Marta Castañer Balcells (col. 6614) ha dedicat un trajectòria de quasi quatre dècades a la recerca i la docència universitària en l’àmbit de la motricitat, l’educació física i l’esport. Segons el CSIC, figura entre les 5.000 millors investigadores de l’Estat i és una de les més destacades de la Universitat de Lleida, centre on ensenya. Explica que la curiositat i la voluntat de saber són el que sempre l’han impulsada, també a l’hora d’exercir com a cap de la revista Apunts. Educació Física i Esports, una referència a l’hora de difondre les investigacions acadèmiques del camp de les ciències de l’esport. Parlem amb ella sobre investigar la motricitat, sobre la seva trajectòria i sobre la col·legiació, entre altres qüestions.

Tal com va publicar el CSIC l’any passat, figures entre les millors 5.000 investigadores de l’Estat

Vaig conèixer aquesta informació casualment per les notícies de la Universitat de Lleida on l’INEFC és centre adscrit. La notícia indicava que jo era la investigadora número 8 d’un total de 26 de la UdL entre les 5.000 millors de l’Estat segons aquest indicador del CSIC.

I què suposa aquesta dada en la teva trajectòria personal, és a dir, en l’àmbit de les CAFiE?

Són reconeixements que et generen il·lusió i, més encara, quan durant 39 anys t’has dedicat professionalment de manera exclusiva a la recerca i a la docència universitària en l’àmbit de la motricitat, l’educació física i l’esport, en el meu cas des de l’INEFC. Les trajectòries treballades són importants perquè si conrees un hort fructífer, les següents generacions se’n poden nodrir.

Avui en dia hi ha la tendència de no valorar el passat ni mirar gaire enrere, però és altament important saber i reconèixer que tot allò que t’arriba o tens a les mans no plou del cel, sinó que és gràcies a tot un recorregut d’institucions i persones que ho fan possible. En el meu cas, com a estudiant, vaig ajudar en la lluita, fa 43 anys, perquè els estudis de l’INEFC -que llavors eren com una diplomatura- fossin una llicenciatura; també, com a estudiant, sense que existís cap estructura de recerca, vaig poder fer recerca i publicar-ne un llibre editat per la Generalitat i un article en la llavors incipient revista Apunts. Educació Física i Esports de la qual, 39 anys després, màgies de la vida, soc l’editora en cap.

Sempre he tingut el neguit del coneixement i simultaniejava els estudis de CAFiE amb els de Pedagogia a la Universitat de Barcelona (llavors no existien els dobles graus d’ara, havies de fer les carreres senceres i no era gaire usual); a més, vivia i em mantenia pel meu compte impartint classes de psicomotricitat… Són d’aquelles coses que quan mires enrere, maregen a un mateix.

El 1992 em vaig doctorar amb premi extraordinari de tesi per l’Escola de Doctors de la UB i vaig reconvertir la tesi en un text que el 1994 va ser Premi d’Assaig Pedagògic Joan Profitós i arran d’ací ja no he deixat mai de tenir la curiositat i constància per fer recerca.

“Sempre he tingut el neguit del coneixement i simultaniejava els estudis de CAFiE amb els de Pedagogia a la Universitat de Barcelona”

Què intenta explicar aquest rànquing del CSIC?

Jo no m’ho miro com a rànquing, sinó com un indicador de trajectòria en recerca que recull les publicacions que realitzes i el nombre de citacions que se’n deriven. He publicat 58 articles científics indexats a Web of Science (WoS), dels quals 35 amb factor d’impacte Journal Citation Reports (JCR); 53 articles en altres revistes; 18 llibres i 21 capítols de llibres.

Ja he comentat que per a mi, la recerca, la mou la curiositat per saber i considero que això comporta no buscar la individualitat, sinó l’equip, que en investigació són els equips de recerca; així, tot el que he produït i encara produeixo ho mou, evidentment la meva curiositat i constància, i el fet de compartir-ho amb els recercadors dels 21 projectes de recerca, la majoria consolidats i finançats, en què he estat membre i en els que actualment estic; d’aquesta manera els resultats per a la societat són més sòlids.

Has fet recerca en diversos camps, amb una atenció especial a la motricitat. Què te n’atreu? Ens movem bé?

La motricitat ha estat el centre del meu interès científic i docent. M’hi he dedicat sempre, però d’entrada, a la pregunta “ens movem bé?”, he de puntualitzar que la motricitat va més enllà del mer moviment, ja que es refereix a tota manifestació cinèsica que alhora és significativa, emotiva i cognoscitiva (Castañer i Camerino, 2022 p. 15).

Què és l’enfocament dinàmic i integrat de la motricitat (EDIM) i què és el programari lliure Lince Plus?

Als anys noranta ja vaig publicar l’engranatge dels components teoricopràctics de l’actual i optimitzat enfocament dinàmic i integrat de la motricitat (Castañer i Camerino, 2022). És una aportació clau que es pot aplicar a tota mena d’esport o activitat física per poder fer una lectura clara i singular de la motricitat corporal dels qui ho practiquen. Aquests components són, d’una banda, vuit tipus d’habilitats motrius i, d’altra banda, vint tipus de capacitats preceptivomotrius, capacitats sociomotrius i capacitats fisicomotrius.

Les combinacions d’aquests vint-i-vuit components d’habilitats i de capacitats motrius tractats amb mixed methods approach i mitjançant el programari Lince Plus (Soto et al., 2022 https://lince-plus.com/) que també hem creat amb accés obert per al registre i anàlisi àgil i automàtic de dades, ens han permès obtenir patrons motrius clars i objectius en múltiples recerques que hem publicat en articles científics. Així, hem pogut copsar evidències molt interessants, i en poso alguns exemples:

1. Copsar de manera sistemàtica els patrons motrius singulars que han usat Lionel Messi i Cristiano Ronaldo en la consecució de gols en futbol (Castañer et al., 2017).
2. La varietat d’habilitats i capacitats motrius que fan servir els adolescents en exergames (jocs d’ordinador amb exercitació del cos) quan dins d’un tobogan inflable de grans dimensions componen un robot virtual tot contactant amb el cos peces del robot que han de desplaçar (Castañer et al., 2016).
3. Evidenciar que determinats trets impulsius, que se solen associar a manca d’atenció i hiperactivitat, en joves adults i en adolescents poden ser necessaris per aconseguir bons reptes i agilitar decisions d’acció corporal creatives o inclús de supervivència (Castañer et al., 2020).
4. Com la glicèmia i la freqüència cardíaca milloren en funció de combinacions variades i creatives d’habilitats motrius i capacitats motrius en programes per a gent gran (Castañer et al., 2017) i també en esportistes trail runners (Puigarnau et al., 2021).

Ara bé, també vull fer ressò i alertar la professió que en els nous plans d’estudis superiors, primer de l’Estat i ara ja de Catalunya, l’assignatura de Motricitat –que és core de CAFiE–, ha pràcticament desaparegut, mentre que en països com per exemple Portugal, a la Facultade da Motricidade Humana, i al Canadà a la UQAM, la potencien en docència i laboratoris de recerca.

En els nous plans d’estudis superiors, primer de l’Estat i ara ja de Catalunya l’assignatura de Motricitat –que és core de CAFiE–, ha pràcticament desaparegut

Ets també editora en cap de la revista Apunts. Educació Física i Esports, que està molt ben posicionada per difondre les investigacions científiques en el camp de l’Educació Física i les ciències de l’activitat física i de l’esport?

Vaig veure néixer la revista Apunts. Educació Física i Esports el 1985 quan jo era alumna a l’INEFC a Barcelona i inclús en vaig escriure un article arran d’una investigació de dos mesos becada per l’INEFC, de recull de jocs tradicionals al Pirineu. Cicles de la vida…, el 2019 em van proposar de ser-ne la directora en cap i, amb tot l’equip, podem estar orgullosos que la revista està al més alt nivell d’indexació científica amb quartil 1 a Scopus i a amb quartil 2 i JCR a Web of Science (WoS).

Arriben amb prou claredat al públic en general, a la societat, els conceptes claus i necessaris sobre l’Educació Física i les investigacions en el seu camp?

Considero que on hem d’arribar els garants de la formació en el nostre àmbit és a les persones que s’hi volen formar o tenen un interès explícit; evidentment, també hem de fer el possible per arribar a tothom, però avui en la societat de la comunicació i de la informació també són les persones les que han de voler i saber cercar la informació; com he dit anteriorment, tenir la curiositat per conèixer.

Consideres que existeix biaix de gènere també en el camp de la recerca científica? Com ha estat l’evolució en aquest aspecte des que vas començar la teva trajectòria com a investigadora?

Quant al biaix de gènere, un gra de sorra que aporto com a directora de la revista científica Apunts conjuntament amb l’equip de publicacions -per cert, tot femení- és que hem aconseguit el 40% de revisores i partíem d’un 18%. Això ens atorgarà enguany la menció de gènere de les revistes científiques de la FECYT, respecte del fet que en el 90% d’aquestes encara no el tenen i, a més, que en el nostre àmbit professional, per dades ben conegudes, encara és de tall molt masculí. Si més no, malgrat que veieu que tinc clar el biaix de gènere, crec que el treball personal constant i orientat a optimitzar a un mateix i als altres, és el que s’ha de valorar independentment del gènere.

Els temps van variant i requereixen saber preservar la riquesa de conscienciació professional que tot el col·lectiu ha conduït pas a pas, repte a repte

Ets col·legiada fa més de 25 anys, per què?

Perquè considero que els col·legis professionals, més enllà de les possibilitats i serveis que ofereixen, tenen una gran funció aglutinadora dels i les professionals.

Creus que el nivell de conscienciació professional col·lectiva ha variat entre els estudiants d’avui?

Sempre he tingut una sensació de certa atemporalitat amb tot i, amb el pas del temps encara més, veig com les tendències venen i se’n van, i retornen… i no crec en la frase: nous temps requereixin només nova gent, considero que els temps van variant i requereixen saber preservar la riquesa de conscienciació professional que tot el col·lectiu ha conduït pas a pas, repte a repte i, alhora saber innovar-la tot confiant també en les noves generacions.

Referències bibliogràfiques:

Entrevista per Adrià Puértolas Pérez, periodista i editor del blog Docusport.cat.