COL·LEGIADA 61344

Nascuda a Mont-roig del Camp (Baix Camp), està sempre en marxa, i en el camí del Nord, viu i treballa a Girona. Tot plegat l’ha portada a escriure i publicar el llibre Marxa nòrdica. Manual pràctic. En aquesta entrevista, doncs, ens havia de parlar de la seva passió.

.

-Cristina, explica’ns una mica la teva trajectòria professional.

-La meva trajectòria professional sempre ha estat vinculada al món de l’esport des de diferents vessants: entrenament esportiu, gestió esportiva, rehabilitació i salut, docència, oci, turisme actiu, etc., tant en l’àmbit públic com privat. Vaig començar amb 15 anys, com a entrenadora de bàsquet i des d’aleshores fins avui, de l’esport he fet el meu ofici.

-Com i quan vas conèixer la marxa nòrdica?

-Va ser concretament el març del 2012, en un curs d’iniciació que feien a Lloret de Mar. Em va agradar molt i al juny em vaig formar per ser instructora.

-Com s’ha convertit la marxa nòrdica en el teu projecte professional?

-Vaig començar la marxa nòrdica com un hobby, primer per a mi i després amb la gent del meu entorn…, però a poc a poc m’anaven demanant cada vegada més activitats i la primavera del 2014 vaig decidir deixar la meva feina i dedicar-me professionalment a la marxa nòrdica. Amb la marxa nòrdica puc combinar a la perfecció tot allò que m’agrada: l’esport, la natura, la salut, la descoberta del nostre territori, l’oci, viatjar, l’educació en valors… i, sobretot, estar amb persones i poder aportar un benefici social generant benestar a la nostra societat. 

-En aquests anys, quina evolució veus de la marxa nòrdica a Catalunya? I a Espanya i a Europa?

-Tot i que la marxa nòrdica és un esport molt jove, tant a Catalunya com a Espanya (hi va arribar el 2005) i una mica més adult a Europa (des del 1997), encara està en fase de creixement i expansió. Sortosament, cada dia són més els professionals de l’esport i de la salut que creuen en la marxa nòrdica i cada dia són més les persones que la practiquen i hi han trobat una activitat física que els aporta benestar. 

-Per a quines edats recomanes la marxa nòrdica?

-La marxa nòrdica és una activitat física que es pot practicar des de la infantesa (la recomano a partir de 7-8 anys, en què hi ha un més gran control motriu) fins a la vellesa, independentment de la condició física de cada persona. L’important de la marxa nòrdica és que es pot adaptar a les necessitats i els objectius de cada persona. 

-On es pot practicar la marxa nòrdica?

-A l’aire lliure, no necessita un recinte condicionat. Pot ser qualsevol espai on es pugui caminar: via pública, parcs, jardins de la ciutat, pistes forestals, camins rurals, senders… i també a la platja o enmig de la neu. 

• 

• 

Un moment de la presentació del seu llibre al monestir de Sant Daniel, ple de públic.

-Fa un temps vas organitzar el I Congrés Internacional Marxa Nòrdica a Girona. ¿Explica’ns com va sorgir la proposta d’organitzar-lo?

-Sempre he cregut en la importància de la formació i difusió de la marxa nòrdica i parlant amb la Fundació Oncolliga de Girona i diferents metges i fisioterapeutes implicats en la promoció de la marxa nòrdica, ho vam creure oportú ; a més, coincidia amb el vintè aniversari del naixement de la marxa nòrdica tal com es coneix avui dia. Personalment, vaig pensar que podria ser ben rebut i ajudar a conèixer i professionalitzar la marxa nòrdica. Així que, sense dubtar-ho, m’hi vaig posar.

-¿El tornareu a organitzar?

-Segurament sí! L’organització d’esdeveniments, tot i que és quelcom que requereix moltes hores i un gran esforç, m’agrada i crec que són una oportunitat per donar a conèixer allò en què creus, aquest cas la marxa nòrdica. Però també penso que esdeveniments d’aquest tipus, de gran envergadura no es poden fer cada any. Cal saber-los gestionar amb el cor i amb el cap.

-Has escrit un llibre sobre la marxa nòrdica. Com et neix la idea? 

-Tot i que ja feia temps que em rondava pel cap d’escriure alguna cosa, la idea no es va materialitzar fins al 2017, quan l’Editorial Cossetània es va posar en contacte amb mi i em va demanar d’escriure un manual pràctic de marxa nòrdica. I els vaig dir que sí! (ressenya aquí)

-Com a experta, ¿hi ha molta “literatura” sobre aquesta disciplina?

-En català, tot i que hi ha dos llibres que parlen de marxa nòrdica (Barcelona en 1.000.000 de pasos, de l’escriptor Alex Walk, i Itineraris de marxa nòrdica. 25 rutes per Catalunya, de Joan A. Chaparro), el meu és el primer llibre específic tècnic de marxa nòrdica.

-Què li diries a alguna persona que vol iniciar-se a la marxa nòrdica?  Què la diferencia de simplement “caminar”?

-El primer que li diria és que s’iniciï de la mà d’un professional. A Catalunya hi ha diferents escoles, clubs, associacions i instructors de marxa nòrdica. Quan n’esculli un, el més important és que comprovi que sigui un instructor titulat i registrat al Col·legi de Professionals de l’Esport. I a partir d’aquí, que tingui en compte que la marxa nòrdica és molt més que caminar amb dos bastons. És més efectiu i més saludable que fer-ho sense. Amb la marxa nòrdica fem servir bastons no perquè no siguem capaços de caminar sense, sinó perquè volem caminar amb tot el nostre cos i així  aconseguir incrementar-ne els beneficis.

-A Girona, l’Associació Nordic Walking Girona…, quines activitats porteu a terme?

-Les activitats que fem són activitats formatives (xerrades, tallers, cursos d’iniciació, de perfeccionament, classes particulars, programes de formació específica per a centres educatius, de salut o esportius, cursos d’instructor, etc.), sortides de marxa nòrdica (entre setmana i els caps de setmana), activitats específiques a mida per a escoles, famílies, colles, empreses, … viatges i escapades de cap de setmana, a més d’activitats solidàries en benefici d’entitats de casa nostra, com la Fundació Oncolliga de Girona, el Banc dels Aliments de les Comarques Gironines, La Marató de TV3, etc.  

-Feu les activitats només a Girona o també a altres poblacions?

-Les nostres activitats principalment es desenvolupen a Girona i província, però també organitzem viatges de marxa nòrdica fora de casa nostra com Menorca, Malta, el País Basc, Selva d’Irati, Albi (França), Finlàndia, Bristol (Anglaterra), Irlanda, Selva Negra (Alemanya), la Toscana (Itàlia) i Eslovàquia, entre d’altres.

-I als centres escolars i/o instituts heu posat algun “bastó”?

-I tant! Amb els anys que portem actius, hem iniciat uns 600 nens i nenes a la marxa nòrdica, ja sigui en horari escolar o en casals d’estiu. Per a la canalla, els bastons és una eina de joc amb la qual aprenen una nova activitat esportiva on tots se senten capaços, treballen les qualitats físiques bàsiques, a més de fer salut i descobrir el seu entorn. 

RAS i CURT. Cristina Borràs Ferré (1978, Mont-roig del Camp) 

És Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (col. 61344), màster en Direcció d’Organitzacions i Instal·lacions Esportives, instructora i formadora de marxa nòrdica.

• Acció o reflexió? Acció
• Mar o muntanya? Muntanya
• Un esport… Fàcil, la marxa nòrdica
• Un lloc… La muntanya de la Roca, a Mont-roig del Camp
• L’hora del dia preferida… Totes les hores en què estic caminant
• Una pel·lícula… El senyor dels anells
• Un llibre… Harry Potter
• Una cançó… Bon dia dels Pets
• Un menjar… Pa amb tomàquet
• Un lloc on viure… Girona
• Un lloc per anar de vacances… La Costa Brava
• Què en destaques, d’una persona… La humanitat
• Què en detestes, del caràcter d’una persona… La prepotència
• Un somni… Fer la volta al món

LA MARXA NÒRDICA

LA MARXA NÒRDICA és una activitat física que no requereix grans inversions econòmiques. El material bàsic que necessitem per a una bona pràctica és:

• Roba còmoda. Si pot ser roba esportiva, transpirable i adequada a la climatologia. 
• Bambes tipus running o trail running, si anem per muntanya. No hi recomanem botes de muntanya perquè són massa rígides i impedeixen fer un treball correcte del peu en el moment de la trepitjada (moviment de taló-punta).
• Bastons de marxa nòrdica. En aquest cas, abans de comprar-ne uns, us recomanem tenir clares les diferències entre els bastons de senderisme i els bastons de marxa nòrdica, conèixer-ne les característiques i els materials, i així poder triar els més adequats per a les vostres necessitats. Grosso modo es pot dir que els bastons de marxa nòrdica estan fabricats amb materials molt lleugers, tenen una punta d’acer o tungstè en un extrem i un sistema de “dragoneres” a l’altra, que deriva dels bastons d’esquí de fons. La funció principal de les dragoneres és ajudar-nos a mantenir el bastó controlat durant la fase d’impuls, moment en què s’obre la mà i incrementar l’amplitud del nostre moviment. 
• Veure i ser vistos. En cas de fer sortides nocturnes cal veure-hi i ser vistos, per això és important l’ús de roba reflectant i frontals per millorar la visió nocturna.
• Pulsòmetre, si volem controlar el nostre ritme cardíac. Aquest és molt aconsellable en persones amb problemes de cor o esportistes que fan entrenaments físics d’alta intensitat.
• I el més important, portar una motxilla o ronyonera ergonòmica amb aigua i una mica de menja, sobretot en sortides de més d’una hora i dies calorosos.

* * *

Entrevista efectuada per Marti Valverde (col. 10029), de la Delegació del COPLEFC a Girona.