CAFiE i neurorehabilitació – Docusport

Share this post

Vaig estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC de Barcelona. En començar volia dedicar-me a l’educació, però a tercer vaig tenir la sort de fer l’assignatura “Principis i bases de l’ensenyament de l’activitat física i l’esport adaptat”, en la qual ens van permetre fer unes petites pràctiques laborals.

En primera persona…

Aquestes pràctiques, les vaig fer al Centre Pont de la Fundació Isidre Esteve (FIE). Al Centre Pont fan entrenaments personalitzats a persones amb discapacitat física i va ser el meu primer contacte amb l’entrenament i la discapacitat física. Em va agradar tant l’experiència que vaig decidir continuar-hi ajudant fent de voluntària del març del 2016 a l’agost del 2017.

Aquest primer contacte em va agradar molt i vaig decidir formar-me més en aquest àmbit. Així va ser com l’abril del 2016 vaig fer un curs de la FIE de fitnes amb atenció a la discapacitat física i el febrer del 2017 un curs d’Editorial Medica Panamericana d’expert en neurorehabilitació.

Vaig tenir la sort de fer l’assignatura “Principis i bases de l’ensenyament de l’activitat física i l’esport adaptat”

Alhora que feia de voluntària i aquestes formacions, em dedicava al treball final de grau, que vaig enfocar en la mateixa direcció; concretament vaig fer un pla d’entrenament per a un subjecte amb síndrome postpòlio amb l’objectiu de detectar millores en les qualitats físiques. A últim curs també s’han de fer les pràctiques de final de grau i vaig passar més de 100 hores al Departament de Rehabilitació Funcional de l’Institut Guttmann.

Quan vaig acabar la carrera, després d’haver viscut quatre anys inoblidables, sobretot els dos últims, que em van descobrir a què volia dedicar la meva vida professional, vaig decidir fer el Màster en Neurorehabilitació de l’Institut Guttmann i la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg dels dos anys del màster vaig poder aprendre la visió i feina de tots els professionals implicats en la neurorehabilitació (fisioterapeutes, metges, psicòlegs, terapeutes ocupacionals…) i vaig poder viure més hores de pràctiques professionals al Departament de Rehabilitació Funcional. 

Aquest màster em permetia treballar i per aquesta raó, em vaig posar en contacte amb MIFAS per oferir els meus serveis com a educadora física esportiva als seus socis. I vaig tenir la sort que el president, Albert Carbonell, tenia al cap el projecte d’engegar un gimnàs per a persones amb discapacitat física, però els mancava el professional, i tot parlant-ne vam veure que teníem la mateixa idea i vam decidir engegar-ho. Així que el novembre del 2017 començava a treballar a MIFAS posant en marxa el gimnàs MIFAS Active, que vam obrir el gener del 2018 i on estic treballant actualment.

Les bases de coneixement

Als estudis de CAFiE vaig aprendre totes les bases per a l’entrenament, i al màster la importància de conèixer i entendre la feina de la resta de professionals per poder treballar conjuntament i de la millor manera possible per aconseguir els objectius.

La neurorehabilitació és una atenció integral en la qual intervenen molts professionals d’àmbits diferents, dirigida a qualsevol persona que hagi patit alguna afectació neurològica, com pot ser una lesió medul·lar, un traumatisme craneoencefàlic, un ictus, patir una malaltia neurodegenerativa o paràlisi cerebral infantil, entre moltes d’altres. L’objectiu és restituir, minimitzar i/o compensar els dèficits funcionals de la persona gràcies a l’abordatge holístic.

L’objectiu de la neurorehabilitació és restituir, minimitzar i/o compensar els dèficits funcionals de la persona gràcies a l’abordatge holístic

En la neurorehabilitació és important tenir en compte que les possibilitats i capacitats de la persona concordin amb els seus objectius i com a professionals hem de ser capaços de fer veure a la persona què es pot aconseguir i què no; no podem donar falses esperances. També s’ha de tenir en compte en quin moment de la patologia/lesió es troba la persona, si és en el moment agut (acaba de passar) o crònic.

Avui dia si preguntéssim a la població quin és per a ells el problema més greu de salut, la gran majoria contestaria que la COVID-19. Però si reflexionem, ens adonaríem, tal com afirmen molts professionals de la salut, que aquesta malaltia s’agreuja especialment en pacients amb patologies relacionades amb el sedentarisme i l’alimentació, com ara la hipertensió arterial, la diabetis i l’obesitat.

El valor del professional: EFE

En aquest àmbit, com en la majoria d’àmbits sanitaris, els EFE ens hem de donar a conèixer a la població i als professionals i hem de demostrar el nostre valor. És important que nosaltres tinguem clar quines són les nostres competències, en quins objectius podem ajudar a la persona i en quins hem de derivar-la i a quin professional fer-ho. De fet, ens donarem tant de valor, com a professionals, treballant directament amb una persona afectada com derivant-la quan cal; no hem de voler abastar més del que podem.

Tant importants som dins l’àmbit hospitalari, en el moment agut, per ajudar la persona durant els primers moments a millorar les seves capacitats físiques que l’ajudaran a millorar en altres àmbits, com també en el moment crònic i ja fora de l’hospital, per tal que mantingui un estil de vida actiu i saludable i que, per tant, sempre sigui capaç de donar el màxim del seu potencial.

Els EFE som importants, tant en el moment agut a l’hospital com després en l’etapa crònica per facilitar un estil de vida actiu i saludable

CAFiE i neurorehabilitació

Personalment, crec que la nostra figura és molt important, ja que som professionals que podem ajudar molt els afectats a sentir-se forts i segurs per poder fer la majoria de les coses que es proposin. Podem i hem de tractar-los com gent sense patologia (sempre tenint en compte que aquestes hi és i les possibles contraindicacions i línies vermelles que puguin haver-hi), fer-los treballar de valent i demanar-los que donin el seu màxim durant l’entrenament. Per la nostra manera de treballar i els objectius que perseguim, se’ns fa fàcil no “tractar-los de pobrets” i exigir-los; això els va molt bé per demostrar-se a ells mateixos i a la gent que els envolta de tot allò de què són capaços, i que moltes vegades pensaven que no podrien fer o simplement no ho havien provat.

Com deia, és important que ens donem a conèixer a la població i per això, és molt important, sobretot en grups poblacionals molt avesats a la rehabilitació i a la figura de la fisioteràpia, deixar clar que som educadors físics esportius i quina és la nostra manera de treballar, sempre amb la persona activa. També és important que entenguin la diferència entre un centre d’entrenament amb professionals qualificats (graduats en CAFiE) i un gimnàs convencional, on pots treballar lliurement sense cap supervisió i on les instal·lacions poden no estar preparades per rebre persones amb mobilitat reduïda. Per tant, ens hem de “vendre”, però també hem de treballar com a professionals per aconseguir que els clients coneguin i sàpiguen diferenciar la nostra figura de la d’algú no qualificat i de la d’altres professionals.

Els protagonistes del tractament a MIFAS

Quan se’m presenta un client nou a MIFAS Active, primer de tot faig una entrevista inicial on li explico la meva manera de treballar i després de parlar una mica sobre què li ha passat i de quins objectius té, faig una primera valoració de força, mobilitat i equilibri, per seguidament tornar a parlar dels objectius si n’hi ha algun que considero que no s’ha esmentat o algun que no sigui realista. Posteriorment fem un parell de sessions més de valoració per conèixer cadascú físicament i personalment, i així ja poder planificar l’entrenament, en el qual, per fer-lo, em guio més per quines capacitats té la persona que no pas per la patologia.

El motiu principal de no guiar-me per la patologia és que hi ha tantes variants d’afectació com persones; dues lesions medul·lars al mateix nivell i aparentment iguals, poden tenir capacitats molt diferents (i igual amb la resta de patologies).

És molt important també conèixer personalment les persones per saber què els pot agradar i motivar més i com explicar els exercicis, si més tècnicament o més planerament. Una cosa que m’he adonat que a tothom agrada i interessa, és que se’ls expliqui el perquè dels exercicis, justament per poder-hi veure la utilitat en la seva vida quotidiana, que al final és el que més els interessa.

A tothom li agrada que els expliquis el perquè dels exercicis

Oferim entrenaments personals, en parella o en grup; i per formar aquestes parelles i grups, igual que en la planificació em guio més per les capacitats i necessitats dels clients que no pas de la patologia, també tinc en compte l’afinitat entre els integrants.

Treballem amb una gran varietat de patologies, cadascuna amb algunes característiques en comú i també moltes diferències. Les principals patologies amb les quals treballo són:

  • Lesió medul·lar
  • Ictus
  • Espina bífida
  • Síndrome postpòlio
  • Malalties neurodegeneratives
    • Esclerosi
    • Atàxia de Fiedreich
    • Alzheimer
  • Amputacions
  • Paràlisi cerebral infantil
  • Altres
    • Síndrome de Morsier
    • Paraparèsia espàstica
    • Malformacions

Personalment, crec que els educadors físics esportius tenim molt a dir en l’àmbit sanitari. Si fem bé la nostra feina i aconseguim que se’ns valori, cada vegada ens serà més fàcil a nosaltres d’entrar-hi, i, a la població, saber si en algun moment ens necessiten i on trobar-nos.

Per a tothom és important portar un estil de vida saludable i actiu; per tant, per a les persones amb discapacitat física és igual d’important, per bé que es poden trobar amb més dificultats per aconseguir-ho; amb això queda clar que serem molt més importants per a ells com a professionals fent funcions d’educació en hàbits de vida saludables, i d’entrenament perquè puguin ser més independents i per tant més lliures.

El nostre objectiu professional ha de ser que la societat ens reconegui com a professionals i ens busqui i això ho aconseguirem treballant dur i bé, és a dir, seguint la gran evidència científica que hi ha i que hi haurà.

Laia Planella (col 59.361). Actualment, educadora física esportiva (EFE) del MIFAS Active a Girona.

 

Comparteix:

Related Post

AGOST 3, 2021

“M’has canviat la vida”

Fa més de deu anys que treballo en el món de l’exercici físic de la salut i en...

MARç 1, 2021

L’harmonia és la clau de...

“Compartir de tant en tant la visió del Perfeccionament Global (PG) amb els...

FEBRER 22, 2021

L’activitat física...

L’activitat física afavoreix la salut mental de les persones adultes i sembla una bona...

DESEMBRE 21, 2020

Som cos

És important recalcar que la fisioteràpia, l’osteopatia i les ciències de...

JULIOL 27, 2020

10 amenaces per a la salut

Des de l’any 2009 la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona...

JULIOL 10, 2020

La CCCC, en forma

Arran del confinament obligat per la COVID-19, la Coordinadora de Colles Castelleres de...