Els mitjans de comunicació i els seus professionals, els periodistes, sembla que només hagin de ser altaveus del que diu la societat, i les seves opinions massa sovint queden amagades darrere la veus dels altres. Però sens dubte, tenen una gran quantitat d’informació que els acredita i, és clar, també tenen opinió.

Per això en aquest article ens hem volgut acostar a periodistes que formen part dels nostres mitjans col·laboradors, que actualment són: L’Esportiu, en suport escrit i digital; CMD Sport, en format digital, i Girona FM, aportant veu radiofònica a través de les ones en directe i mitjançant pòdcasts sempre disponibles. Es tracta, respectivament, de Xevi Masachs Peracaula, director de L’Esportiu; Miquel López-Egea, redactor de CMD Sport, i Saïd Sbai, director de la “Secció COPLEFC” i del magazín Els 4 Rius de Girona FM.

Els hem formulat tres preguntes relacionades amb els EFE com a sector professional, a fi de recollir mirades al 2024, com a bagatge per afrontar el que ha de venir aquest 2025. Concretament, els hem demanat:

-¿Creus que la gent en general valora prou ser atès per un professional en l’àmbit esportiu?

-¿Pots valorar el 2024 per als professionals de l’esport? Des del punt de vista: ocupació, visibilitat…

-Quins creus que són els reptes imprescindibles per al sector de l’esport aquest 2025?

Tot seguit hi ha les respostes, que són, com es pot llegir, complementàries, amb accents diversos, i que descriuen la realitat actual, sense ornamentació, i amb possibles línies de treball per al Col·legi i per al sector i les administracions en general.

 

Xevi Masachs – L’Esportiu

¿Creus que la gent en general valora prou ser atès per un professional en l’àmbit esportiu?

Sincerament, crec que encara hi ha molt de recorregut i molta feina per fer. És innegable que s’ha anat fent una feina necessària de reivindicació i de dignificació dels professionals, i en aquest punt esforços com els que fa el COPLEFC són molt benvinguts, però  tinc la percepció que costa, més que en altres sectors, que la societat ho assumeixi, ho respecti i ho valori com tocaria.

L’esport és una eina cabdal que abraça i ajuda en molts àmbits, entre els quals la salut i el benestar, però em fa la sensació que encara ens costa prendre’ns els seus professionals amb el mateix grau de respecte i valoració que podem tenir a metges, professors o professionals d’altres àmbits.

¿Pots valorar el 2024 per als professionals de l’esport? Des del punt de vista: ocupació, visibilitat…

A Catalunya, el 2024 ve marcat per la creació, per fi, d’un Departament d’Esports. Ara bé, aquest augment de rang, tan esperat pel sector, convé que tingui una traducció visible i contundent. De tota manera, he de reconèixer que em costa fer una valoració específica del 2024 per als professionals de l’esport.

Només aconseguirem tenir bons professionals si hi creiem, si els podem oferir bones condicions, si regulem bé el sector i si els donen suport des de les administracions

Quins creus que són els reptes imprescindibles per al sector de l’esport aquest 2025?

Lligat amb l’anterior resposta, el Departament ha de liderar un veritable impuls del sector començant per dotar de més recursos i més eines els actors. Les necessitats són múltiples.

Anar corregint el dèficit d’instal·lacions, per exemple, però també vetllar per garantir una bona qualitat en la formació d’esportistes. No n’hi ha prou amb la quantitat; no tot ha de ser més fitxes i més esports.

I per garantir condicions òptimes, és clau que hi hagi bons professionals, sobretot en edats de formació. I només aconseguirem tenir bons professionals si hi creiem, si els podem oferir bones condicions, si regulem bé el sector i si els donen suport des de les administracions. En aquest sentit, i pensant en els educadors físics esportius, la llei estatal d’ordenació professional hi hauria d’ajudar.

 

Miquel López-Egea – CMD Sport

¿Creus que la gent en general valora prou ser atès per un professional en l’àmbit esportiu?

Depèn del tipus de client, ja que no és el mateix l’usuari de la generació Z que s’assessora a través de les xarxes socials i que s’apunta a un centre de baix cost, que un usuari silver amb més poder adquisitiu, que, sobretot, centra les seves demandes en una bona experiència i en un assessorament molt personalitzat.

També cal assenyalar que aquest client silver és el que més busca ser atès per professionals, ja que té unes altres necessitats, com per exemple evitar les massificacions dels centres esportius. Per tant, està disposat a pagar més per obtenir un bon servei de qualsevol mena, des d’entrenaments personals fins a nutrició.

¿Pots valorar el 2024 per als professionals de l’esport? Des del punt de vista: ocupació, visibilitat…

El sector és molt ampli i, en conseqüència, no queda clar qui són els professionals de l’esport. Com a mitjà de comunicació creiem que és essencial que hi hagi una reestructuració de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) de les empreses del sector esportiu per poder tenir dades molt més clares i segmentades. Tot i això, la feina vinculada a l’esport a Espanya i a Catalunya està augmentant any rere any, perquè sorgeix gent nova que accedeix a la pràctica esportiva. A priori, semblaria que les dades són positives i no hi ha motius per preocupar-se.

Tanmateix, cal assenyalar que hi ha cadenes de gimnasos que han alertat d’una fuga de talent professional, ja que, a vegades, es tendeix a no invertir prou en recursos humans (salaris i formació). Aquest fet provoca que hi hagi personal que prefereixi emprendre pel seu compte o fer oposicions a certes feines de les administracions públiques per a millorar la seva situació salarial.

Quins creus que són els reptes imprescindibles per al sector de l’esport aquest 2025?

El sector de l’esport és molt ampli i, per tant, els reptes poden ser diferents segons a qui se li faci la pregunta. Si ens referim a l’esport popular, el repte implica continuar incentivant l’activitat física, tant en l’àmbit públic com privat. S’ha d’augmentar la pràctica esportiva a tots els nivells de la societat, és a dir, des dels infants fins a la gent gran, així com promoure la pràctica femenina i l’esport entre les persones en risc d’exclusió social. En aquest aspecte, el model concessional hi té molt a dir. Per altra banda, les administracions han de continuar treballant en l’aplicació i desenvolupament de la recepta esportiva i dotar la pràctica esportiva d’incentius fiscals, com la reducció de l’IVA o de l’IRPF.

S’ha d’augmentar la pràctica esportiva des dels infants fins a la gent gran, així com promoure la pràctica femenina i l’esport entre les persones en risc d’exclusió social

Saïd Sbai, Girona FM

¿Creus que la gent en general valora prou ser atès per un professional en l’àmbit esportiu?

Crec que no ho valoren, realment. Crec que la cultura del do it by yourself, fes-t’ho tu mateix, ha fet molt de mal. Sí que és veritat que hi ha molta informació a internet i s’ha democratitzat, però al final sempre has d’anar a un professional. Potser sí que és veritat que cada vegada més la gent confia més en els professionals de l’esport, però també és veritat que al final la gent té les despeses que té i de vegades no hi poden destinar tots els recursos que voldrien i, una manera de fer-ho, és de forma autodidàctica.

¿Pots valorar el 2024 per als professionals de l’esport? Des del punt de vista: ocupació, visibilitat…

Va creixent, des del meu punt de vista; jo també soc entrenador de futbol. Al final sempre hi ha molta demanda. Parlo del meu àmbit, com a entrenador de futbol base, però hi ha bastant de demanda, moltíssima demanda, també hi ha molta oferta, però al final sempre estem amb el mateix, que és la precarietat en pràcticament totes les feines de la societat, però en l’àmbit esportiu també, perquè al final  hi ha gent que no es pot dedicar al cent per cent a aquesta tasca i queda compresa a un grup reduït que pugui viure bé d’això. Per entendre’ns, no hi ha classe mitjana; hi ha classe alta o classe baixa.

 

Quins creus que són els reptes imprescindibles per al sector de l’esport aquest 2025?

Posar-se una miqueta més en valor, intentar lluitar contra aquesta tendència d’impostors, de gent que apareix a través de les xarxes socials, sense tenir cap mena d’estudis ni trajectòria… Per tant al final és important distingir qui parla des del seu punt de vista d’experiència personal, i qui parla des d’un punt de vista científic i basat en estudis i titulacions.

I parlant de l’esport de base, posar-lo més en valor, tenint en compte que la tasca que fan els formadors i que no és gratuïta i de vegades sembla que s’hagin d’aguantar conductes que… S’ha de fer molta pedagogia sobretot amb els més petits, perquè sembla que s’hagin d’aguantar segons quines situacions quan nosaltres encara som els primers que anem per passar-ho bé.

Cal intentar lluitar contra aquesta tendència d’impostors, de gent que apareix a través de les xarxes socials, sense tenir cap mena d’estudis ni trajectòria…