Tesi sobre medi natural i l’Alt Empordà – Docusport

Share this post

Anàlisi de l’oferta i la demanda en el turisme de les pràctiques d’activitats físiques d’aventura a la natura. Estudi de cas de l’Alt Empordà

D’entrada podem vincular les pràctiques d’activitats físiques d’aventura a la natura (AFAN) al concepte de turisme actiu per diferents connotacions i característiques. Considerem important remarcar-les en contraposició a la visió del turisme fordista, simbolitzat pel concepte “sol i platja” i per un model turístic fonamentat en el consum de tot tipus de serveis estandarditzats i massificació a les zones costeres, especialment durant l’estació estival o de bonança climàtica.

Sociohistòricament aquestes pràctiques d’AFAN apareixen i eclosionen a nivell mundial durant la segona meitat del segle XX, i són denominades a posteriori per diferents autors com a esports californians. La seva evolució exponencial fa que especialment s’expandeixin durant l’últim terç del segle XX; a Espanya, en concret, arriben especialment a regions costeres, amb pràctiques com la vela o el windsurf. A Catalunya es consoliden a tot el territori, tant a la zona interior com a la zona costera.

Especialment a partir dels anys setanta podem situar el moviment del postmodernisme, amb un replantejament de l’esdevenir humà i del sentit existencial. Es comença a concebre la importància, el valor i el simbolisme de la cultura per al dia a dia dels ciutadans i per al replantejament de la forma de vida; el que després s’ha titllat com la cultura new age hi busca noves respostes. En aquesta època el mercat laboral es flexibilitza i s’emmotlla a aquestes noves demandes, amb formes de treball més flexibles i parcials, alhora que es qüestiona el valor del treball i la producció constant, i passa a ocupar cada cop més espai el temps de lleure i l’oci, amb la qual cosa es genera en si mateix com una indústria lucrativa, especialment als països desenvolupats, i possibilita l’obertura cap a noves formes de producció i generació de serveis més personalitzats i singulars, així com  experiències i vivències diferents que han anat formant part cada cop més de les noves demandes i formes de turisme: l’arraconament de l’estandardització de grans serveis turístics i l’aposta per una personalització i més gran diversificació.

Al segle XX es genera així mateix una nova forma d’entendre el fenomen de l’esport, fonamentat en conceptes i valors com la tècnica, l’eficiència o el rendiment, visió adherida a la idea d’un cos màquina o biomàquina humana simbolitzada pel concepte homo sportivus, que domina i participa de la lògica interna esportiva descrita perfectament pels espais racionals, indoors i reglamentats de joc, així com per la durada i per l’assoliment de l’objectiu o marca i el rècord.

Per tant, obeint a una lògica modernista, el control de moviments, la repetició i l’assoliment d’objectius són diametralment oposats a una pràctica més lúdica, lliure i desenvolupada a la natura, on agafa tot el sentit la pràctica d’activitats físiques d’aventura a la natura, i el concepte homo luddens, aquella persona que gaudeix jugant durant la seva praxis més enllà de l’assoliment d’objectius. Per tant, les idees de narcicisme, sensus i flow aniran lligades al fenomen postmodernista, i especialment a aquest tipus de pràctiques d’AFAN.

Així doncs, el turisme d’activitats físiques d’aventura a la natura (AFAN) es considera un fenomen social creixent i important que arrela en aquesta època postmoderna per esdevenir especialment d’impacte als territoris on es practica avui dia, ja en ple segle XXI, tot generant-hi impacte social i econòmic, però també impacte als seus ecosistemes. La pròpia inèrcia del sector turístic amb el sector esportiu, en aquest cas parlarem de sector de pràctiques d’AFAN, presenta una simbiosi indissoluble, que tot i que ajuda, d’una banda, a generar un important motor de creixement socioeconòmic, també esdevé en si mateix una realitat complexa, per la seva gestió territorial, especialment quan parlem de l’oferta que es genera i projecta des del sector públic i del privat.

Des d’un punt de vista socioeconòmic, cal dir que aquest turisme de pràctiques d’AFAN ha ajudat a projectar, desenvolupar i evolucionar d’una forma molt important la indústria de bens i serveis al sector de l’oci i del temps de lleure durant l’últim terç del segle XX, amb evolució exponencial des d’un punt de vista tecnològic i productiu de tot tipus de materials i artefactes per al desenvolupament d’aquestes pràctiques, fins a comptabilitzar-ne més de 100 modalitats i submodalitats, tot multiplicant a la vegada el tipus de pràctiques d’artefactes tecnològics necessaris per dur-les a terme (un exemple és la taula o kiteboard i l’estel necessaris per fer kitesurf o surf d’estel). Així mateix, aquest tipus de turisme esdevé una important font i estímul per al turisme actiu i el seu arrelament i desenvolupament sociocultural en aquells territoris on es desenvolupa; és especialment remarcable als països on es donen les condicions geoclimàtiques més adients, i, en aquest sentit, tant Catalunya com la regió de la Costa Brava i l’Alt Empordà en són un bon exemple i referents a nivell mundial.

El cas de l’Alt Empordà

La comarca de l’Alt Empordà, situada al nord-est de Catalunya, limítrof amb la serralada dels Pirineus al Nord i amb el mar Mediterrani a l’Est, es conforma com un territori de gran varietat orogràfica i d’una gran excel·lència i riquesa a nivell natural, paisatgístic i geoclimàtic, envoltada per tres parcs naturals (Bassegoda, Albera i Aiguamolls), elements que el converteixen, doncs, en un territori geoestratègicament formidable per al desenvolupament del turisme en general, però especialment per al desenvolupament del turisme de pràctiques d’AFAN.

En aquesta comarca hem analitzat 13 petites i mitjanes empreses, entre les quals alguna de gran, com SKYDIVE Empuriabrava (paracaigudisme), i d’altres que aprofiten la tradició dels esports nàutics al litoral del golf de Roses, especialment el submarinisme, com a pràctica més influent apareguda ja durant els anys vuitanta.

El perfil sociodemogràfic dels turistes que hi van a practicar AFAN i que hem analitzat, és familiar o no en percentatges similars i amb un rang d’edat principalment jove, fins a 36 anys especialment, d’ambdós gèneres i amb estudis superiors en més d’un 60% dels casos. Pel que fa a procedència són principalment centreeuropeus en un 55%, tot i que seguidament trobem turistes del país (tant catalans com de la resta de l’Estat) amb més d’un 35% del total. Segons els resultats obtinguts de la demanda turística de pràctiques d’AFAN, concloem que la regió altempordanesa és idònia per desenvolupar aquest tipus de turisme actiu, tant per les condicions naturals i geoclimàtiques, com per la seguretat i tranquil·litat de la regió, per una bona oferta i relació qualitat-preu d’empreses per practicar AFAN, així com especialment per un gran servei i tracte ofert per les empreses on es practiquen.

És molt remarcable que la intenció i diversitat de pràctica dels turistes arriba fins a 25 tipus diferents de pràctiques d’AFAN, tot destacant el submarinisme, el paracaigudisme, el windsurf i surf d’estel (kitesurf), la bicicleta de muntanya (mountain bike) o l’hípica, entre d’altres, com també l’aparició de la natació a mar oberta com un fenomen emergent els últims cinc anys.

Des d’un punt de vista de l’oferta territorial, cal dir que tot i que hi ha cert interès de l’Administració pública impulsar especialment els senders i les vies verdes comarcals per a algunes pràctiques de turisme actiu, com el senderisme i la bicicleta de muntanya, amb projectes intercomarcals i transfronterers –Itinerannia o Pirinexus–, no hi ha una política estratègica comarcal que fomenti, possibiliti i desenvolupi la pràctica de les altres potencials pràctiques d’AFAN al territori. La causa en són diferents motius. Un dels quals és la poca, mala i de vegades nul·la relació entre l’Administració pública comarcal i les empreses de pràctiques d’AFAN. Des de l’Administració pública es considera que el turisme esportiu ha de ser desenvolupat per les mateixes empreses en general. A més, arran d’aquesta inconcreció territorial del turisme actiu, hem conclòs que es generen diferents tipus de barreres entre els tres tipus d’actors que participen del turisme actiu i que hem analitzat: els actors administratius, els actors territorials i els actors empresarials.

Les barreres són una baixa relació entre ells, és a dir, entre els actors administratius i els actors empresarials, o sigui el sector públic i el sector privat: per por (visió sociocultural), per incompatibilitat de projectes, per desavinences o per manca real de comunicació en molts dels casos. A més a més, els actors territorials es mostren reticents a l’evolució de les pràctiques AFAN de forma general, com ho exemplifica la contradicció que genera l’eclosió del kitesurfing en concret a un dels actors entrevistats, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que considera que aquesta pràctica afecta els ecosistemes de les aus i la seva nidificació. Per tant, podem dir que molt lluny de cooperar per al desenvolupament del turisme actiu, els diferents actors actuen de forma individual, sense creació de xarxes, amb interessos propis, i finalment sense participar pràcticament en projectes de desenvolupament territorial.

Conclusió final

Així doncs, com a conclusió final considero que la creació d’una xarxa públic-privada entre els diferents actors comarcals seria importantíssima, tot abastant les diverses dimensions territorials: econòmica, administrativa, cultural, política i social, per mitjà d’una planificació estratègica participativa, en què també la mateixa ciutadania resident a la comarca de l’Alt Empordà pugui participar de les decisions necessàries i així disposar de la construcció d’un projecte global de turisme actiu, sota una marca i estratègia conjunta. D’altra banda, també cal manifestar que la interacció de tots els actors que participen del turisme actiu és molt complexa i necessita el suport d’un organisme central per rellançar-lo, que segons la bibliografia documentada hem anomenat network administrative organization (NAO). En aquest aspecte, hem considerat com a NAO l’Associació Empordà Turisme, creada al 2004, que s’hauria d’erigir com l’actor central sobre el qual es desenvolupessin les decisions, les estratègies i, finalment, les accions en pro del desenvolupament del turisme actiu, tot treballant en xarxa, i possibilitant una interrelació real entre tots els actors per evidenciar i enfortir una cooperació real i necessària entre el sector públic i privat, així com entre el sector turístic i el sector de les pràctiques d’AFAN, aquest últim simbolitzat majoritàriament per les petites i mitjanes empreses analitzades.

Vicenç Cànovas, col. 52723

Llegeix la tesi sencera aquí

Comparteix:

Related Post

NOVEMBRE 19, 2021

L’àrea...

L’àrea d’histèresi com a marcador no invasiu de la tolerància i estrès a...

FEBRER 22, 2021

L’activitat física...

L’activitat física afavoreix la salut mental de les persones adultes i sembla una bona...

FEBRER 4, 2021

‘Bullying’ i...

El bullying o assetjament és un fenomen d’abast mundial, considerat actualment una...

NOVEMBRE 30, 2020

Conèixer la realitat dels...

Després de l’article publicat en aquest mateix Docusport.cat, en què es comentava la...

NOVEMBRE 19, 2020

Gaudir amb seguretat del medi...

Les activitats al medi natural, ja siguin d’oci actiu i/o esport, viuen des de ja fa...

JULIOL 31, 2020

Incidència de l’esport en...

¿Hi ha alguna relació entre la trajectòria esportiva d’una persona i el...