El COPLEFC promou i premia la recerca. En aquest article presentem els treballs de final de grau (TFG) en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que han rebut el reconeixement de millor investigació de les promocions respectives l’any 2022. En total, en són set de diverses universitats catalanes, que tracten d’un ventall molt ampli de temes, des de l’efecte de la gamificació en la millora de la condició física a l’anàlisi del bloqueig directe al torneig de la Copa del Rei de bàsquet del 2022. Els guardonats han rebut la matrícula gratuïta al COPLEFC i ara n’oferim un resum de cadascun, perquè el COPLEFC promou i premia la recerca.

· “Anàlisi del bloqueig directe a la Copa del Rei ACB de bàsquet 2022”. Autor: Aitor Martínez. Universitat: INEFC Lleida.

El bloqueig directe és l’acció de joc més utilitzada pels equips de basquetbol d’alt nivell. Per això els entrenadors estableixen estratègies per obtenir avantatges en atac i per minimitzar els danys en defensa que aquest procediment pot provocar. L’objectiu d’aquesta investigació va ser analitzar l’ús ofensiu i defensiu del bloqueig directe durant la Copa del Rei ACB i aprofundir en les variables que poden modificar l’èxit o el fracàs d’aquesta acció. Els resultats obtinguts en aquesta investigació condueixen a les següents conclusions: a) el guanyador de la competició va ser qui més èxit ofensiu va obtenir del bloqueig directe; b) el bloqueig directe és un procediment per a l’obtenció d’avantatges jugat principalment en el nucli de la possessió; c) l’spacing lateral cap al costat dret va obtenir la millor ràtio ús-eficàcia; d) la lògica estratègica defensiva dels equips durant el bloqueig directe tendeix a ser conservadora; e) els jugadors que participen de forma directa en el bloqueig assumeixen la responsabilitat en tres de cada quatre finalitzacions. Els resultats s’han d’interpretar amb precaució, ja que la mostra és d’una competició molt específica i, per això, cal continuar investigant el bloqueig directe en uns altres contextos de competició.

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=ZgaNJb4hWZE

 

· “La gamificació per a la millora de la condició física durant la pretemporada. Projecte d’intervenció en joves esportistes andorrans d’alt nivell”. Autora: Anaïs Buffa. Universitat: EUSES Girona. 

El propòsit del treball és dissenyar un projecte dirigit a joves adolescents andorrans d’alt nivell esportiu. En concret, consisteix a elaborar una pretemporada emprant el recurs de la gamificació, amb el fi d’incrementar l’estat de forma física per arribar en les condicions necessàries a la temporada. El públic diana són noies entre 11 i 12 anys i nois entre 13 i 14 anys pertanyents a 23 de les possibles federacions del país, als quals s’ajusta l’entrenament en funció del seu grau de maduració biològica. L’attrezzo per al desenvolupament de les sessions està inspirat en la sèrie La Casa de Papel que s’adapta al context, i s’anomena “La Casa del Rendiment”. Els esportistes, per equips, han de progressar per arribar a ser els candidats més ben preparats físicament i poder participar en l’assalt pensat pel líder de la banda, el Professor. En cadascuna de les sessions podran aconseguir una sèrie de recursos, necessaris per fer l’assalt i arribar al nivell més elevat d’assaltant en cap. Segons l’objectiu del dia de la sessió, obtindran elements de diverses seccions: trinxeres (força), comunicació (coordinació), arsenal (velocitat), excavació (resistència), abillament (flexibilitat), abastiment (estil de vida actiu). Paral·lelament, tindran l’oportunitat de ser recompensats al llarg de la pretemporada si superen una sèrie de reptes especials. Ho aconseguiran?…

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=aX2ZnYIqm_I

 

· “La reinserció a través de l’esport. Una estratègia orientada a institucions, entitats, organitzacions i clubs per a una continuïtat de la pràctica esportiva en llibertat”. Autor: Joan Porras. Universitat: Blanquerna-URL

Sovint pensem que l’activitat física i l’esport en centres penitenciaris poden servir com a recurs per ocupar el temps lliure de les persones que estan privades de llibertat. Però un cop assoleixen la llibertat no s’acostuma a pensar si aquesta disciplina i aquests beneficis obtinguts amb la pràctica esportiva poden ajudar a proporcionar a les persones que han passat per un centre penitenciari els mateixos beneficis a l’altra banda dels murs. Aquest estudi s’ha basat en entrevistes a persones, institucions, entitats, clubs i associacions. L’objectiu principal ha estat analitzar diferents estratègies per al manteniment dels beneficis derivats de la continuïtat de la pràctica esportiva dels interns un cop se surt de la presó a través d’institucions, fundacions, entitats i clubs. L’estratègia ha estat estudiada i proposada a les institucions i agents implicats de la ciutat de Manresa, comarca del Bages, per aconseguir aquesta continuïtat de la pràctica esportiva fora de la presó com a agent rehabilitador i de reinserció.

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=ZgaNJb4hWZE

 

· “Efecte dels isomètrics excèntrics de 90º vs. entrenament de resistència tradicional sobre la força muscular de les extremitats inferiors”. Autor: Josuah Teixidor. Universitat: INEFC Lleida. 

Les variables d’entrenament com el rang de moviment (ROM) o la durada de l’acció muscular (MAD) de cada repetició són dos aspectes importants a tenir en compte a l’hora de planificar un programa d’entrenament de resistència. En aquest estudi, vam voler esbrinar el ROM i el MAD més efectius per obtenir els màxims guanys de força i rendiment funcional. Set persones d’activitat física recreativa mitjana es van dividir en dos grups d’entrenament: grup control (entrenament tradicional [TR]) i grup experimental (isometria excèntrica [EI]). Tots dos grups van completar un programa d’entrenament d’esquat de 8 setmanes, utilitzant la mateixa càrrega externa relativa (periodització lineal: 60% – 85% 1RM), on només es diferenciaven un i l’altre per ROM (TR: esquat completa; EI: mitja gatzoneta) i MAD. (TR: 1,5-2s total; EI: 2s excèntric, 3s isomètric i 1s concèntric). Les adaptacions neuromusculars es van avaluar a partir de l’estimació d’una repetició màxima (1RM) i el rendiment funcional dels salts verticals CMJ i DJna. El grup TR va obtenir millores majors en la prova 1RM, % de canvi = 12% (7%); Alçada de CMJ i DJna, % de canvi = 8% (5%) i 20% (11%) respectivament; i potència CMJ, % de canvi = 4% (2%). Mentre que el grup experimental (EI) només va obtenir augments més grans que TR en rigidesa muscular, % de canvi = 17% (46%). Per tant, a partir dels resultats d’aquest estudi, es recomana entrenar amb ROM complet i MAD ràpid quan l’objectiu és millorar la força màxima i el rendiment funcional.

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=ZgaNJb4hWZE

 

· “Caracterització antropomètrica i nutricional en jugadores femenines de softbol”. Autor: Eric Rodríguez. Universitat: INEFC Barcelona.

Introducció: El softbol és un esport minoritari jugat principalment per dones. Segons el coneixement de l’autor, no hi ha bibliografia que valori la composició corporal ni l’alimentació de les jugadores espanyoles de softbol. Objectius.- Aportar coneixement científic actual mitjançant la caracterització del perfil antropomètric i nutricional de jugadores femenines en Divisió d’Honor, segons la posició que ocupen a la defensa. Mètodes.- Un total de 17 jugadores femenines de la Spanish Softball League (24,98 ± 3,44 anys) són classificades segons la posició de joc. Es mesuren 19 variables antropomètriques seguint la metodologia ISAK i, posteriorment, es calcula l’índex de massa corporal (IMC), la composició corporal i el sumatori de 6 plecs. Es comparen les dades entre posicions de joc mitjançant ANOVA. S’analitza qualitativament un registre alimentari de 3 dies laborables i 1 festiu. Resultats.- No s’han trobat diferències significatives en funció de la posició de joc en cap de les variables excepte en el percentatge muscular entre pitchers i catchers (p<0,02). Les jugadores presenten valors de l’IMC (25,6 ± 4,3 kg/m2) i el sumatori de 6 plecs (94,9 ± 25,0 mm) elevats. La classificació mitjana del somatotip és endomesomorfa. Presenten desequilibris dietètics amb un baix consum de fruita i verdura, excés de proteïna i una elevada presència de productes processats. La distribució dels àpats no és l’adequada en molts casos. Conclusions.- Existeix poca variabilitat en el perfil antropomètric de les jugadores, amb lleugeres diferències segons la posició de joc, on pondera la robustesa i l’adipositat relativa. Resulta necessari corregir els hàbits alimentaris per millorar la salut i el rendiment esportiu.

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=fKcWGv5RTUg

 

· “Un protocol de treball de sobrecàrrega excèntrica a través d’una màquina inercial per prevenir la pubàlgia atlètica en jugadors/es de futbol amateur”. Autora: Laia Monleón. Universitat: Blanquerna-URL

Objectiu: Observar si un protocol de prevenció basat en treball excèntric a través de màquines inercials disminuirà el risc de patir pubàlgia en jugadors/es de futbol amateur.  Mètode: A partir d’una mostra de 25 jugadores i jugadors de futbol amateurs (11 homes i 14 dones), s’aplica una intervenció de quatre exercicis excèntrics que impliquen quatre grups musculars diferents (abductors, adductors, flexió de maluc i complex isquiotibial) a través d’una yoyo cònica (màquina inercial) durant 14 setmanes. S’aplica una mesura de força a través d’un suiff abans de començar la intervenció i en finalitzar-la. Resultats: En tots els exercicis apareix una millora de la mitjana de força, tant del pic de força aconseguit, com de la mitjana de força feta durant les 6 repeticions del test, i és l’equip femení el que més millora en els pics de força en abductors, adductors i complex isquiotibial, mentre que és l’equip masculí el que més millora en la mitjana de força durant 6 repeticions en totes les proves. Apareix una correlació alta (r>0,7) entre la musculatura antagonista adductors-abductors, i una correlació baixa (r<0,7) en el binomi flexors de maluc-isquiotibials. En tots els casos, tant en el pic de força aconseguit, com en la mitjana de força en sis repeticions, apareix una millora significativa (p<0,005) després de la intervenció, menys en la mitjana de força en sis repeticions d’adductors de l’equip femení. Conclusions: La intervenció realitzada ha obtingut resultats positius en força màxima i força mitjana en tots els casos, tot aconseguint una millora de la musculatura implicada en la lesió de la pubàlgia de manera global. Tot i així, els resultats no són concloents per saber si la intervenció disminueix el risc de lesió de la pubàlgia.

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Ve6T0N6Llrk

 

· “Temps assegut davant pantalla, activitat física i consum d’aliments ultraprocessats: associacions amb el benestar emocional dels alumnes de primer d’ESO”. Autora: Cristina Juárez. Universitat: UVic.

Introducció: Progressivament, les noves tecnologies estan ocupant la major part del nostre temps lliure, substituint el temps destinat a l’activitat física i augmentant el consum d’aliments ultraprocessats entre els adolescents. Aquests hàbits poc saludables estan afectant negativament el benestar emocional dels adolescents. Per això, aquest TFG estudia quines associacions hi ha entre el temps passat davant de la pantalla, els nivells d’activitat física i el consum d’aliments ultraprocessats amb el benestar emocional dels adolescents de primer d’ESO. Metodologia: s’ha realitzat una enquesta a 38 alumnes en què s’ha fet una enquesta sobre el temps davant la pantalla (qüestionari HELENA), els nivells d’activitat física (PAQ-C), el consum d’aliments ultraprocessats (ESCA) i el benestar emocional. han estat mesurats. Resultats: El primer resultat mostra que els alumnes d’aquesta mostra no fan el mínim d’activitat física recomanada per l’OMS; la segona demostra que un gran percentatge de la mostra no compleix les recomanacions sobre el temps passat davant de la pantalla; la tercera mostra que els participants consumeixen una gran quantitat d’aliments ultraprocessats; la quarta constatació és que un gran percentatge de la mostra podria patir problemes de benestar emocional; per últim, però no menys important, el cinquè resultat no relaciona el temps passat davant de la pantalla i el consum d’aliments ultraprocessats amb el benestar emocional. Conclusions: Potenciar l’activitat física a les escoles ajudaria a la millora del benestar emocional dels adolescents, gràcies als beneficis físics i cognitius que aporta els que són físicament actius. L’ús de la tecnologia per promoure l’activitat física seria una fantàstica eina de gran utilitat per difondre el missatge entre els joves, per l’impacte que té sobre ells.

Presentació en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Ve6T0N6Llrk