Després de proclamar-se campió del món amb la selecció estatal sub-19 d’hoquei patins als World Skate Games de Paraguai 2026, el tècnic de Sant Sadurní d’Anoia analitza les claus de l’èxit, la gestió emocional dels equips en edat de formació i l’evolució de la direcció esportiva en l’hoquei modern.
Després d’un campionat molt exigent, us vau plantar a la final contra Portugal i la vau guanyar per un ajustat 1-2 amb gols d’Hugo Mareque i Genís Costa. Com es gestionen emocionalment els darrers minuts d’una final mundial tan igualada amb nois de menys de 19 anys?
La gestió comença durant la preparació. Intentem treballar l’aspecte mental en situacions de partits adaptats a possibles situacions que ens podem trobar durant el campionat. Tot i així, és impossible treballar el mateix estat anímic i físic en el que es troben els jugadors en aquest minuts finals, ja que això només es equiparable a altres situacions que hagin pogut viure, i ells, en ser tant joves, encara no n’han viscut moltes o, fins i tot alguns. cap de semblant. Per tant, intento transmetre tranquil·litat i que segueixin jugant i prenent bones decisions en els trams finals de partit.
La selecció sub-19 revalida el campionat del món aconseguit fa dos anys. Quina ha estat la clau per mantenir l’excel·lència en una categoria on el bloc de jugadors canvia constantment per edat?
Darrera hi ha un treball de fa bastants anys per part de la federació espanyola. Es fa un seguiment dels jugadors des dels 15 anys amb controls, campus de tecnificació, campionat autonòmic sub-16, campionats d’Espanya a partir de categoria sub-14 i seguiment de partits per part dels seleccionadors sub-17 i sub-19. Abans d’aquesta edat s’aprofita el treball que fan altres federacions autonòmiques, sobretot la catalana, que també fa un procés de captació i control de nous talents. No obstant, res assegura continuar guanyant, ja que altres països tenen també grans jugadors.
L’hoquei patins català ha tingut un protagonisme absolut en aquests World Skate Games, tant en la sub-19 com en l’absoluta femenina. Què demostra aquest nou doblet sobre la feina que es fa als clubs de base a Catalunya?
Catalunya és el bressol de l’hoquei i els clubs catalans són la clau i el que manté l’èxit de l’hoquei a nivell estatal i internacional, sense la seva feina seria impossible.
Ara bé, per mi falten més professionals de l’esport en les estructures dels clubs, cosa que ajudaria, i molt, a la gent que realment els fa funcionar, sobretot les mares i pares que tenen les filles i fills jugant.
Per tant, no podem basar-nos amb la bona voluntat, sinó amb uns projectes esportius liderats per professionals qualificats. Els clubs haurien de rebre més suport institucional per fer-ho possible, ja que fan una tasca educativa i de formació on l’administració no pot arribar, però en canvi, a la llarga en recull els seus fruits. Si els clubs tinguessin més eines, la seva tasca encara es veuria més reflectida en l’àmbit social.

Com a exjugador amb una llarga trajectòria al CE Noia, Liceo, Voltregà o Igualada, entre d’altres, quins aspectes de la teva experiència en la pista s’han convertit en la teva principal eina a l’hora de dirigir des de la banqueta?
El saber estar a la pista, transmetre confiança. Els partits passen per molts moments i s’ha d’aprendre a jugar-los tots, fer el que toca ofensivament i defensivament, tant a nivell de tàctica individual com pel que fa a l’estat mental del jugador.
“Treballar l’aspecte mental és una tasca a millorar.”
Els jugadors sub-19 es troben a la porta d’enllaç entre l’hoquei de formació i la professionalització. Com treballeu l’aspecte mental per gestionar les expectatives, la pressió i el talent jove?
El salt de la sub-19 a l’OK Lliga és molt gran, no tant a nivell de qualitat sinó de velocitat i presència a la pista física i mentalment. És una tasca en què queda molt per treballar, i des de la federació un cop acaben la sub-19 tenim poc contacte amb ells, a excepció del campionat sub-23, que se celebra cada 2 anys.
Les expectatives sempre són molt altes, però arribar on volen no és fàcil. Pel que fa a la pressió n’hi ha que la suporten millor que altres i cadascú ha de mirar el seu camí; uns arribaran abans, altres més tard i alguns es quedaran pel camí tenint molt de talent. Treballar l’aspecte mental és una tasca a millorar.
Quin ha estat el segell d’identitat que has volgut imprimir a aquesta selecció sub-19 durant la preparació i la competició?
He volgut que tots se sentin part de l’equip, sentint-nos identificats en defensar com a grup, jugar totes les transicions i atacar el 4×4 segons el que demana el moment de partit.
“El relleu està assegurat, ja que hi ha qualitat i jugadors, però hem de tenir en compte quin relleu volem.”
En aquesta selecció hi ha jugadors que ja comencen a treure el cap en equips de la màxima categoria. Com veus el relleu generacional de l’hoquei patins català i estatal?
El relleu està assegurat, ja que hi ha qualitat i jugadors, però hem de tenir en compte quin relleu volem. Actualment arribar a dalt potser no és tan exigent com abans degut a la situació econòmica en general de la lliga. En haver-hi menys professionalització dels equips (hi ha excepcions) en alguns casos no s’entrena amb les sessions adients per aconseguir el màxim rendiment, i això, a la llarga, fa que la lliga baixi una mica de nivell. Està a les mans d’aquest nous talents si estan disposats a fer entrenaments extres per escollir com i on volen arribar.
“L’entrenador ara ha d’estar molt més preparat, ja que hi ha molts aspectes del joc a intentar controlar, i tots es preparen molt més els partits.”
Des de la teva etapa de debut a la Divisió d’Honor la temporada 1995-96 fins avui, com ha canviat la preparació física, la gestió de plantilles i la figura de l’entrenador en l’hoquei modern?
L’hoquei ha canviat molt. La gent en general està molt millor preparada físicament, el nou reglament condiciona molt la forma de jugar i el nivell tècnic dels jugadors i jugadores.
Pel que fa a la gestió de la plantilla no hi ha grans canvis; al final es gestionar un grup de persones igualment. Tot i així, ara hi ha molta més rotació durant un partit i s’ha de tenir més en compte l’aspecte mental dels jugadors.
L’entrenador ara ha d’estar molt més preparat, ja que hi ha molts aspectes del joc a intentar controlar, i tots es preparen molt més els partits. Es pot fer scouting més fàcilment ja que s’enregistren tots els partits; per tant tu saps com juga el rival però ells també et poden analitzar molt bé. Hi ha entrenadors específics de porters, bola parada, etc. Els entrenadors estan més professionalitzats que abans.
Després d’aconseguir la medalla d’or a Paraguai, quins reptes de futur et planteges a nivell personal i professional a les banquetes?
De moment voler continuar on estic, intentar guanyar l’europeu el 2027 i després ja veurem. Seguir creixent i aprenent en l’aspecte personal i professional sempre ha d’estar entre els reptes.

Francesc Bargalló i Torres (col. 12541) va néixer el 26 de 1976 a Sant Sadurní d’Anoia (alt Penedès). Com a jugador, es va formar al CE Noia, on va debutar a la màxima categoria la temporada 1995-96. Durant més de dues dècades a l’elit de l’hoquei patins, va defensar les samarretes del Liceo de A Coruña (2001-2007), CP Voltregà, Blanes, CP Vilanova i Igualada HC, a més d’haver estat internacional amb la selecció estatal i catalana. El seu palmarès en aquest àmbit és ben destacat: una Copa d’Europa (2003), una Copa Intercontinental (2004), dues Supercopes d’Europa (2004 i 2014), una Copa de la CERS (1998) i dues Copes del Rei (1998, 2004).
Etapa com a entrenador: després de penjar els patins l’any 2017 a l’Igualada HC, va iniciar la seva trajectòria a les banquetes dirigint el CP Vilafranca dues temporades. Al 2020 va entrar com a segon entrenador de la selecció espanyola femenina i masculina. Va guanyar dos europeus (2021 i 2023) i una plata mundial (2022) amb la femenina, i com a segon entrenador de la masculina absoluta va participar i guanyar un europeu (2021) i un campionat del món (2024). Actualment, des del 2025, és el seleccionador estatal sub-19, equip amb el qual s’ha proclamat campió del món als World Skate Games d’Asunción (Paraguai) l’any 2026.