Aquest article és una nova entrega de la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2023 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats del COPLEFC. En aquest enllaç, podeu consultar l’entrada anterior de la sèrie.
Joshua Muñoz Vázquez (col. 59465). Anàlisi de la governança de les federacions esportives catalanes. Una proposta d’indicadors de gestió.
Les federacions, els clubs i les associacions esportives tenen un paper prominent en l’organització, la promoció i el desenvolupament de l’esport a tots els nivells (Zintz & Camy, 2005). Gràcies a aquestes associacions, molts esports a molts països han evolucionat en totes les seves disciplines i nivells (Cabello et al., 2011). No obstant això, malgrat aquest rol destacat que han exercit al llarg dels anys, recentment les organitzacions esportives sense ànim de lucre en general però les federacions en particular han estat objecte de crítica per no complir amb plans de viabilitat (Puga et al., 2020), o fins i tot per recents escàndols de corrupció (Bayle & Rayner, 2018). És per aquest motiu, entre d’altres, que en les darreres dècades ha augmentat la preocupació de les parts interessades de les organitzacions esportives per l’aplicació de principis i processos de bon govern.
De fet, diversos acadèmics com Dowling et al. (2018), Ferkins et al. (2005), Hoye & Cuskelly (2007) o Yeh & Taylor (2008), entre d’altres, han apuntat que l’aplicació de bones pràctiques de governança pot contribuir a la sensibilització sobre com es dirigeixen i es controlen les organitzacions i els sistemes esportius i que són un pilar fonamental per garantir la sostenibilitat de les organitzacions esportives en un panorama cada cop més complex, ja que aquestes ajuden les organitzacions a ser més responsables en la gestió i a incrementar l’eficàcia de les seves operacions (Scheerder et al., 2017; O’Boyle & Hassan, 2014).
L’estudi va pretendre generar nou coneixement a través de l’anàlisi de la governança d’un context prèviament inexplorat: les federacions esportives catalanes. En obtenir una perspectiva més precisa sobre la situació d’aquestes organitzacions, això va permetre identificar aspectes que mereixen especial atenció per a la millora de la seva governança. Alhora, s’espera que la tipologia i la metodologia de la recerca actuïn com a catalitzadors de futures investigacions en contextos territorials.
La investigació, basada en enfocaments previs de la bibliografia sobre gestió esportiva, proposa un model per mesurar tres dimensions considerades clau per a la bona governança de les organitzacions esportives: democràcia i participació, ètica i integritat, i rendició de comptes i transparència. Les diferents variables incloses al model es van mesurar mitjançant indicadors quantitatius de rendiment.
Les dades van ser recopilades a partir de fonts secundàries, com els informes que les federacions tenien disponibles als seus webs, i un qüestionari ad hoc amb l’objectiu de recopilar dades de caràcter general, així com qüestions pràctiques sobre la governança, i els aspectes econòmics i financers de les entitats. A l’estudi hi van participar un total 38 federacions esportives catalanes.
Pel que fa a la caracterització de la governança de les federacions esportives estudiades, els resultats assenyalen algunes particularitats, diferències i correlacions entre la mida de les federacions i la seva governança. Es presenten proves empíriques sobre la manca de representativitat i participació dels stakeholders en els processos de presa de decisions, i de mecanismes de control i seguiment de la gestió. A més, es va identificar un ampli marge de millora respecte de la rendició de comptes i els nivells de transparència.
En la infografia següent es representen les principals conclusions de la tesi doctoral:
Els resultats donen suport a les recents crides a favor de la bona governança en l’esport en posar en relleu els principals àmbits susceptibles de millora, i es postula com un punt de partida perquè els acadèmics investiguin altres contextos, així com una referència perquè directius i organismes públics empoderin les i els gestors per tal de millorar les pràctiques de governança d’aquestes organitzacions.
“No podem ser mers consumidors de bona governança, hem de ser-ne partícips; hem de ser cocreadors”, Rohini Nilekani
Pots consultar la tesi completa en aquest enllaç.
Referències bibliogràfiques
Zintz, T., & Camy, J. (2005) Manager le changement dans les fédérations sportives en Europe. Belgium: De Boeck Université.
Cabello, D., Rivera, E., Trigueros, C., & Pérez, I. (2011). Análisis del modelo del deporte federado español del siglo XXI. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, 11(44), 690–707.
Puga, E., España, E., Torres, G., & Cabello, D. (2020). The effect of the crisis on the economic federative situation and evolution of sports results in Spain. Journal of Human Sport and Exercise, 17, 378–388. https://doi.org/10.14198/JHSE.2022.172.13
Bayle, E., & Rayner, H. (2018). Sociology of a scandal: the emergence of ‘FIFAgate’. Soccer & Society, 19(4), 593-611. https://doi.org/10.1080/14660970.2016.1228591
Dowling, M., Leopkey, B., Smith, L. (2018). Governance in sport: A scoping review. Journal of Sport Management, 32(5), 438–451. https://doi.org/10.1123/jsm.2018-0032
Ferkins, L., Shilbury, D., & McDonald, G. (2005). The role of the Board in building strategic capability: Towards an integrated model of sport governance research. Sport Management Review, 8, 195–225. https://doi.org/10.1016/S1441-3523(05)70039-5.
Hoye, R., & Cuskelly, G. (2007). Sport governance. Routledge.
Yeh, C. M., & Taylor, T. (2008). Issues of governance in sport organisations: A question of board size, structure and roles. World Leisure Journal, 50(1), 33-45. https://doi.org/10.1080/04419057.2008.9674525.
Scheerder, J., Willem, A., & Claes, E. (2017). Sport Policy Systems and Sport Federations, A Cross National perspective. Palgrave Macmillan, 1–334. https://doi.org/10.1057/978-1-137-60222-0
O’Boyle, I., & Hassan, D. (2014). Performance management and measurement in national-level non profit sport organisations. European Sport Management Quarterly, 14(3), 299-314. https://doi.org/10.1080/16184742.2014.898677
Joshua Muñoz Vázquez (col. 59465) és doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de Barcelona (INEFC Barcelona), Màster Oficial en Gestió Esportiva per la Universitat de Lleida i està cursant un Màster Universitari Executiu en Direcció d’Empreses (EMBA) per la Universitat Ramon Llull (Esade).
És professor acreditat, lector i investigador del Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport (GISEAFE) a l’INEFC Barcelona. Les seves línies de recerca s’han centrat en el coneixement específic en l’àmbit de la gestió esportiva, les polítiques esportives en la gestió dels ens locals, el màrqueting esportiu a les xarxes socials, el taquillatge (ticketing) en grans esdeveniments esportius, i el rendiment organitzatiu i la governança de les organitzacions esportives sense ànim de lucre. A més, ha participat en el desenvolupament i la presentació de projectes que han obtingut finançament en convocatòries competitives, com ara Erasmus+ Sport. I, és membre de l’equip de coordinació dels projectes Erasmus+ Open Data For Sport Governance (1.0 i 2.0) i Risk Management For Sport Governance.