Aquest article és l’última entrega de la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2023 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats del COPLEFC. En aquest enllaç, podeu consultar l’entrada anterior de la sèrie.
Pau Cecilia Gallego, col. 9256. L’entrenament de supervelocitat per a la millora de la velocitat màxima de desplaçament mitjançant sistemes d’arrossegament. INEFC.
Introducció
L’entrenament de la velocitat màxima de desplaçament (VMD) té una gran influència en el rendiment de moltes especialitats esportives. La supervelocitat (SV) o velocitat assistida destaca per la seva especificitat com a mètode d’entrenament, encara que també per l’escassetat d’evidència científica que la sustenti. Les condicions de SV poden generar-se per diferents vies i metodologies, que disten molt d’estar estandarditzades. En aquest context, els dispositius motoritzats d’arrossegament ofereixen unes característiques que poden permetre millorar aquesta situació.
Objectius de la tesi
1) determinar l’estat de la qüestió sobre els efectes aguts de les condicions de SV mitjançant sistemes d’arrossegament;
2) analitzar els efectes aguts de diferents càrregues de SV mitjançant un dispositiu d’arrossegament motoritzat;
3) establir una proposta d’estandardització de les càrregues de SV a partir del percentatge de pes corporal;
4) analitzar els efectes d’un programa d’entrenament de SV en joves atletes dins d’una aproximació ecològica a l’entrenament
Articles derivats de la tesi
La tesi es va realitzar en la modalitat de compendi d’articles i els articles publicats van ser:
Cecilia-Gallego, P., Odriozola, A., Beltran-Garrido, J. V., & Álvarez-Herms, J. (2022). Acute effects of overspeed stimuli with towing system on athletic sprint performance: A systematic review with meta-analysis. Journal of Sports Sciences, 40(6), 704-716.
Cecília-Gallego, P., Odriozola, A., Beltrán-Garrido, J. V., & Álvarez-Herms, J. (2022). Acute Effects of Different Overspeed Loads with Motorized Towing System in Young Athletes: A Pilot Study. Biology, 11(8), 1223.
Actualment un tercer article derivat de la tesi es troba en revisió per publicar, el títol del qual és: Pilot study of 10 sessions of overspeed training with motorized towing system: A methodological proposal.
Conclusions de la tesi
D’acord amb la bibliografia científica que ha precedit aquest treball i la nostra experiència, els actuals SA motoritzats són la millor opció per a crear condicions de SV que puguin ser aplicables, replicables i amb una gran capacitat per a recollir informació dels resultats obtinguts.
És necessària la utilització extensiva d’aquests dispositius en entrenaments i recerca per a poder extreure conclusions sobre els efectes reals de les condicions de SV en la millora de la VMD com a objectiu final d’aquesta mena d’entrenaments.
La familiarització amb els dispositius i l’anàlisi prèvia i individualitzada dels efectes aguts de les condicions de SV sobre cada atleta és imprescindible abans de començar qualsevol tipus d’entrenament. L’anàlisi dels efectes aguts de les condicions de SV no ha de basar-se exclusivament en el canvi en la VMD, sinó que ha de tenir en compte com afecta els paràmetres biomecànics i cinemàtics del patró motriu de carrera de velocitat de cada atleta.
En aquest treball no es van fer anàlisis de canvis en respostes fisiològiques associades a l’entrenament de SV. La inclusió d’estudis moleculars i fisiològics per a contrastar els canvis mecànics produïts pel propi estímul podrien ajudar a conèixer millor l’estímul provocat per la SV i així modelar la ciència teòrica.
És imprescindible establir un criteri de referència per a la prescripció i dosificació de les càrregues d’entrenament de SV, que possiblement pot ser un percentatge relatiu al pes corporal de l’atleta, una vegada s’aconsegueixin tenir suficients dades d’esportistes de diferent especialitat, sexe o nivell competitiu.
Els estudis amb intervenció mitjançant períodes d’entrenament de SV amb sistema d’arrossegament motoritzat, en el futur haurien de poder llançar dades dels possibles canvis ocorreguts, no sols en termes de rendiment sobre la VMD, sinó també sobre els mecanismes responsables d’aquests canvis, mitjançant utilització de tecnologies com l’electromiografia o les plataformes de força.
Les intervencions que es realitzin en aquestes condicions de SV haurien de ser de major durada per a poder determinar si els efectes no han estat fruit de millores neurals i coordinatives o de l’aprenentatge de la tasca. Són necessaris molts més estudis amb velocistes d’alt nivell, perquè la majoria dels estudis publicats en la literatura s’han realitzat amb persones poc o no entrenades o d’altres esports, fins i tot entenent la dificultat d’accedir a aquesta mena de mostres, poc proclius a participar en aquesta mena d’experiments.
Si bé en la bibliografia es recomana no utilitzar aquests mitjans d’entrenament en persones joves, poc formades condicionalment o amb un patró motriu de carrera inestable, seria interessant aplicar condicions de SV amb l’adequada prescripció i dosificació en edats prepuberals per a poder investigar si aquest tipus d’intervenció pot millorar el que, tradicionalment, ha estat l’objectiu de la supervelocitat, la freqüència de pas o velocitat gestual.
Podeu consultar la tesi completa aquí.
