Anàlisi comparativa de la legislació en matèria de les titulacions de tècnic esportiu (TE) i tècnic esportiu superior (TES) en l’especialitat d’esports d’hivern a Espanya
Els últims anys s’han començat a desenvolupar estudis sobre la sinistralitat en esports de muntanya, tant a diverses regions del territori espanyol(1), com en altres països(2), i tots evidencien el gran creixement de sinistres produïts durant la pràctica d’activitats esportives al medi natural (AEMN).
I és que, vint anys enrere, ja es descrivia “l’auge que han adquirit les AEMN”(3), la qual cosa “ha conduït a la necessitat de formar personal qualificat per satisfer les diferents demandes” i a la definició d’“àrees d’especialització concretes”(4).
– S’ha reportat un gran creixement de sinistres durant la pràctica d’activitats esportives al medi natural els últims anys
– Vuit comunitats autònomes han desenvolupat normativa específica referent a les titulacions de TE en l’especialitat d’esports d’hivern. I set ho han fet per la titulació de TES en l’especialitat d’esports d’hivern
– Heterogeneïtat és la norma en la regulació entre comunitats
– Hi ha una necessitat d’homogeneïtzació en aspectes determinats de la regulació entre comunitats autònomes en les titulacions de TE i TES en esports d’hivern
El sistema educatiu i formatiu de professionals de les AEMN avui encara s’està ordenant i estructurant. Diversos autors(5) ja van descriure la implantació dels ensenyaments esportius de règim especial com “poc homogènia i insuficient a la demanda”, per regir-se en “models diversos per a realitats diferents, per ser impartides en diferents models de centres d’ensenyament i per basar-se en models d’implantació autonòmica diferents”. Concretament, l’oferta formativa en AEMN “provoca certa confusió respecte de les competències per a les quals capacita l’aprenentatge d’aquests continguts i les seves possibilitats reals per desenvolupar una professió vinculada a les AEMN”(6). Inglés i Seguí(7) l’any 2012 ja van deixar evidència de la diversitat existent en la regulació de l’àmbit de les AEMN al conjunt de l’Estat espanyol i les seves comunitats autònomes.
Queda justificada, doncs, la necessitat d’una avaluació de la situació actual, així com de l’estructura i l’ordenació de les formacions tècniques en AEMN. A partir d’aquest context, s’ha fet una anàlisi de les normatives vigents en les formacions tècniques dels esports d’hivern i s’han analitzat les diferències en la regulació a l’Estat i a les diverses autonomies.
Resultats i conclusions
Fins l’any 2018 (és a dir, 18 anys després que es publiqués la normativa estatal), vuit comunitats autònomes han desenvolupat normativa específica referent a les titulacions de TE i set ho han fet per les titulacions de TES en l’especialitat dels esports d’hivern. En general, s’observa heterogeneïtat en la regulació entre les diverses comunitats autònomes i també en comparació amb la normativa estatal pel que fa a aspectes tan rellevants com ara les capacitats professionals, l’exercici de l’activitat professional, les assignatures cursades, la distribució horària, la càrrega lectiva total i la proporció d’hores teòriques i pràctiques. En conseqüència, s’evidencia una necessitat d’homogeneïtzació de la regulació entre comunitats autònomes en les titulacions de TE i TES en esports d’hivern.
Aquesta seria la fórmula per assegurar una línia convergent amb l’objectiu que els tècnics estiguin igualment capacitats per a l’exercici professional a tot el territori estatal.
* * *
Eduard Inglés (col. 13224), subdirector d’Estudis de l’INEFC Barcelona, professor d’Activitats al Medi Natural, coordinador de la Comissió d’Experts d’Activitat Física i Turisme al Medi Natural del COPLEFC.
Joana Sans (col. 57854), investigadora del GISEAFE
Referències
(1). Avellanas, 1995; Nerín i Morandeira, 2005; Vela, 2009; Mediavilla i Villota, 2012; Sánchez, 2016
(2). Powel, 2007; Wild, 2008
(3). Camps, Carretero i Perich, 1995, 44
(4). Rebollo i Sánchez, 2000, 141
(5). Madrera et al., 2014
(6). Sáez i Gimenez, 2005
(7). Inglés i Seguí, 2012