COL·LEGIADA 13823

Laura Garcia és l’ànima o la gran emprenedora de la Cursa de la Dona de Girona, una cita ja consolidada, diferent, perquè pot durar un sol dia o que implica canvi d’estils de vida… i solidària, no cal oblidar-ho.

.

-Com va néixer la cursa?

-Qualsevol activitat té un moment, una conversa, una casualitat que la fa néixer. En el nostre cas, la Cursa de la Dona de Girona es va anomenar per primera vegada dins la botiga Esports Parra (tota una referència, amb més de 30 anys de vida). Vaig passar-hi per comprar material esportiu i en una conversa informal vaig proposar a la Joana i l’Antonio (els propietaris) que havien d’organitzar una cursa per a dones “normals”. Dones que no estiguessin gaire familiaritzades amb el món esportiu: mares, nenes, àvies que no practiquessin esport amb assiduïtat. I vaig tenir la gran sort que l’Antonio i la Joana volguessin liderar el projecte. Varen acceptar la meva proposta, i han cregut des del primer moment i hi ha donat ple suport. 

-Quin objectiu de participació us vàreu marcar per a la primera edició?

-És una pregunta divertida de contestar sabent la participació d’aquesta última edició. El dia de la primera reunió vàrem pensar que aconseguir animar més de 200 dones ja seria un èxit. Finalment, en aquella primera edició el 2014 es varen engrescar 1.000 dones!

-Quins són els objectius de la Cursa?

-D’objectius en podríem esmentar molts, perquè com sempre dic, la Cursa de la Dona són 7.300 dones i 7.300 motivacions. Però per a nosaltres, per a mi mateixa, la Cursa de la Dona té un objectiu principal: animar i engrescar totes les dones, de totes les edats, a practicar activitat física i aconseguir que “s’enganxin” als beneficis que obtenim amb la pràctica esportiva.

-¿Aquests objectius han variat i/o evolucionant respecte de la primera edició?

-Personalment puc dir-te que no. Des del primer entrenament, de la primera edició (amb una participació d’una vintena de persones) fins avui, en què comptem amb una participació de més de 200 dones de mitjana per entrenament, l’objectiu ha estat i és fomentar la pràctica esportiva entre el gènere femení.

-Has dit “entrenament”… Explica’ns-ho.

-De curses i marxes, n’hi ha moltes. Sempre he pensat que si vols aconseguir resultats diferents, cal innovar o intentar buscar propostes diferents. Els entrenaments preparatoris de la Cursa de la Dona varen ser claus per assolir l’èxit. Les dones que hi participaven anaven engrescant-hi amigues, familiars i conegudes. Arran dels entrenaments de la primera edició de la Cursa de la Dona (i un cop acabada la cursa) moltes dones ens preguntaven si els entrenaments continuaven… I dels entrenaments preparatoris de la primera Cursa de la Dona de Girona van néixer Les GiRunneres, un grup de running per a dones. Així, des del 2014 entreno i soc la responsable d’aquest grup que corre integrat per 90 dones. L’objectiu que vull aconseguir és utilitzar els beneficis de l’activitat física per millorar el benestar personal i físic. És un moviment que no ha deixat de moure’s, de créixer i d’empoderar les dones a continuar millorant la seva condició física. I amb la planificació anual hem aconseguit assolir reptes esportius importants.

-Com ara quins?

-Aquest any 2019 hem participat entre altres curses: la Mitja Marató de Barcelona, la clàssica Behobia o la Mitja Marató de Dublín.

• 

• 

-Com les motives? ¿A més de córrer feu altres activitats esportives i/o lúdiques?

-L’esport és una eina molt potent per empoderar qualsevol persona. L’autosuperació ens aporta felicitat i energia extra que apliquem a la nostra vida quotidiana. Combinar esport amb oci no falla mai. Per part meva, simplement intento dinamitzar i unir els fils entre elles. Després tot flueix.

-No deu ser gens fàcil gestionar un grup de més de 90 dones!

-Al principi del projecte sempre m’obligava a dir que sí que era fàcil la gestió d’un grup tan gran. Però si soc realista i analitzo les hores que hi inverteixo cada setmana, he de confirmar que sí, que és complicat. No ho és pels típics i horribles tòpics que ens defineixen sovint. Ho és perquè quan vols cuidar fins a l’últim detall, el temps d’implicació és elevat. Intento sorprendre-les, cuidar-les i escoltar-les tant com puc. Asseguro que regalo a les GiRunneres la millor Laura que podrien tenir (parlo tant pel que fa a d’entrenaments com de propostes més lúdiques).

-Tornant a la Cursa, per què creus que calia una cursa d’aquestes característiques?

-Hauríem de detallar “característiques”. Si volem dir que es tracta d’una cursa només per a dones. Sí, calia, sí. A les primeres edicions teníem certs dubtes sobre si els homes havien o no de participar-hi, als entrenaments i a la Cursa pròpiament. Assolides les sis primeres edicions, puc afirmar que ha estat positiu mantenir-nos en la posició que fos només de dones i per a dones. A moltes dones (no practicants habituals) els manquen autoconfiança per córrer o caminar amb grups mixtos. Bé, això creuen elles, és clar! [Riu.] Un grup només per a dones provoca que es donin suport i confiança entre elles. Es troben més a gust, més còmodes. Una vegada assoleixen el nivell òptim d’autoconfiança, elles mateixes decideixen participar d’activitats mixtes o fins i tot s’inicien en altres esports o disciplines. La Cursa i els entrenaments són la porta d’entrada al món esportiu. Podria explicar molts casos i anècdotes de dones que arran dels entrenaments i de la Cursa s’han reenganxat o iniciat a fer esport i activitat física. 

-Explica’ns-en algun…

-Escollir-ne un em resulta complicat, perquè no n’hi ha un de més important que un altre. Cada història té la seva particularitat… Casos com ara grans pèrdues de pes que han permès canviar d’estil de vida; relacions d’amistat precioses gràcies als entrenaments; aconseguir una enorme autoconfiança gràcies a l’esport; superar pors i barreres que poc haurien imaginat. I un llarg etcètera difícil d’enumerar i de plasmar.

-Com valores l’evolució de les diverses edicions que s’han fet? Tant en participació com en sensibilització de la societat.

-Crec que és evident que la valoració és molt positiva. La mobilització augmenta any rere any. Passejar per Girona, Banyoles o arreu i trobar-me les samarretes de la Cursa em dona energia per continuar treballant amb els grups de dones, i aconseguir, així, més dones actives i vitals! A la primera edició vàrem arribar a les 1.000 participants, i hem continuat animant a més i més dones. Fins a engrescar-hi 3.500 en la segona edició, 5.000 a la tercera, 6.500 a la quarta, 7.000 a la cinquena, fins a les 7.300 valentes d’aquest any 2019. 

-En un esdeveniment esportiu com aquest, ¿quina és la dimensió de l’equip de treball que teniu? Com us organitzeu?

-Formar part de l’equip organitzatiu ha estat un regal professional i personal. Tot aquest moviment és un aprenentatge constant. També he après molt. Gestiono i coordino els entrenaments preparatoris de la Cursa, coordino el voluntariat que ens ajuda tant a la prèvia, com el dia mateix de la Cursa. També participo de la campanya de comunicació i màrqueting per difondre l’esdeveniment.

-Entre el personal de l’organització i el voluntariat, ¿quantes persones feu possible la Cursa de la Dona?

-Si comptem tothom que la fa possible, podríem dir que superem les 200 persones: trainers, voluntariat i organització.

-¿Teniu data per a la pròxima edició?

-Diumenge, 4 d’octubre de 2020. Setena edició… buah!

–¿Alguna proposta innovadora?

-Les propostes innovadores sempre han de ser sorpresa, no? 

* * *

RAS i CURT. Laura García Vila  

És llicenciada en CAFiE (2004, Madrid-2008, Barcelona) i màster en direcció i gestió de l’esport. Subcampiona del món de piragüisme (2001), va ser membre de l’equip espanyol de piragüisme (1998-2004). Té 13 anys d’experiència en el sector de l’activitat física i l’esport, la gestió i salut, tant des del sector públic com privat.

• Acció o reflexió? Qualsevol persona després de la seva pràctica esportiva se sent més feliç, amb pau i amb la ment preparada.
• Mar o muntanya? Mar, però si la muntanya ofereix neu, llar de foc i un bon cafè, l’elecció es complica.
• Un esport… A l’aire lliure sempre! Córrer, caminar per muntanya, bicicleta, caiac, natació en aigües obertes. Preferiblement acompanyada.
• Un lloc… Que sigui prop de l’estany de Banyoles o sota el cap de Trafalgar (Cadis).
• Una data… Avui.
• L’hora del dia preferida… Les 8 o les 9 del matí després de la sessió de córrer i amb un cafè a les mans.
• Una pel·lícula… Intocable.
• Un llibre… La col·lecció de Las siete hermanas de Lucinda Riley. Varen caure a les meves mans en un moment en què em calia desconnectar.
• Una cançó… Simply the best de Tina Turner i Shallowde de Lady Gaga.
• Un menjar… Fet amb amor i compartit amb bona companyia.
• Un lloc on viure… Banyoles.
• Un lloc per anar de vacances… Qualsevol racó del món on conèixer persones i cultures.
• Què en destaques, d’una persona… La seva transparència, autenticitat, implicació i bona energia.
• Què en detestes, del caràcter d’una persona… No acostumo a detestar ningú, però si he de mullar-me, parlaríem falta d’humilitat i manca de compromís.
• Un somni… Evolucionar cap a ser millor persona, envers un somni que s’ha convertit en meta, gran i motivadora. Cap a ser feliç amb la meva família, cap a apreciar a les meves amistats, cap a estimar profundament. Tot es resumeix dient que m’agradaria gaudir de les petites coses del dia rere dia, tenint sempre en compte les grans metes que alimenten la meva motivació i que m’animen a llevar-me sempre il·lusionada.

* * *

CURSA DE LA DONA DE GIRONA

• Va tenir lloc el 6 d’octubre passat i és de caràcter anual..
• Nombre de participants 2019: 7.300 
• Ventall d’edats: des d’un mes d’edat fins a valentes de 101 anys.
• Participants: principalment són dones gironines, però ja ha traspassat fronteres provincials i fins i tot internacionals, pel que diuen aprofitant uns dies de vacances.
• Modalitat: córrer i caminar
• Recorregut: urbà
• Organitzadors: Club Esportiu Esports Parra i Ajuntament de Girona
• Col·laborador: Club Atletisme Girona
• Patrocinadors: un gran nombre d’entitats i empreses
• Més informació: Cursa de la Dona de Girona.

* * *

Entrevista efectuada per Marti Valverde (col. 10029), de la Delegació del COPLEFC a Girona.