El COPLEFC promou i premia la recerca. En aquest article presentem els treballs de final de grau (TFG) en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que han rebut el reconeixement de millor investigació de les promocions respectives l’any 2023. En total, en són cinc de diverses universitats catalanes, que tracten d’un ventall molt ampli de temes, des de l’efecte dels bastons en el rendiment dels corredors/es de cursa de muntanya a l’entrenament amb intel·ligència artificial en el voleibol. Els guardonats han rebut la matrícula gratuïta, així com el primer any de col·legiació al COPLEFC, i el segon any amb un benefici del 50%, a més de la difusió del seu estudi. Ara n’oferim un resum de cadascun, perquè el COPLEFC promou i premia la recerca.

 

· Efecte de l’ús de bastons sobre el rendiment dels corredors i corredores de ‘trail running’. Autora: Anna Ferré Navarro. Universitat: EUSES

Introducció: La cursa de muntanya o trail running és una disciplina esportiva que és du a terme al medi natural a través de baixa, mitja i alta muntanya, sigui a l’hivern o a l’estiu, realitzant el recorregut a peu amb el menor temps possible i amb el màxim respecte al medi natural. Objectius del TFG: comparar els efectes de l’ús o no de bastons sobre la fatiga muscular en corredors de curses de muntanya.

Procediment. Un total de 10 participants, corredors i corredores de muntanya, amb una edat mitjana de 37,31 anys, pes 65,09 kg i alçada 174,69 cm. A la primera sessió van fer els tests de SJ i CMJ pre- i post- i la utilització del dinamòmetre de mà pre- i post-, d’acord amb un circuit de trail, en què el grup 1 el va fer amb bastons i el grup 2 sense bastons. I, a la segona sessió, van fer els mateixos tests, però en aquest cas era el grup 1 qui anava sense bastons i el grup 2 sí que en duia. Per a l’anàlisi estadística es va aplicar la prova T-student per a mostres dependents, i establint el nivell de significació en 0,05.

Resultats. No es van observar diferències estadísticament significatives entre la fatiga i la utilització o no de bastons en curses de muntanya després dels tests. Tampoc es van veure diferències estadísticament significatives entre la producció de força a les extremitats superiors i emprar o no bastons.

Discussió i conclusions. L’ús o no de bastons no es pot relacionar directament amb la fatiga muscular, ja que no s’han obtingut diferències estadísticament significatives entre els resultats dels tests SJ i CMJ pre- i post- al circuit de trail ni tampoc amb la utilització del dinamòmetre de mà pre- i post- amb cada mà.

Resum en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=jFPAn0aHu28&ab_channel=COPLEFC

 

· Resposta de les variables i la coordinació cardiovascular en la recuperació d’un exercici intervàl·lic d’alta intensitat. Autora: Paula Gutiérrez Crespí. Universitat: EUSES.

L’entrenament intervàl·lic d’alta intensitat (HIIT) és un tipus d’entrenament que ha demostrat generar un gran nombre d’adaptacions i millores en totes les capacitats fisiològiques. Per desenvolupar aquests ajustos i afavorir el rendiment dels esportistes és important controlar les càrregues i monitorar-les, ja que un nombre elevat de les adaptacions s’esdevenen en els períodes de recuperació. Els darrers anys s’ha vist que la fisiologia clàssica presenta diverses limitacions, per la qual cosa cal tenir en compte la branca de la fisiologia que estudia la connectivitat entre els sistemes, coneguda en anglès com a network physiology of exercise. En aquest estudi ens centrarem en les variables cardiovasculars analitzant en 16 participants com evolucionen certs paràmetres i es coordinen, a través de l’anàlisi de components principals, durant els 30 minuts posteriors a la realització d’un HIIT. Pel que fa a l’evolució dels paràmetres en el temps, s’han observat diferències entre el desenvolupament de la freqüència cardíaca i el volum sistòlic, els quals alhora presenten un patró diferent amb les variables de la pressió arterial sistòlica, pressió arterial diastòlica, la resistència vascular perifèrica i la fracció dP/dt. Quant a la coordinació, destaca una disminució dràstica de la connectivitat de les xarxes en els primers 5 minuts, que posteriorment augmenta respecte de l’estat basal i una tendència a presentar canvis en les variables coordinatives abans que en les variables clàssiques. En conclusió, és necessari augmentar el marge d’estudi i tenir en compte la fisiologia de les xarxes per complementar la fisiologia clàssica i aconseguir una major resolució quant al monitoratge de la càrrega.

Resum en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Vm-zTuoftAY&ab_channel=COPLEFC

 

· La importància dels ‘touchpoints’ en el ‘customer journey’ en centres d’entrenament personal. Autor: Roc Garcia Santamaria. Universitat: UVIC-UCC

Aquest treball de recerca pretén investigar els touchpoints (punt de contacte) més importants en el customer journey (itinerari del client) en centres d’entrenament personal. El centre d’entrenament personal ha d’obtenir el màxim control possible dels seus serveis i això implica conèixer tots els elements que formen els punts de contacte en els centres fitness. En aquest treball mostrem quins són els punts de contacte més rellevants i que s’han de tenir en compte durant el customer journey o també anomenat viatge del client en centres d’entrenament personal. L’estudi s’ha realitzat a través d’una metodologia mixta. Un total de setanta usuaris van participar en la recerca com a mostra d’estudi , tots ells havien realitzat mínim un entrenament personal. L’anàlisi estadística mostra que els tres punts de contacte amb més importància en centres d’entrenament personal són: l’explicació dels exercicis, la personalització dels exercicis i la comunicació amb l’entrenador. Si ens centrem en els elements que componen tots els punts de contacte de la recerca, els tres més importants han sigut client-treballador, interacció amb el producte i el procés de l’entrenament personal.

Resum en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=whiKuvpu_Gw&ab_channel=COPLEFC

 

· Proposta d’intervenció per a la millora de la presa de decisions en jugadores de voleibol adolescents mitjançant l’entrenament amb realitat virtual. Autor: Marc Casaú Civit. Universitat: Tecnocampus UPF.

La presa de decisions és crucial en l’esport, especialment entre els adolescents que encara estan desenvolupant aquesta habilitat. El voleibol, com a esport d’alta velocitat, exigeix respostes ràpides davant d’informació complexa. La realitat virtual ofereix una solució immersiva per entrenar la presa de decisions, especialment en situacions de recepció, col·locació i atac. Aquest estudi té com a objectiu millorar la capacitat de presa de decisions en jugadores adolescents de voleibol mitjançant una simulació amb realitat virtual. Es reclutaran 38 jugadores, amb una mitjana d’edat de 14,7 anys, que seran dividides en un grup experimental i un grup control. El grup experimental realitzarà un programa de realitat virtual, mentre que el grup control seguirà un entrenament basat en vídeos, ambdós centrant-se a treballar la presa de decisions. Es realitzarà una valoració prèvia i posterior a la intervenció, que inclourà la presa de decisions en un partit i en un test tàctic de coneixement declaratiu del voleibol, relacionat amb el seguiment ocular mitjançant càmeres incorporades a les ulleres virtuals. La intervenció consistirà en 8 setmanes d’entrenament, amb dues sessions per setmana, de 10 minuts cadascuna. Esperem que aquest estudi demostri l’eficàcia del programa de realitat virtual en la millora de la presa  de decisions en jugadores adolescents de voleibol. En cas de resultats favorables, aquesta tecnologia podria ser utilitzada pels entrenadors per millorar les habilitats tàctiques dels seus jugadors i potenciar l’ús d’aquesta tecnologia en l’entrenament esportiu.

Resum en vídeo: https://www.youtube.com/watchv=TrsjC8ppJEU&ab_channel=COPLEFC

 

· Elaborar una programació didàctica adreçada a alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu i moderada en centres ordinaris. Autora: Sabela Reigosa Pernas. Universitat: Blanquerna Ramon Llull

Les metodologies educatives s’estan modificant per donar prioritat a l’amplitud i a la profunditat de l’aprenentatge. Aquest treball sorgeix de la necessitat de donar resposta a les necessitats dels estudiants amb discapacitat intel·lectual lleu i moderada en centres ordinaris. Per la qual cosa, amb la finalitat de facilitar eines educatives efectives perquè aquest alumnat pugui progressar en el seu creixement cognitiu i social, en el sistema educatiu s’han de fer més presents les característiques principals de la discapacitat intel·lectual i els programes d’ensenyament que poden ajudar al seu desenvolupament.
L’Educació Física pot aportar a aquests estudiants diverses oportunitats i experiències d’aprenentatge mitjançant la transmissió de valors, i el desenvolupament de les competències, de les habilitats motrius, de la comprensió cognitiva i de les aptituds socials i emocionals.

Per aquest motiu, a través d’aquesta recerca, s’elaborarà una programació d’Educació Física d’un trimestre enfocada als alumnes amb discapacitat intel·lectual que estan cursant 4t curs de l’educació

secundària obligatòria a dos centres ordinaris públics en sessions inclusives. La mostra de la programació tindrà un enfocament qualitatiu i descriptiu: s’intentarà ajustar al currículum educatiu actual destacant les competències transversals, personals i socials, i s’aplicaran metodologies d’aprenentatge d’autoconeixement i de gamificació amb la finalitat de fomentar el seu desenvolupament físic i cognitiu.

Resum en vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=paDEVVpd0SQ&ab_channel=COPLEFC