Pere Manuel Gutiérrez (col. 8570) va revalidar, en les eleccions del 31 de gener d’enguany, la Presidència del COPLEFC. D’aquesta manera ha iniciat un nou i darrer mandat, fins al 2027. Després de vuit anys com a president del Col·legi assumeix el repte amb l’ambició intacta i amb ganes de seguir-lo fent créixer, especialment pel que fa a nombre de professionals. Té clar que aquest és un element clau per reforçar-lo, com també ho són les propostes per professionalitzar i ampliar-ne l’estructura. A diferència d’altres entrevistes que ha concedit, des del Docusport.cat li proposem una mirada més interna, i hi parlem de les eleccions, de la visió de futur del col·lectiu i de com li agradaria tancar la seva tasca al capdavant del COPLEFC.

Volíem començar repassant el procés per arribar a un nou mandat. Creus que és positiu que hi hagi hagut campanya?

Totalment. És un fet positiu que hi hagués una segona candidatura, perquè jo ja vaig passar unes eleccions sense contrincant i la veritat és que personalment no em vaig quedar satisfet. Va ser com una continuïtat sense la revisió necessària per encarar altres projectes. I en canvi, ara sí que s’ha donat. Això ha obligat a fer una revisió de tot el que s’ha fet, de tota l’experiència que ha suposat i, en definitiva, de la feina feta. Si ens referim estrictament als números, la col·legiació ha passat d’uns 3.000 col·legiats quan vaig començar als quasi 6.000 que som ara. Per tant, el balanç, en genèric, és molt positiu.

Com vas estructurar la campanya? Quant a continguts, presentacions, imatges? I pel que fa prioritats, què en va ser?

Hi ha una cosa que és prioritària del projecte que és l’increment de la col·legiació. Per què? Doncs per tenir més força. Davant de l’Administració, davant de qualsevol plantejament i, efectivament, també per tenir més força econòmica. Nosaltres seguim sent una corporació que no té cap mena de subvenció, ens autofinancem amb les quotes de la col·legiació. I com més col·legiació, més potencial econòmic tenim.

En el desenvolupament del projecte de la candidatura, una dels aspectes estrella és el canvi en l’estructura organitzativa. Fent una mica de broma, sempre acostumo a dir, als meus companys, que tenim una estructura de galliner. De galliner en el sentit que som poquets. M’agradaria que al final d’aquest mandat poguéssim pensar en una granja, en una estructura tipus granja, que ja no som unes quantes gallinetes, sinó una veritable “indústria”. I això vol dir que, des del meu punt de vista, l’organització ha de fer un gir, ha d’evolucionar. Aquesta evolució, per mi, passa per la creació d’una direcció general, amb un CEO al capdavant, i la formació d’una estructura del tot professional. Jo hi veig quatre gerències: una d’organitzativa, una comercial, una tècnica i una de comunicació. I llavors, no és que cada una d’aquestes tingui un projecte i tiri per la seva, sinó que qualsevol projecte que surti del Col·legi passa per un tractament transversal.

És una acció complexa, que no es pot fer d’avui per demà, perquè necessites estar generant recursos que et suportin altres accions. S’haurà de veure quan és possible fer aquesta incorporació, d’acord amb la política que s’hagi seguit d’increment de col·legiació. Tot està entrelligat, i a més hi ha una cosa importantíssima, i és que tenim un equip de persones i, per tant, això en un moment o altre pot afectar una o diverses d’aquestes persones. S’ha de fer amb cautela, amb prudència, amb serenor i, sobretot, amb sensibilitat.

“Hi ha una cosa que és prioritària del projecte que és l’increment de la col·legiació”

Quina valoració fas de la participació a les eleccions? És suficient un 16%?

No ho és. Si tens en compte que podien votar quasi 6.000 persones, que ho facin una mica més de 800 és poc. Tot i això, no puc fer una valoració dolenta de la participació, perquè ha sigut la millor de la història. Si això mateix ho poses en el sac de tots els altres col·legis professionals, encara som dels bons. Tots estem preocupats pel mateix: la implicació col·legial, la participació col·legial. I, clar, això és una simple votació, però quan et planteges altres qüestions de participació, com ara crear comissions de treball, encarregar projectes específics i veus el que costa fer anar aquest engranatge, crec que al final la valoració és positiva.

D’altra banda, com veus el fet que el resultat fos ajustat? Com ho interpreteu des de la teva candidatura?

Per molt que es digui, la meva candidatura ha guanyat. I n’hi ha una altra que ha perdut. Més enllà d’això i d’aquesta valoració de la participació que hem fet abans, jo diria que potser podem aprofitar de l’altra candidatura el treball d’acord amb els ODS. Nosaltres no n’hem fet tanta propaganda, però ho tenim present en cada una de les nostres accions. En canvi, no és la mateixa valoració, la que jo faig del fet que es presentava com una candidatura feminista. Si l’objectiu o l’escenari era fer una candidatura feminista per empoderar totes les dones del Col·legi i que finalment donem un tomb a la situació patriarcal que hi ha en aquests moments, jo crec que no ho han aconseguit. La proporció de gènere segueix sent la mateixa. I la proporció que ha votat segueix sent la mateixa que la col·legiació.

El fet que sigui un resultat ajustat i tal com apuntaves, ¿potser condicionarà algunes de les propostes de la teva candidatura?

No. Entre altres coses perquè la resposta està en el que hem parlat anteriorment. Jo crec que el resultat de participació és un percentatge suficient com per no necessitar pactar. No és pas aquest l’escenari que nosaltres plantegem. Ni que hagués estat d’un vot.

“L’organització ha de fer un gir, ha d’evolucionar”

Creus que t’has marcat uns objectius molt ambiciosos?

Sí!

I com els faràs realitat?

És una mica allò d’“apunta a la lluna per arribar a l’horitzó”. Estic convençut que potser tot el que ens hem plantejat no ho aconseguirem, però que aquesta és la línia de treball que hem de seguir, sí. Per tant, si ens quedem al final al 70, 80, 60 o 90% d’això que ens hem proposat, fantàstic. Perquè, en qualsevol cas, el que significa és una evolució del Col·legi, diguem-ne que integral en la seva estructura, amb els seus objectius i amb la seva ressonància ciutadana.

¿Els col·legiats percebran alguna novetat en la seva relació amb el Col·legi?

Sí. Jo estic convençut que trobarem la fórmula perquè, si no tots, sí alguns col·legiats connectin amb el Col·legi. Una de les coses que ens ha portat la campanya és parlar amb molta gent. Parles amb molta gent que et diu que el web no se’l mira mai. I és el canal més fàcil que tenim de comunicació. Hem de trobar una fórmula. Alguna cosa hem de trobar que ens faci connectar amb la gent. Potser no els 6.000 o els 10.000 que serem, però home, un 25%, jo crec que estaria bé que interactuessin amb el Col·legi. No sé si és a través d’un tracte més personal, si és a través de les eines que utilitzem, si és a través d’algun programa, alguna cosa… No ho sé, però l’hem de trobar.

Com valores la fidelitat dels col·legiats respecte del Col·legi? Avui dia, ¿creus que la percepció dels col·legiats respecte de la institució és la mateixa, de pertinença, o és més aviat d’usuari?

Jo sempre ho dic, que soc un col·legiat convers. Per què? Acabo la meva carrera, m’ofereixen una plaça de professor a l’INEF, entro de professor i ja està. Per tant, plantejar-me formar part del Col·legi, no ho faig fins molts anys després, que tinc consciència que allò més important no és el que el Col·legi et pot donar, sinó el fet de pertànyer-hi, aquest sentiment de pertinença, de corporació, de fer força entre tots. Crec que aquest sentiment, malauradament, en aquests moments no és el que més impera. I per tant, potser el que més impera és l’altre. Per què? Hi ha una persona, gerent d’un ajuntament important, que sempre em diu el mateix. I que si és perquè he d’estar col·legiada, em col·legiré. Ara bé, la reflexió podria ser: si jo t’he de dir per què has d’estimar el teu marit, ho tenim malament, saps?

En la qüestió econòmica, quines serien les quatre àrees principals que absorbeixen la majoria del pressupost del Col·legi?

N’hi ha una que em dol molt, que és la contribució a l’Estat espanyol, que ens costa molts diners. No ho dic per res, perquè a Madrid fan una feina que des d’aquí no la podríem fer. Aquesta és una partida important dins del pressupost del Col·legi. I jo diria que l’altra és la seguretat del col·legiat, que passa sobretot per dos camins. L’un és la pòlissa de responsabilitat civil i l’altre és la defensa de la professió, és a dir, tots aquells recursos que es destinen a fer accions per blindar, per protegir, per cuidar l’estatus del professional. Això vol dir recursos perquè els fisioterapeutes no es posin allà on no toca, això vol dir accions perquè l’Administració desperti, etcètera. Jo diria que això ho poses davant de les quotes i pràcticament tens els comptes fets. No hi ha massa més.

El que passa és que en aquesta proposta que fem nosaltres sí que pensem que un col·lectiu de 6.000 persones pot començar a ser atractiu perquè hi hagi ràpels d’empreses, de viatges, d’assegurances, de material esportiu, de forfets de neu, etc. Que potser els interessi fer algun tipus de conveni, no perquè nosaltres ens haguem de mercantilitzar, sinó perquè el col·legiat tingui un plus. Per exemple, si un cap de setmana se’n va esquiar amb tota la família, doncs en comptes d’agafar els forfets directament, si els agafa a través del Col·legi que tingui un 10% de descompte. Ho hem d’explorar. Amb el que has comentat suposo que et referies també a un cert canvi normatiu a Espanya. Això evidentment afavoriria molt la professió.

“Aquest és el camí […] Que ningú prengui cap decisió sense haver consultat el Col·legi”

Creus que s’hi pot posar algun termini, a això?

No. Això és Madrid. I a Madrid, entre l’Administració, el Govern, el Congrés, el Senat, els partits polítics, i tot el sistema que tenen muntat al voltant d’això… Pensa que quan es va aprovar la llei espanyola, que va ser el desembre del 2022, portàvem, des del Consejo COLEF, mesos treballant-hi. Al final es va aprovar el que s’havia treballat aquell mateix matí als passadissos del Congrés, amb gent a qui havies d’explicar de què es tractava!… En definitiva, confiar no hi confio. I tant de bo, perquè seria la primera vegada que l’Estat espanyol reconeix aquesta professió, la faria titulada, la faria regulada, la faria amb reserva d’activitat, la faria amb col·legiació obligatòria, però és difícil.

Saps què voldria dir això, entre altres coses? Voldria dir que, per exemple, tots els plans d’estudi de totes les facultats, de tot l’Estat, haurien de ser iguals. Jo, en aquests moments, no m’imagino la conferència de degans posant-se d’acord i mira que hem passat 40 anys sense posar-nos d’acord en una denominació per a la professió.

I ara que ens hem posat d’acord que sigui educador físic esportiu o educadora física esportiva, no vulguis saber la quantitat de gent que hi està en contra. I tampoc confio que sigui una gran cosa el que en surti, perquè allò que ens pot proporcionar la llei espanyola, aquí ho tenim des del 2008.

Quin triaries com a eslògan per resumir els propers quatre anys?

Home, podria ser el que jo feia servir en la presentació de la candidatura: “Per a un Col·legi fort, respectat, escoltat i viu”.

I per últim, com veus el col·legi el 2027, quan acabis els quatre anys del mandat?

No ho sé, potser en aquests moments tinc una espècie de miratge. Hi ha hagut diverses trobades de gent del món de l’esport i tothom estava al cas del que havia passat al Col·legi i venien i em felicitaven; m’ha fet la sensació que estàvem en línia, que efectivament el Col·legi en aquests moments era alguna de les entitats del sistema esportiu. Que no era una cosa relegada. M’han fet tenir aquesta percepció, que el Col·legi era una entitat, més o menys forta, però que era allà, que hi som. I jo crec que aquest és el camí. A partir d’aquí, que no només sigui això, sinó que al cap d’aquests anys sigui respectat. Que ningú prengui cap decisió sense haver consultat el Col·legi.