Entrevista a la Dra. Anna Puig Ribera, col·legiada 8989.

La Dra. Anna Puig Ribera té a les espatlles una llarga trajectòria dedicada a la investigació dels beneficis de l’exercici físic. Però també a la difusió i a la pedagogia respecte de la importància que té per a la salut. Ha publicat, entre altres textos i articles, el llibre Mou-te! (Editorial Eumo), en què explica, a través d’aquest mandat, els riscos del sedentarisme i inactivitat física en totes les edats. Fa 18 anys que exerceix com a professora i investigadora a la Universitat de Vic, on coordina el Grup d’Investigació en Esport i Activitat Física (GREAF). Parlem amb ella del nou Grupo Interterritorial Colegial de Ejercicio Físico Sociosanitario, en què exercirà com a representant del COPLEFC, del paper dels educadors físics esportius en l’àmbit de la salut i de la relació entre salut mental i exercici físic.

 

Quin és l’objectiu del Grupo Interterritorial Colegial de Ejercicio Físico Sociosanitario (GICEFS)?

És un grup connector entre els diferents col·legis de l’Estat i el COLEF. Per exemple, si el Ministeri de Sanitat aprova algunes competències en salut, ens enviem el document explicant-nos què passa: connectem informació. Tot i això, cada Col·legi té competències per fer el que cregui convenient en cada cas. De totes maneres, el grup és molt incipient, fa poc que ha començat.

¿Podrà tenir una funció propositiva en el futur?

Espero que sí. Fins ara ha estat una mica exposar el que s’ha fet, el que està passant i els problemes que hi està havent en l’àmbit sanitari.

De quina forma la creació d’aquest grup pot ajudar a la promoció de l’exercici físic i la salut?

Les i els educadors físics sempre hem treballat en activitat física i salut. Això vol dir fer programes d’activitat física l’objectiu dels quals és millorar la salut i el benestar de les persones. Jo, quan vaig acabar INEF, el 1996, llavors ja hi havia un programa pilot d’activitat física amb gent hipertensa dels CAP. L’activitat física pot ajudar a millorar el benestar de la població general i amb malalties cròniques, que cada vegada és més. Ara el GICEFS suposo que sorgeix perquè de sobte hi ha un col·lectiu que diu que no tenim competències en aquest àmbit. Hi ha una necessitat de reivindicar que fa molts anys que treballem en l’àmbit sanitari. Com a educadors físics tenim un paper fonamental en la millora de la salut de les persones.

¿És un grup reactiu, doncs?

Suposa una reacció però també és una evolució de tot un procés de treball que hem fet fins ara, per adaptar-nos a les necessitats socials de l’actualitat. L’activitat física és salut pública, és medicina. Els educadors físics hem de treballar amb gent que té problemes de salut crònica, però també amb gent físicament inactius que encara no els tenen i que els poden desenvolupar en un futur. Des del meu punt de vista, el paper dels educadors físics esportius en l’àmbit sanitari és molt ampli.

¿Potser el conflicte ve també d’una qüestió de terminologia que fa reaccionar molta gent?

Sí, però al sector privat ja fa temps que treballen metges i metgesses, fisioterapeutes i educadors físics plegats. I ho fan perquè és el que dona millor servei i és més efectiu. El que hauríem de fer tots plegats és centrar-nos a solucionar el problema social de la inactivitat física i el sedentarisme i deixar-nos de batalles estèrils que van en detriment d’això.

 En la teva trajectòria has tractat els beneficis de l’exercici físic en totes les edats, com al llibre Mou-te. Per què és important desenvolupar bons hàbits d’exercici físic des de petits?

Com a espècie humana estem dissenyats per moure’ns. A les èpoques prehistòriques, si no estaves en bona forma física, no sobrevivies. En els últims cinquanta anys, sobretot, el moviment i l’activitat física s’estan erradicant de les nostres vides: feines sedentàries, tecnologia, ara teletreball… Aleshores, com a espècie el nostre cos està reaccionant. No li estem donant el que necessita per estar saludable. I això està generant les malalties cròniques d’avui en dia. Estem veient nens i adolescents amb obesitat i això fa vint anys no hi era! A més a més, ara veiem que necessites l’activitat física no només per al bon funcionament de l’organisme, sinó per al bon funcionament del cervell i la salut mental.

“Acumular inclús petits trossets de cinc minuts d’activitat física al llarg del dia és beneficiós per a la salut”

D’aquí el mandat: mou-te!…

Qualsevol activitat física de qualsevol intensitat és bona per a la salut. Tu pots anar a comprar caminant cinc minuts fins al supermercat i ja és beneficiós físicament i mentalment. Quan més intensa i vigorosa és l’activitat, els beneficis per a la salut més augmenten. I si en fas suficient per millorar la forma física, encara més. Què fem a l’Hospital Universitari de Vic quan algú està a la Unitat de Salut Mental ingressat? El fem moure perquè el moviment és un generador de benestar. Amb l’exercici actues sobre la salut física, mental, social, benestar emocional…

Què és la salut, doncs, com la podem definir?

Assolir aquest estat de benestar a nivell físic, mental i social que et permeti tenir una vida plena. Aquesta és la definició de l’OMS. L’activitat física és primordial per al benestar. La gent que és físicament activa i té bons hàbits viu una mitjana de 5 o 10 anys més i també té una millor qualitat de vida i anys lliures de malaltia.

Un altre dels temes que t’ha interessat és la relació entre salut i espai públic.

Des de fa molts anys intentem que la gent faci activitat física i la integri en la seva vida de forma individual. Això, vam veure que funcionava, però que era difícil que es mantingués en el temps. És llavors que passem a mirar la dimensió social: no només has de fer activitat física que t’agradi i en què t’ho passis bé, sinó que ho has de fer en un entorn social facilitador. I aquí vam començar a veure que per ser físicament actiu de forma sostinguda hem d’abordar aquests factors socials. Però encara falta alguna cosa aquí i és l’entorn construït. Pots dir a la gent que faci exercici o que camini, però si viu en un lloc on no hi ha lloc per caminar o espais verds, això ho dificulta. I finalment, també hi ha el sistema. Si el sistema et posa a l’abast l’activitat física, estàs facilitant que es practiqui col·lectivament. Jo crec que en aquesta direcció els col·legis professionals tenen una funció molt importat.

“Les i els educadors físics esportius tenim un paper fonamental en la millora de la salut”

Els plantejaments que marques són molts clars, però després és complicat de desplegar-los a nivell pràctic i administratiu. Què falla en l’engranatge?

Que tothom tingui la informació no et proporciona la manera de com integrar-ho en un sistema que ja està funcionant d’una manera específica. El que fa falta és fer propostes i estudis com el que ha finançat el COPLEFC amb l’Hospital Universitari de Vic sobre com integrar l’activitat física al sistema hospitalari o a la consulta dels metges.

Mirant al futur, ¿podem arribar a la conclusió que hi haurà un dia que també s’incorporaran els EFE als centres d’atenció primària?

Jo crec que sí. Veig els educadors físics esportius totalment integrats al sistema d’atenció primària perquè hi fem molta falta. Som modificadors d’estils de vida inactius i sedentaris i això és el que la societat necessita en totes les etapes de la vida. S’ha de posar a l’abast l’activitat física per a tothom i a totes les edats. Això és el que fa falta per solucionar aquesta epidèmia que fa temps que tenim i els únics professionals que sabem crear estils de vida actius sostenibles en el temps som nosaltres.

 

RAS I CURT… Sis respostes ràpides

• Acció o reflexió? Les dues.
• Mar o muntanya? Mar.
• Un esport… Atletisme.
• Un lloc… La Segarra.
• L’hora del dia preferida… Primera hora del matí.
• Què en destaques, d’una persona… L’optimisme.