Fòrum Olímpic, cita biennal de reflexió – Docusport

Share this post

Centrat en “L’impacte dels esports i les disciplines emergents en un món global”, durant els dies 15 i 16 d’octubre el Fòrum Olímpic va tractar, com sempre, sobre qüestions d’olimpisme, però també d’altres qüestions que el món de l’esport té damunt la taula, com la igualtat de gènere, i les noves manifestacions esportives, especialment els denominats esports electrònics o e-sports.

No és la finalitat d’aquest text recollir totes les intervencions de totes les ponències i taules rodones que hi van haver, per la qual cosa reproduïm la feina feta pel periodista Joan Manuel Surroca, relator d’aquest esdeveniment que organitza cada dos anys la Fundació Barcelona Olímpica, enguany amb la col·laboració del COPLEFC, i amb la presència de la nostra companya col·legiada Susanna Soler (col. 10815), professora de l’INEFC Barcelona i especialista en qüestions de gènere, i Pere Manuel (col. 8750), en qualitat de president del COPLEFC per donar el punt de vista del col·lectiu de professionals de l’activitat física i de l’esport sobre les tendències dels e-sports.

Les conclusions
  • Sobre l’olimpisme

L’Agenda 2020 és sens dubte el full de ruta del Moviment Olímpic per a les properes dècades. La transformació social ha motivat que del CIO hagi orientat el futur dels Jocs pensant a atendre les demandes d’una nova generació amb una evident flexibilització del programa olímpic adaptant-lo a la cultura i les preferències socials del país organitzador.

L’street basket 3×3, el surf, l’skateboard, l’escalada o el futur break dance podran entrar en uns Jocs Olímpics.

  • Sobre igualtat de gènere

Als Jocs Olímpics de París 2024 està previst que la igualtat de gènere sigui absoluta i que homes i dones competeixin en els mateixos nombre i quantitat de proves.

Tot i ser important, les quotes de gènere no són la solució definitiva, sinó que la igualtat s’ha de donar proporcionant les mateixes opcions a les persones siguin del gènere que siguin.

Ara bé, tot i que la igualtat de gènere pel que fa a pràctica esportiva és pràcticament una realitat, el gran repte de cara al futur immediat és potenciar la presència de la dona en la governança i el lideratge esportius, com també per millorar el dèficit d’entrenadors i tècnics.

Les competicions mixtes no son sinònim d’igualtat de condicions. Per tant, cal que hi prevalgui la qualitat per damunt de la quantitat.

Cal canviar substancialment els criteris educatius dels joves fomentant la pràctica de l’esport com a estil de vida, però sense fer prevaler la idea que calgui arribar a ser un campió, i orientant la igualtat des de la base, partint de l’equitat i sense posar cap mena de barrera social al desenvolupament esportiu indiferentment que siguin nois o noies.

Pel que fa als esports emergents, es constata que la igualtat de gènere ni es planteja, perquè és un fet inherent a la seva pròpia dinàmica.

Vista de l’auditori del Museu Olímpic que va acollir el Fòrum

El criteri periodístic hauria de visualitzar que l’esport no té gènere, que el practiquen tant homes com dones, que no n’hi ha un de masculí i un altre de femení. És per això que s’ha d’adaptar aquest criteri al llenguatge, que conceptualment està ple de conceptes i adjectius masculinitzats.

les quotes de gènere no són la solució definitiva, la igualtat s’ha de donar proporcionant les mateixes opcions a les persones

  • Sobre esports emergents

Els esports emergents són fruit de l’evolució de la societat i tenen com a denominador comú una nova concepció de la pràctica esportiva, molt més lúdica i de diversió que no pas competitiva. Aquesta nova manera de fer esport, com a activitat física en la qual importa més passar-ho bé que no pas competir, ha empès les federacions a compaginar el rigor federatiu amb la flexibilitat que permeti barrejar les exigències d’aquest nou model d’entendre la pràctica esportiva amb formes més participatives. En conseqüència, l’objectiu és trobar el camí que permeti una confluència dels esports tradicionals i els emergents; coincidència també en què els esports emergents generen un potent mercat al sector de l’esport.

Taula rodona en la qual va participar Pere Manuel (al centre)

Bona part dels esports emergents s’ha desenvolupat en àmbits urbans, però es troben mancats d’uns espais i d’unes instal·lacions adequades que els facilitin estabilitat. En aquest sentit, caldria una normativa que ho prevegi i s’hi adeqüi.

Un altre aspecte motiu de debat és la interpretació de fins a quin punt alguns nous esports podrien desplaçar els esports tradicionals, consideració en què hi ha divisió d’opinions.

Hi ha coincidència entre els intervinents al Fòrum que el calendari esportiu actualment està saturat, per excés de competicions, i és evident que més d’hora que no pas tard caldrà un replantejament i establir-hi prioritats.

El fenomen de les competicions multiesportives ha arribat per quedar-se. Els World Roller Games han afavorit el model organitzatiu d’un multiesdeveniment esportiu.

L’objectiu és trobar el camí que permeti una confluència dels esports tradicionals i els emergents

En aquest Fòrum s’ha pogut constatar el gran impacte social que suposen els eSports.

Tot i que no s’han considerat un esport, els gamers tenen nombroses coincidències amb els esportistes, ja que han de fer una preparació intensa per assolir un nivell competitiu exigent en competicions estructurades, tant a nivell individual com per equips.

La principal diferència entre esport i eSports és de caràcter estructural. L’esport funciona segons una estructura piramidal, el vèrtex del qual és el CIO, mentre que els eSports ho fan sota el control dels publishers que generen i administren els jocs virtuals. La principal diferència és el concepte d’universalitat de l’olimpisme respecte dels criteris comercials amb què es mouen els eSports.

Pere Manuel en un moment de la seva intervenció crítica sobre els e-sports

Per aquesta raó, tot i no considerar-lo un esport, el CIO i els principals agents del sector dels e-Sports han obert una via de diàleg per difondre a través d’aquests els valors olímpics, fomentar videojocs esportius –ja que actualment només suposen el 5% del mercat–, socialitzar les activitats dels e-Sports a través d’accions col·lectives i fomentar un equilibri entre el seu estil de vida amb l’activitat física.

En tot cas, viuen realitats diferents però hi ha punts que a mitjà termini podrien donar lloc a una confluència que generés una possible presència d’un determinat joc en el programa olímpic.

En síntesi, amb tots aquests indicis, amb la importat influència de la tecnologia a tots els nivells, cal preguntar-se si l’esport es troba davant d’un imminent canvi de paradigma: la resposta la tindrem aviat, potser serà objecte de debat en una propera edició del Fòrum Olímpic.

Joan Manuel Surroca, periodista i relator del XIII Fòrum Olímpic


Programa (PO: ponència, TR: taula rodona).
-Reptes olímpics de futur, la renovació del programa esportiu i els eSport. PO. Giacomo Modolo (IOC)
-La igualtat de gènere en els esports. PO. Blanca Nualart (Consell Català de l’Esport) / Joan Porcar (RPM/MKTG) / Joan Manuel Surroca, periodista
-La igualtat de gènere en els esports emergents. TR. Susanna Soler (INEFC) / Kira Menén (FCK) / Maria Guixà, periodista
-Els nous esdeveniments esportius: l’exemple dels World Beach Games i els esports de platja. PO. Maribel Zamora (FCVb)
-Noves disciplines esportives en els esports d’equip. TR. Raúl Chapado (RFEA) / Valerio Cianfoini (WBSC) / Judith Vizuete (BMG)
-Els nous esdeveniments esportius: l’exemple dels World Roller Games i els esports de roda petita. PO. Ramon Basiana (FCP) / Carmelo Paniagua (RFEP)
-Noves disciplines esportives en els esports individuals. TR. Alba Gamell (FCT) / May Peus (RFEDI) / Lluís Giner (FEDME)
-eSports. PO. Esteban Serrano – AKAWonder (SK Gaming)
-Veus a favor i veus en contra dels eSports com a esport olímpic. TR. Pilar Calvo, periodista / Víctor Casanovas (Seven Mila) / Pere Manuel (COPLEFC)
-Demostració esportiva

* * *

Una denominació encara no consolidada

La seva irrupció espectacular, però relativament recent, comporta que encara no tingui una denominació del tot consolidada. És per això que de moment podem veure escrites referències com ara esports electrònics o esports d’internet o bé directament en la versió en anglès: eSport o bé iSport, o ja molt esporàdicament esport-e. El temps i els usuaris diran quina serà finalment la nomenclatura que s’imposarà, si la descriptiva pròpiament o bé la que es decanta per algun dels acrònims anglesos.

Comparteix:

Related Post

GENER 18, 2021

Orgullosa, futbol per a la...

Des de fa tres anys l’INEFC Barcelona col·labora amb la Federació Catalana de Futbol...

NOVEMBRE 5, 2020

Atletisme en tota...

Atletismo ¡y punto! Autor: A. Guillén Zurera 258 pàgines Editorial: Wanceulen Data:...

NOVEMBRE 4, 2019

Podologia i esport,...

© Christopher Sardegna

SETEMBRE 2, 2019

Unió Atlètica Montsià o...

¿Quantes vegades hem sentit que, en determinats nivells esportius, disposar d’un equip...

JULIOL 8, 2019

I Congrés Internacional de...

La reeducació funcional esportiva (RFE) és un procés que recull i organitza totes les...

JULIOL 3, 2019

Congrés Salut i Esport a...

Els dies 12, 13 i 14 d’abril de 2019 es va dur a terme a Amposta la primera edició del...