Anaïs Buffa Arroyo (col. 68158) ha estat una de les guardonades amb el premi a millor Treball de Final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de l’any 2022. És autora de “La gamificació per a la millora de la condició física durant la pretemporada. Projecte d’intervenció en joves esportistes andorrans d’alt nivell”, una investigació duta a terme en el marc de l’EUSES Girona a través de la qual va crear i implementar un programa d’entrenament en joves esportistes d’Andorra. Buffa és una enamorada de l’esport des de petita i dels seus valors i ha format part de la selecció nacional  de gimnàstica rítmica d’aquest país. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria acadèmica en el món de les ciències de l’esport, sobre desigualtat de gènere i sobre la gamificació en la pràctica d’activitat física.

Què és el que et va fer decantar-te cap a l’estudi de les ciències de l’activitat física i l’esport?

Sempre havia estat la meva primera opció i, tot i que m’interessen moltes altres coses, tenia clar que volia estudiar aquesta carrera. Des de sempre he practicat esport i he estat envoltada d’un ambient esportiu a casa meva. Com que soc d’Andorra, el cap de setmana era ritual obligat anar a esquiar a l’hivern i, a l’estiu, anar a caminar per la muntanya. Aquesta passió per l’esport es va intensificar quan vaig passar a formar part de la selecció nacional de gimnàstica rítmica. No sabia ben bé què és el que m’esperava en estudiar aquest grau, però he descobert que l’esport és una ciència ben exigent que requereix uns coneixements i una responsabilitat per a qui ho posa en pràctica.

Per tant, l’activitat física sempre ha format part de la teva vida.

Quan era petita vaig provar tota mena d’esports: natació sincronitzada, tenis, esquí, etc. però vaig acabar dedicant-me a la gimnàstica rítmica perquè entrenava cada dia i ho compaginava amb els estudis. Després d’aquesta etapa, he estat practicant activitat física pel meu compte, tot deixant el rendiment i fent-ho per plaer i salut. Però sobretot, m’hi dedico des de l’altra banda, sent entrenadora, jutge i preparadora física.

Què t’aporta i quins beneficis trobes practicant-la?

La gimnàstica rítmica em permetia desconnectar de les obligacions i em va ajudar en molts sentits de la meva vida. L’exigència dels entrenaments i de les competicions em generaven una sensació de satisfacció personal i en volia cada vegada més. El fet de poder representar un país internacionalment també era una responsabilitat. Així i tot, l’alt rendiment em va ocasionar dues lesions molt importants, fet que em van fer apartar de la competició. Ara faig activitat física i esport amb una intenció més recreativa i de salut. El fet de poder practicar-ne, em facilita portar a la pràctica tot el que he après durant el grau i em permet després extrapolar-ho a les sessions físiques dissenyades per als esportistes.

Quins són els aspectes que t’interessen més de la disciplina?

L’alt rendiment em sembla una vessant apassionant, ja que m’hi sento molt identificada per tot el que s’hi inculca: l’esforç, la disciplina, l’autosuperació, etc. Així i tot, considero que l’esport de base és gairebé l’etapa més important per fomentar uns valors i garantir la fidelització dels joves. L’estratègia gamificada permet que tot això es consolidi i que l’esportista es desenvolupi en un ambient beneficiós per impulsar la seva carrera esportiva.

“L’alt rendiment em sembla una vessant apassionant. M’hi sento molt identificada per tot el que s’hi inculca”

El teu projecte de TFG se centra en la pràctica esportiva femenina. Creus que és un àmbit de l’esport que ha estat tradicionalment desatès en comparació a la seva contrapart masculina?

Sí que és veritat que el món de l’esport ha estat tradicionalment molt masculinitzat i fins i tot avui en dia encara no s’ha arribat a la igualtat desitjada. Com a dona, he viscut certes situacions de discriminació per part de professors que no donaven l’oportunitat a les noies de desenvolupar les mateixes tasques que els nois o, fins i tot, situacions vexatòries cap a algunes de nosaltres.

Quins són els beneficis de la gamificació en l’entrenament i preparació física? Què pot aportar, especialment en el cas de l’esport infantil i juvenil?

La gamificació és una eina molt potent que està prenent cada vegada més importància en sectors com l’empresarial, l’educatiu o el de l’educació física. En tot el que he pogut investigar, no s’ha estudiat des de l’àmbit del rendiment i, per tant, el projecte que proposo és innovador. Sovint, les esportistes, especialment en l’etapa de l’adolescència, veuen la preparació física com quelcom avorrit i aliè al seu esport i gràcies a l’experiència gamificada s’aconsegueix fomentar la motivació intrínseca i l’autonomia, tot facilitant l’adherència a la pràctica esportiva i millorar així la seva condició física. A més, s’arriba a promoure els valors esportius i es transforma el comportament inadequat de la persona a partir de la motivació que generen els jocs.

¿S’implementa prou aquest tipus de pràctica en les categories esportives inferiors?

Malauradament, aquesta pràctica no està estesa, en el sector del rendiment, i per tant, seria interessant poder formar entrenadors o preparadors físics per aprofitar tots els beneficis esmentats anteriorment. En aquest sentit, la gamificació pot ser utilitzada en qualsevol etapa i nivell esportiu adaptant les sessions d’entrenament a les seves condicions. Així, hem de tenir present que el fet que l’activitat esportiva sigui agradable, voluntària i gratificant, evita l’abandonament dels esportistes a causa de l’avorriment, el burnout o altres raons socials.

“L’alt rendiment em sembla una vessant apassionant. M’hi sento molt identificada per tot el que s’hi inculca”

¿Incloïa una implantació pràctica, el programa ideat per a joves andorranes?

Sí, el TFG estava dissenyat per poder ser posat en pràctica i així va ser. En acabar la carrera vaig tenir l’oportunitat de presentar la gamificació de “La Casa de Rendiment” a dos equips de bàsquet U16, un de femení i l’altre masculí, que es preparaven per als Campionats Europeus. Per valorar l’èxit dels resultats, se’ls va sotmetre a certs tests de condició física a l’inici i al final del procés. Els resultats van mostrar una millora significativa de la majoria dels jugadors encara que no es van poder comparar amb estudis anteriors, ja que era la primera vegada que se’ls oferia un programa de preparació física. Així mateix, la seva motivació i implicació va ser perceptible i això es va traduir en una millora del rendiment físic i de la cohesió grupal. Fins i tot, l’equip masculí va aconseguir la medalla d’or en aquesta fita tan important.

Pel que fa al  futur, quines aplicacions veus per al programa d’entrenament elaborat durant el TFG?

La primera edició va ser un èxit i tant els esportistes com l’equip tècnic de la Federació de Bàsquet en van quedar molt satisfets, i, per tant, aquest any ja n’estem iniciant la segona edició: un bloc de preparació física per als quatre equips que participaran als Campionats Europeus durant el mes de juliol i agost d’aquest any. La proposta d’enguany és la del “Monopoly of Basketball City”, on els jugadors han d’aconseguir dominar el bàsquet mundial i obtenir elements necessaris per afrontar els Europeus. La resposta està sent fins i tot millor que la de l’any passat, ja que he pogut perfilar els errors que van sorgir a “La Casa de Rendiment”. És evident que voldria estendre el meu projecte al màxim nombre de federacions del país i també més enllà de les fronteres amb un altre format: jo com a formadora.

A què t’agradaria dedicar la teva trajectòria a llarg termini dins del camp de les ciències de l’activitat física si l’elecció només depengués de tu?

Quan era gimnasta tenia el somni, una mica idealista, de poder participar en uns Jocs Olímpics i ara que estic a l’altre costat, m’agradaria poder acompanyar i preparar esportistes d’elit per a aquesta gran fita. És un camí de sacrifici, però qui sap si algun dia ho podré aconseguir. L’àmbit educatiu també em crida l’atenció, però si pogués escollir, tinc clar que m’agradaria dedicar-me a la docència universitària i a la investigació. Transmetre el que he estat estudiant i el que alguns professors m’han aportat seria molt satisfactori per a mi.

 

Més informació: pots llegir un resum del TFG d’Anaïs Buffa Arroyo: enllaç.