies als professionals.

 

L’activitat física (AF) és una pràctica humana que  deriva de la nostra capacitat de moviment i interacció, que fem en diversos moments de la vida quotidiana i que incideix en la nostra salut i benestar. Si fem activitats físiques, però aquestes no arriben al nivell recomanat per l’OMS (Salut Catalunya, 2021) per mantenir la bona salut o millorar-la, estem en un estat d’inactivitat física (IF). A grans trets, es pot considerar que les pràctiques recomanables depenen de les experiències prèvies, preferències, possibilitats, i també de l’edat.

Cada ciutadà, com a tal, no hauria de culpar-se si la seva pràctica d’AF és mínima, ja que les causes d’aquesta IF no són exclusivament individuals, sinó que depenen de la interacció entre factors socioculturals, educatius, socioeconòmics i de l’entorn que ens envolta. L’estratègia de Promoció de la Salut (PS) dista molt de suggerir que una forma física excel·lent prevé les malalties. Al contrari, l’estratègia promou un enfocament salutogènic que reconeix la interdependència entre múltiples factors i prioritza les habilitats i els recursos personals i comunitaris per desenvolupar una vida activa i significativa.

Què cal entendre per “salut”?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS, 1946) va definir que “la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. Van passar quasi set dècades d’una noció pionera que va ser matisada, per decantar un canvi de paradigma en temes de salut i en els sistemes de salut pública. Actualment  s’admet que la cura de la salut individual i col·lectiva abasta els serveis mèdics i, a la vegada, polítiques públiques de promoció de la salut (OMS, 1986) impulsades per diversos agents de salut. És a dir que la salut s’entén en un sentit restringit com l’absència de malaltia i, al mateix temps, en un sentit ampliat com un concepte que inclou la prevenció i la promoció del benestar comunitari.

Els determinants de la salut (Lalonde, 1974) són el conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l’esperança de vida amb bona salut de les persones i de les comunitats. Aquest model atribueix als estils de vida el 40% de la influència en la salut, un altre 40% als factors socials i econòmics, un 10% a l’entorn físic i un 10% als serveis sanitaris. Per tant, la nostra biologia i els serveis mèdics tenen menor influència que els factors socials i que els nostres comportaments saludables. Per això se’ns planteja el repte d’entendre la salut com un procés social i d’assumir la idea de salut com recurs indispensable per a la vida quotidiana; sense arribar a l’extrem de “viure per estar sa, en lloc de: estar sa per viure” (Devís Devís, 2000), podem dir que prendre la decisió de practicar sistemàticament activitats físiques transforma la nostra capacitat metabòlica i funcional, tot aconseguint, a més, beneficis estètics, a la vegada que es transformen: la nostra cognició, les emocions, els vincles socials i les nostres experiències.

El repte ha de ser entendre la salut com un procés social i assumir-la com indispensable per a la vida quotidiana

Per què les activitats físiques milloren la nostra salut?

La definició més divulgada diu que “activitat física” és qualsevol moviment corporal intencional, fet amb els músculs esquelètics, que produeix una despesa d’energia. És a dir, una perspectiva fisiològica que entén el cos com una fàbrica energètica. Una altra visió ampliada matisa aquesta definició completant-la amb la frase següent: (Devís Devís, 2000) “i en una experiència personal, i ens permet interactuar amb l’ambient que ens envolta”. És a dir que cal considerar la subjectivitat i la interacció social i ambiental juntament amb la dimensió física, fisiològica del fet de moure’s. A la vegada, hi ha un grup d’autors que inclou com a AF les activitats poc organitzades (caminar, feines de casa), també l’exercici físic (activitats planificades i repetitives) i els esports (activitats competitives, reglamentades i institucionalitzades).

“L’activitat física i el benestar són per a totes les persones, sigui quina sigui la seva capacitat física i funcional i el seu estat de salut. Però l’AF s’ha d’adaptar a les persones i no al contrari” (Devís Devís, 2000). Els nivells moderats d’activitat física produeixen els més grans beneficis en termes de salut i benestar; ben al contrari, la inactivitat física produeix malestar i malaltia.

La pràctica regular d’AF promou la reducció de la mortalitat principalment per malalties cardiovasculars, hipertensió, determinats tipus de càncer, diabetis mellitus tipus 2, redueix l’adipositat i millora la salut mental, cognitiva i el son (Salut Catalunya, 2021). Si considerem els components biopsicosocials de la salut, tota AF impacta també en el benestar subjectiu i al nostre entorn; així millorem la qualitat de vida.

Recomanacions a la ciutadania

Cal divulgar entre els cercles amb què tinguem contacte de la població en general que aquestes persones poden aprofitar les seves activitats quotidianes per experimentar-les en “mode actiu” (pujar per les escales, optar per caminar, etc.), perquè encara que “cada moviment compta”, (OMS, 2020), a fi que les activitats físiques siguin saludables, els beneficis d’aquesta pràctica han de superar els riscos. Per això el missatge ha de ser: “Fes-les individualment o en grup, però sempre amb un o una professional que programi les sessions, t’animi i et guiï perquè el procés de pràctica s’adapti a les teves necessitats, gustos i objectius i, així gaudiràs a més dels beneficis que comporta”.

Quan inicies un programa d’activitat física esportiva, exercici físic o d’educació física, practica’l només amb professionals (Llei 3/2008) per gaudir del màxim de beneficis. Ells i elles, professionals universitaris, et guiaran segons les teves possibilitats i evitaran perjudicar la teva salut. Consulta ambquitentrenes.cat sobre les professions de l’activitat física i l’esport i  professionals sanitaris formats i col·legiats per treballar a l’àmbit de l’AF i la salut.

 

Referències

  • Devís Devís, J. (2000). Actividad física, deporte y salud. Barcelona: INDE
  • Lalonde, M. (1974). A New Perspective on the Health of Canadians. Canadà: Ministry of Supply and Services
  • Llei 3/2008. (2008). Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport [obtingut de: https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2008/04/23/3]
  • OMS (22 de juliol de 1946). Organización Mundial de la Salud. Gobernanza. Constitución [obtingut de https://www.who.int/es/about/accountability/governance/constitution]
  • OMS. (1986). Carta de Ottawa para la promoción de la salud. Organización Mundial de la Salud [obtingut de https://www3.paho.org/hq/dmdocuments/2013/Carta-de–ottawa-para-la-apromocion-de-la-salud-1986-SP.pdf]
  • OMS (25 de novembre de 2020). Organización Mundial de la Salud. Cada movimiento cuenta para mejorar la salud [obtingut de https://www.who.int/es/news/item/25-11-2020- every-move-counts-towards-better-health-says-who]
  • Salut Catalunya (2021). Directrius de l’OMS sobre activitat física i hàbits sedentaris (2020). Barcelona: Agència de Salut Pública de Catalunya [obtingut de https://hdl.handle.net/11351/5817]

 

Marina Patricia De Luca (col. 52693) és doctora en Tecnologia Educativa per la Universitat Rovira i Virgili, màster universitària en Formació de Professionals de la Formació per la URV i llicenciada en CAFiE per l’INEFC Barcelona.

Comparteix:

Related Post

FEBRER 15, 2024

“Un jugador enfadat o...

Irene Pellicer Royo (col. 10073) va entrar en contacte amb l’esport a través de la...

MAIG 15, 2023

Les lesions en noies joves...

Un 41% de les noies catalanes que practiquen esports d’equip pateix alguna lesió que...

FEBRER 21, 2023

“L’esport fomenta factors...

L’activitat física com a forma d’inclusió de persones en situació...

GENER 26, 2023

“Qualsevol activitat...

Entrevista a la Dra. Anna Puig Ribera, col·legiada 8989. La Dra. Anna Puig Ribera té a...

GENER 16, 2023

Activitat física i trastorns...

L’activitat física com a eina per a la millora del benestar de les persones que es...

NOVEMBRE 2, 2022

I tu, ja saps amb qui...

Els professionals de l’activitat física i l’esport programen, dirigeixen i...