Aquest article és una nova entrega de la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2023 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats del COPLEFC. En aquest enllaç, podeu consultar l’entrada anterior de la sèrie.
Albert Canton Badell, col. 56755. La creativitat en el futbol com a fenomen complex. Eines d’avaluació i propostes per desenvolupar-la
Els equips de futbol cada vegada són més estudiats pels rivals. La creativitat motriu és un element clau per tal que esportistes i equips de futbol siguin més eficients per aconseguir l’objectiu, que normalment és guanyar un partit. Aquesta eficiència es pot aconseguir a través d’augmentar el potencial de diversitat i impredictibilitat, és a dir, l’equip ha de ser suficientment estable per tal que els companys d’un mateix equip s’entenguin i, a la vegada, sigui suficientment divers i imprevisible per a l’equip rival. Des de la perspectiva dels sistemes complexos, la creativitat s’entén com un fenomen emergent a partir de la interacció de l’organisme (esportistes o equips) i l’entorn, un procés no lineal i complex. Al llarg dels anys, la recerca en creativitat motriu individual ha anat en augment, no obstant això existeix molt poca bibliografia que faci referència a la creativitat d’un col·lectiu o la creativitat específica del futbol.
Aquesta tesi té dos objectius principals:
1) Estudiar com la modificació de constrenyiments de la tasca pot afavorir el desenvolupament de la creativitat motriu en el futbol masculí en diferents edats, nivells i categories. Concretament, estudiar els efectes de la modificació del nombre d’oponents i companys en diferents intervals de temps i la ubicació reglamentària de les porteries.
2) Explorar l’ús de diferents eines d’anàlisi per avaluar la creativitat motriu tenint en compte el seu comportament complex i no lineal i el comportament col·lectiu de l’equip.
Es presenta un compendi de quatre publicacions. Les tres primeres estan orientades al primer dels objectius, mentre que la quarta està orientada al segon. Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que el fet de constrènyer les tasques, concretament la modificació del nombre de companys i oponents en diferents intervals de temps, i la ubicació reglamentària de les porteries, afavoreix el desenvolupament de la creativitat motriu al futbol masculí a diferents edats, nivells i categories. Pel que fa al constrenyiment relacionat amb la modificació temporal de companys i oponents, els resultats van revelar que, en la categoria de menors de 15 anys, hi va haver un lleuger augment en el comportament exploratori, tant a curt com a llarg termini. En canvi, en els menors de 23 anys, el mateix constrenyiment va promoure un augment poc clar en l’exploració a curt termini i un augment molt gran en el comportament exploratori a llarg termini.
Quant al constrenyiment de la ubicació no reglamentària de les porteries (en diagonal), els resultats van revelar que el comportament espacial dels equips canvia i els obliga a buscar patrons de coordinació inusuals, però no canvia significativament la similitud de les configuracions i la rapidesa amb què els equips canvien el tipus de configuració. Tot i així, aquest tipus de constrenyiment va mostrar que els jugadors van rendir de forma similar.
Per altra banda, es confirma que diferents eines d’anàlisi, com el Dynamic Overlap, que aporta informació sobre com és de variat el repertori de comportaments i sobre el nombre de respostes diferents que s’han realitzat; l’anàlisi de components principals, que informa sobre la robustesa dels patrons de comportament; i el coeficient de congruència de Tucker, que avalua com de similars o diferents són dos o més patrons (originalitat), són eines d’anàlisi vàlides i útils per avaluar la creativitat motriu tenint en compte el seu comportament complex i no lineal i el comportament col·lectiu de l’equip.
Gràcies als estudis que integren aquesta tesi, es proposen diferents aplicacions pràctiques per al desenvolupament de la creativitat en equips de futbol. Per exemple, el fet de modificar els constrenyiments de la tasca en intervals breus de temps sembla augmentar la diversitat del comportament motriu, o proposar canvis de l’entorn que afavoreixin comportaments poc habituals, tal com s’ha observat als estudis en què es va modificar la ubicació de les porteries. Finalment, alguna de les eines que es proposen per avaluar la creativitat es podrien utilitzar a l’entrenament esportiu, sempre que les dades es poguessin obtenir de forma més automàtica que com s’han recollit en aquesta tesi.
Per tot això, esperem que aquesta tesi serveixi per a una millor comprensió del fenomen de la creativitat en el futbol i en l’esport en general, també des del vessant col·lectiu, dinàmic i no lineal.
Podeu consultar la tesi completa en aquest enllaç.
Albert Canton Badell (col. 56755) és graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per l’INEFC-Lleida i Universitat de Lleida (UdL) i doctor en Activitat Física i Esport per la mateixa universitat. També té la diplomatura en Turisme per l’EUT Mediterrani i un màster en Direcció d’Empreses Turístiques per la Universitat de Girona (UdG).
Actualment és cap del projecte de Suport a la Formació de Tècnics i investigador del Grup de Recerca en Sistemes Complexos i Esport. Imparteix les assignatures següents: Manifestacions bàsiques de la motricitat, Fisiologia de l’exercici I, Esports I-iniciació als esports col·lectius, Ampliació d’esports III-esports de resistència i Esport i recreació a l’INEFC de Lleida.
Combina la seva experiència docent i investigadora amb la participació en projectes que busquen vincular la tecnologia i la creativitat amb la millora del rendiment esportiu i la qualitat de vida.