Aquest article és una nova entrega de la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2023 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats del COPLEFC. En aquest enllaç, podeu consultar l’entrada anterior de la sèrie.
Alba Solera Sánchez, col. 61566. Hàbits saludables, condició física i qualitat de vida relacionada amb la salut en nens/nenes i adolescents. Universitat Jaume I.
La tesi doctoral proporciona nous coneixements sobre les associacions entre els hàbits saludables, la condició física i la qualitat de vida relacionada amb la salut, així com els mecanismes darrere d’aquestes relacions. Aquesta tesi es va emprendre en el marc de dos projectes d’investigació: (i) el projecte DADOS (Esport, Adolescència i Salut), que és un projecte de recerca longitudinal de tres anys (del 2015 al 2018) amb l’objectiu d’avaluar la influència de l’activitat física i la condició física en la salut, el benestar psicològic i el rendiment acadèmic durant l’adolescència, i (ii) Active West Lancs, un altre projecte longitudinal de tres anys que va oferir programes d’intervenció en la promoció de l’activitat física, el control del pes i la prevenció de l’obesitat en diferents poblacions. L’estudi DADOS i el projecte Active West Lancs contribueixen al desenvolupament d’estratègies internacionals, com l’Estratègia Mundial sobre la Dieta (1), el marc europeu per a promoure l’activitat física i la salut (2) o el Pla d’acció mundial sobre activitat física 2018-2030 (3). El DADOS també contribueix a estratègies nacionals, com l’estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat) (4) i l’estratègia de promoció de la salut i prevenció en el sistema nacional de salut (5).
La qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) és un concepte que recull el benestar d’un individu en diferents dimensions: física, psicològica i social. El seu manteniment durant la infància i l’adolescència representa un dels reptes més importants per a la salut pública actualment. L’adopció d’hàbits saludables i la millora d’atributs individuals durant aquests períodes contribuirà al manteniment i inclús la millora del benestar físic, mental i social durant el cicle vital, tot influint positivament en la QVRS de la població infantil i adolescent. Tanmateix, la bibliografia científica prèvia sobre aquesta temàtica o la que analitza els possibles mecanismes psicològics que hi estan involucrats són limitades i fins i tot inexistents en nens/nenes i adolescents. Per això els objectius de la tesi van ser: i) investigar la relació entre els hàbits saludables i la QVRS; ii) analitzar la relació entre la condició física i la QVRS, i iii) examinar els mecanismes que podrien explicar aquestes associacions en població infantil i adolescent.
Aquest treball va emprar dues mostres d’estudi de dos projectes diferents, un de nacional i un altre d’internacional. D’una banda, un total de 262 (estudi I) i 199 (estudi II) adolescents de 13,9 ± 0,3 anys, i 181 (estudi IV) de 15,8 ± 0,3 anys procedents del Projecte DADOS (Esport, Adolescència i Salut). D’una altra banda, 383 nens/nenes de 10 ± 0,5 anys procedents de l’estudi Active West Lancs. Les variables d’estudi utilitzades van ser QVRS com a variable dependent per a tots els estudis, diversos hàbits saludables (p.e., activitat física vigorosa, adherència a la dieta mediterrània, qualitat i durada del son i temps de pantalla), condició física (p.e., resistència cardiorespiratòria, força muscular i competència motriu) i factors psicològics relacionats amb l’activitat física (p.e., autoeficàcia i gaudi) com a variables dependents i possibles mecanismes influint les associacions amb la QVRS, respectivament.
Els principals resultats d’aquest treball, en els diferents estudis van ser els següents: estudi I) l’adherència a la dieta mediterrània i la qualitat i durada del son van mostrar una associació positiva amb la QVRS; a més, els/les adolescents que van presentar una major qualitat i durada de son, així com un menor temps de pantalla, van reportar una major QVRS; finalment, els/les adolescents que van adoptar múltiples hàbits saludables (almenys tres), van presentar majors nivells de QVRS; estudi II) la condició física a l’inici de l’estudi va mostrar un impacte positiu en la QVRS dels/les adolescents 24 mesos després. Tant els hàbits saludables com la condició física a l’inici de l’estudi van mostrar un efecte acumulatiu positiu sobre la QVRS a l’inici de l’estudi i 24 mesos després en adolescents. Finalment, a l’estudi III) la resistència cardiorespiratòria a l’inici de l’estudi es va associar amb la QVRS a l’inici de l’estudi i 12 setmanes després en nens/nenes, tot presentant les variables psicològiques relacionades amb l’activitat física (p.e., eficàcia i gaudi) un efecte mediador en aquesta relació; i a l’estudi IV) la resistència cardiorespiratòria i força muscular van actuar com a mediadors en l’associació entre l’adherència a la dieta mediterrània i la QVRS en adolescents.
Després dels resultats obtinguts en els diferents estudis, podem concloure en que l’adopció d’hàbits saludables, així com presentar nivells elevats de condició física podria millorar la QVRS de la població infantil i adolescent. A més, l’estudi de possibles mediadors ens permet entendre més bé possibles mecanismes que poden influir en l’associació entre els hàbits saludables i la condició física amb la QVRS. L’adolescència és un període vital caracteritzat per canvis i l’adopció d’hàbits que semblen perdurar fins a l’edat adulta. Per això aquesta tesi doctoral representa un important pas endavant des d’una perspectiva de salut pública, ja que les seves troballes mostren informació rellevant que pot ser utilitzada en el desenvolupament d’estratègies per a la millora de la QVRS de nens i adolescents.
Referències
- Organització Mundial de la Salut. Global Strategy on Diet, Physical Activity and Health [Internet]. 2004 [cited 2023 Feb 21]. Disponible a: https://www.who.int/publications/i/item/9241592222
- Organització Mundial de la Salut. Steps to health: a European framework to promote physical activity for health [Internet]. 2007 [cited 2023 Feb 21]. Disponible a: https://apps.who.int/iris/handle/10665/107830
- Organització Mundial de la Salut. Global action plan on physical activity 2018–2030: more active people for a healthier world [Internet]. 2018 [cited 2023 Feb 21]. Disponible a : https://apps.who.int/iris/handle/10665/272722
- Affairs M of H and C. Policy. Spanish strategy for nutrition, physical activity and prevention of obesity (NAOS) [Internet]. 2005 [cited 2023 Feb 21]. Disponible a: https://extranet.who.int/nutrition/gina/es/node/8402
- Ministerio de Sanidad. Estrategia de promoción de la salud y prevención en el Sistema Nacional de Salud [Internet]. 2013 [cited 2023 Feb 21]. Available from: https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/estrategiaPromocionyPrevencion.htm
Alba Solera Sánchez (col. 61566) és professora col·laboradora al Màster de Nutrició a l’Esport i l’Activitat Física de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora i professora associada a l’Oxford Brookes University.
Va cursar el Doctorat Internacional en Ciències Biomèdiques i Salut Pública. Universitat Jaume I i Edge Hill University. També va cursar el Màster en Nutrició i Salut Pública a la Universitat Oberta de Catalunya i el Màster en Metodologia de la Recerca en Salut Pública a la Universitat de Salamanca.
Ha treballat durant mes de quinze anys adaptant activitat física, exercici i nutrició en nens/nenes, joves i adults (poblacions sanes i clíniques, així com poblacions amb necessitats especials) i també educant en el moviment i hàbits saludables i fa més de vuit anys que col·labora i dirigeix projectes de recerca relacionats amb l’activitat física per a la salut.