En aquest article, el filòleg i responsable dels àmbits d’esport i mobilitat del TERMCAT, Joan Rebagliato, es pregunta si un coneixement més aprofundit de la terminologia crea millors esportistes mentre repassa la història dels diccionaris de l’esport a Catalunya.
Fer un ús correcte de la terminologia no ens ajudarà a millorar el nostre rendiment en l’esport. O potser sí?
Pensem que els termes habiten en la intersecció entre la llengua i l’especialitat, en una zona de frontera on pesen tant els raonaments lingüístics com el coneixement de l’àmbit. Per exemple, en el camp de l’esport, gràcies als noms dels termes i als significats que porten associats podem compartir instruccions i dissenyar o entendre estratègies. Els termes són imprescindibles als entrenadors per fer-se entendre i són imprescindibles als esportistes per comprendre què s’espera d’ells. De fet, la tecnificació de l’esport ha crescut tant, que actualment la pràctica de qualsevol esport obliga els seus practicants a conèixer la terminologia que li és pròpia.
Alhora, una llengua està formada pel conjunt de paraules de la llengua general que utilitzen tots els seus parlants i també per cada conjunt de paraules que és propi només d’un àmbit determinat (siguin la física, la podologia, la mobilitat o l’esport). Totes les formes especialitzades que designen accions, moviments o material esportiu pertanyen a la llengua catalana, exactament com hi pertanyen les paraules més tradicionals o les expressions més literàries.
Seguint aquest raonament, el TERMCAT (el centre de terminologia per al català adscrit a la Generalitat de Catalunya) va treballar també en el món de l’esport pràcticament des dels seus inicis, l’any 1985, amb la intenció de proporcionar als aficionats a l’esport una llengua que fos precisa i pràctica, d’una banda, i que s’adeqüés a l’estructura i les normes del català, de l’altra.
La primera gran fita d’aquesta línia d’actuació va ser la publicació de la col·lecció de diccionaris de tots els esports olímpics per als Jocs de Barcelona de 1992, i la segona gran fita, la publicació del Diccionari general de l’esport el 2010, que fusionava els diccionaris olímpics, els actualitzava i els completava amb molts altres esports no olímpics.
“Conèixer la terminologia esportiva en català millora la comprensió i fins la pràctica del nostre esport, i fa més forta també la nostra llengua”
A partir d’aquí, la història salta definitivament del paper a la xarxa. El Diccionari general de l’esport encara es va publicar en paper, però de seguida es va posar en línia. Això ens permet fer-hi modificacions i complecions constants i també afegir-hi nous termes i nous esports. En xifres, entre la publicació en paper i la publicació en línia que oferim avui s’ha passat de 10.972 termes esportius i 84 esports a 11.602 termes esportius i 92 esports.
A més, la consulta en línia també ens permet diversificar l’oferta. En el portal de l’esport del TERMCAT, oferim la consulta de tots aquests termes i també uns quants diccionaris sobre esports específics, apunts periòdics sobre termes i esports i també infografies.
Les infografies són especialment interessants perquè ens presenten diversos termes organitzats visualment, cosa que ja ens dona una idea sobre el seu significat i les relacions entre ells. Per exemple, al portal de l’esport hi ha infografies sobre el material de cursa a peu i el material d’esquí, el quadre de la bicicleta, el criquet, les posicions de jugadors i jugadores en els esquemes de futbol i la Copa Amèrica (l’última infografia que hem fet, amb una trentena de termes de l’AC40 i l’AC75, els dos velers que competiran en la Copa Amèrica del 2024).
Penseu-hi, doncs, cada vegada que vulgueu saber el sentit d’un nou terme o que us demaneu com es podria dir en català el que sempre heu sentit en castellà o anglès: consulteu-ho en el nostre portal i, si no ho trobeu o si hi detecteu errors o mancances, ens podeu ajudar a completar-lo perquè faci servei als altres usuaris. Perquè, efectivament, conèixer la terminologia esportiva en català millora la comprensió i fins la pràctica del nostre esport, i fa més forta també la nostra llengua.
Joan Rebagliato Nadal és llicenciat en Filologia Catalana i responsable dels àmbits d’esport i mobilitat del TERMCAT i també de metodologia terminològica. Va coordinar el Diccionari general de l’esport publicat el 2010 i actualment s’encarrega del portal de l’esport.