Aquest article, redactat pel Dr. Jorge Salse Batán, és la segona entrega de la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2025 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats.
Dr. Jorge Salse Batán (col. 61780). Diferències entre sexes en la fatigabilitat associada al rendiment: evidència d’un protocol màxim intermitent amb un dispositiu de resistència inercial (Sex differences in performance fatigability: evidence from a maximal intermittent protocol using a flywheel device).
Les diferències entre homes i dones en els mecanismes de fatiga s’han estudiat principalment durant o després de tasques isomètriques. No obstant això, l’evidència disponible en tasques dinàmiques és encara escassa. La rellevància d’analitzar la fatiga en un context dinàmic rau en el fet que aquest tipus de tasques s’assemblen en major mesura als gestos propis del rendiment esportiu i a moltes de les activitats habituals de la vida diària.
En aquest context, la present tesi es va centrar en comparar les diferències en funció del sexe en els mecanismes subjacents a la fatiga després de la realització d’un protocol intermitent i màxim de fatiga (PIFmax). Aquest protocol va consistir en 10 sèries de 10 repeticions de mig esquat fent servir un dispositiu de resistència inercial. La investigació es va compondre de quatre estudis.
El primer estudi va examinar les diferències entre sexes en l’efecte de diferents moments d’inèrcia sobre la fiabilitat intra- i intersessions de variables relacionades amb el rendiment (potència mitjana, força mitjana, treball i impuls) durant l’exercici de mig esquat amb un dispositiu de resistència inercial. El segon estudi va analitzar la influència del sexe en els canvis en les variables cinètiques i cinemàtiques al llarg del PIFmax, considerant tant dades absolutes com normalitzades en funció de la massa corporal. En la mateixa línia, el tercer estudi va explorar les diferències entre sexes en els patrons d’activitat muscular voluntària dels extensors i flexors de genoll, comparant la primera i la desena sèrie del protocol. Finalment, el quart estudi va avaluar les diferències en funció del sexe en els canvis en la producció de força i en les respostes electromiogràfiques, tant voluntàries com involuntàries (evocades mitjançant estimulació elèctrica), immediatament després i 10 minuts després de la finalització del PIFmax.
De manera general, es va observar un descens de les variables cinètiques i cinemàtiques, així com de l’activitat muscular voluntària de la musculatura agonista. La major producció de força voluntària absoluta i el major descens del rendiment observats en els homes (estudis II, III i IV) podrien atribuir-se, almenys en part, a factors antropomètrics, com una major massa muscular i estatura. Així mateix, la major proporció d’àrea de fibres de tipus II en els homes, en comparació amb una major proporció de fibres de tipus I en les dones, podria contribuir a explicar aquestes diferències. Aquests factors ajudarien a interpretar el major deteriorament del rendiment observat en els homes. No obstant això, en la majoria de les variables analitzades, les diferències entre sexes van desaparèixer en normalitzar les dades en funció de la massa corporal.
En aquesta mateixa línia, els factors esmentats també podrien explicar el major descens en l’activitat muscular de la musculatura agonista observat en els homes. De manera interessant, en finalitzar el PIFmax es va registrar un increment de la ràtio de coactivació maluc-genoll en ambdós sexes. Tanmateix, mentre que els homes van mostrar un major descens en l’activitat dels extensors de genoll, les dones van evidenciar un augment de la contribució dels extensors de maluc, fet que suggereix l’adopció d’estratègies de reclutament muscular diferents en condicions de fatiga.
Quan es van analitzar els mecanismes responsables de la fatiga induïda pel PIFmax, es va constatar la presència tant de fatiga central com perifèrica. Una possible explicació integradora és que el descens més pronunciat de les variables perifèriques, reflectit en les respostes mecàniques després de l’estimulació elèctrica del nervi femoral, podria excitar el grup d’aferents III/IV. Aquest grup actuaria a nivell espinal i supraespinal, cosa que contribuiria a la disminució de l’activació voluntària i del reflex de Hoffmann i afavoriria, per tant, l’aparició de la fatiga central.
A més, es van observar diferències en funció del sexe en algunes variables perifèriques, especialment en les respostes mecàniques davant l’estimulació elèctrica formada per un parell d’estímuls a 10 i a 100 Hz (Db10 i Db100), així com davant d’un únic estímul (twitch). Aquestes diferències podrien relacionar-se novament amb les particularitats en la distribució del tipus de fibra muscular. No obstant això, en considerar el rendiment mecànic inicial, aquestes diferències van desaparèixer.
Pel que fa a les principals conclusions de la tesi, les variables derivades de l’exercici amb dispositiu inercial van mostrar una bona fiabilitat per a l’avaluació del rendiment neuromuscular, especialment amb moments d’inèrcia més elevats i, de manera particular, en dones. En relació amb el PIFmax, els homes van presentar un major descens en les variables cinètiques, cinemàtiques i en l’activitat muscular agonista. A més, es van evidenciar estratègies neuromusculars diferenciades entre sexes en condicions de fatiga.
El deteriorament del rendiment observat sembla explicar-se principalment per alteracions en els mecanismes contràctils. A més, els nivells similars de fatiga central entre homes i dones suggereixen que les diferències entre sexes estarien fonamentalment associades a mecanismes contràctils, especialment a causa del major deteriorament d’aquestes variables en els homes. Finalment, l’atenuació de les diferències entre sexes després d’ajustar pel rendiment inicial reforça la necessitat de considerar l’output mecànic basal quan s’analitzen comparacions entre homes i dones en contextos de fatiga neuromuscular.
Podeu conèixer millor el contingut de la tesi en aquest vídeo.
La tesi completa es podrà consultar a partir del 17 de novembre en aquest enllaç.
El Dr. Jorge Salse Batán (col. 61780) és professor i investigador en ciències de l’activitat física i l’esport, amb interès en l’avaluació de la funció neuromuscular en resposta a l’exercici físic.
