Amb aquesta publicació, comencem una sèrie d’articles sobre les tesis doctorals que l’any passat van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors.

 

L’RPE com a indicador ecològic per al control de la càrrega en el bàsquet masculí i femení, per Aitor Piedra González

Avui dia al món de la preparació física en el bàsquet, ha pres molta importància el control de la càrrega d’entrenament a fi d’optimitzar el rendiment, reduir el risc de lesió i poder prendre decisions sobre el procés d’entrenament. Davant la impossibilitat de molts equips per disposar de mitjans objectius, ja que moltes vegades comporten un alt cost econòmic, s’han de buscar alternatives vàlides i fiables que ens permetin obtenir així mateix informació vàlida, fiable, clara i útil. L’objectiu principal d’aquesta tesi és conèixer si l’índex d’esforç percebut, comunament conegut per l’acrònim en anglès RPE, és un bon indicador ecològic per al control de la càrrega en bàsquet masculí i femení.

L’RPE és un mètode ràpid, econòmic i ecològic i pot ser molt útil i pràctic perquè les i els entrenadors i preparadors físics puguin supervisar i controlar la CI per dissenyar estratègies de periodització tant en bàsquet com en altres esports col·lectius, proporcionant una millor comprensió de la CI de manera individualitzada en les sessions d’entrenament i en les competicions de bàsquet. Aquesta eina és aplicable independentment de la durada de la sessió i les seccions de la sessió d’entrenament.

El mètode RPE ens pot aportar un únic valor de la càrrega d’entrenament d’una sessió. D’aquesta manera, constitueix una forma simple, no invasiva i gratuïta de monitorar una sessió, blocs setmanals(mesocicles) i períodes anuals (macrocicles). Els jugadors de bàsquet són capaços de quantificar la càrrega d’entrenament interna dels entrenaments millor que els seus entrenadors, enfortint la validesa del RPE com una eina per a monitorar l’entrenament en els esports d’equip.

En la investigació, en primer lloc, es va fer una revisió estudiant els mètodes més habituals per controlar la càrrega d’entrenament en el bàsquet. D’altra banda, es van fer tres estudis en el qual van participar 11 jugadores de bàsquet professional (Lliga femenina 1), amb una edat de 23 ± 3 anys, una altura de 182 ± 10 cm i un pes de 79 ± 14 kg, i també 10 jugadors de bàsquet semiprofessional (Lliga EBA), amb una edat de 26 ± 5 anys, una altura de 196 ± 9 cm i un pes de 91 ± 9 kg, i, també, 11 jugadors de bàsquet amateur (Copa Catalunya, quarta divisió estatal), amb una edat de 25 ± 5 anys, una altura de 194 ± 5 cm i un pes de 87 ± 8 kg.

Els resultats dels diversos estudis presentats van demostrar que existeixen diferents variables que possibiliten el control de la càrrega, tant interna com externa, en bàsquet i que no disposar de mitjans tecnològics no hauria de ser un impediment per monitorar els nostres esportistes. Per a una utilitat més elevada, s’ha d’educar els membres dels cossos tècnics i les persones esportistes sobre l’aplicabilitat i utilitat dels diferents mitjans. L’RPE es revela com una eina útil, vàlida i ecològica per gestionar la càrrega, tant en bàsquet masculí com femení i és un indicador que s’associa al rendiment, a la lesionabilitat i a l’aparició de fatiga neuromuscular avaluada de manera objectiva quan s’usa de manera correcta.

Malgrat que l’RPE és un bon indicador ecològic per al control de la càrrega en el bàsquet masculí i femení, per a un coneixement més holístic de les adaptacions a l’entrenament, s’ha de complementar el seu ús amb altres indicadors i amb una correcta educació dels agents implicats en el procés d’entrenament.

Aquí podeu veure un breu resum en vídeo sobre la tesis per part de l’autor:

 

 

Podeu consultar la tesi completa al següent enllaç: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/190415

 

Aitor Piedra González és doctor, màster en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell (RETAN) i graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Exerceix com a professor associat de la UVic-UCC. Treballa com a preparador físic al Club Bàsquet Cornellà (LEB Plata). I també fa la funció de gestor-promotor del centre de recerca i transferència del coneixement CEEAF (UVic-UCC).