Les activitats al medi natural, ja siguin d’oci actiu i/o esport, viuen des de ja fa uns anys la incorporació d’un  important nombre de nous practicants que hi surten a córrer, nedar, passejar, que hi van amb bicicleta de muntanya, fan escalada, etc.

Surten, en definitiva, a gaudir de la seva activitat i dels beneficis a nivell psicofísic que els aporta. Però aquesta dada en principi positiva, amaga lamentablement una cara oculta i preocupant.

Perill: el medi natural es massifica

Els fets contrastats

Hem vist com la manca de planificació, de preparació física i tècnica, i ben sovint pel desconeixement dels riscos o bé una actitud negligent eren la causa de molts dels incidents i accidents, els quals any rere any s’han anat traduint en un  augment significatiu de les sortides dels equips de recerca i rescat, amb un desplegament de recursos humans i materials impressionants, amb el que comporta a tots els nivells.  

El medi natural, vàlvula d’escapament del confinament

Amb el desconfinament, a més a més, la situació s’ha  vist magnificada, perquè la gent ha sortit al medi natural en massa tot buscant-hi la seguretat, la distància social i la vàlvula d’escapament que la ciutat no els oferia.

Així, als practicants habituals cal sumar l’arribada de milers de persones sovint sense la preparació, els coneixements ni els materials necessaris per practicar l’activitat amb seguretat.  

Hi ha un augment alarmant de necessitat de rescats

Només a Aigüestortes aquest estiu 2020 s’han registrat sis víctimes mortals des del 21 de juny, i com anem veient, la  major afluència de persones als paratges naturals ha disparat el nombre de rescats:

El 21 de juny una excursionista de 51 anys de Barcelona va morir quan es va precipitar mentre baixava de la Punta Alta de Comalesbienes.

El 16 d’agost va morir una jove holandesa a la mateixa zona.

El 8 d’agost al Comaloforno van trobar sense vida un senderista desaparegut; els Mossos i els Bombers van trobar el cos sense vida d’un jove de 28 anys veí de Badalona després de tres dies de recerca que feia aquesta ruta en solitari. 

El 31 d’agost un senderista va perdre la vida en precipitar-se al buit al cim del Tuc de Saburó: estava amb un company fent la coneguda ruta Carros de Foc.

Aquest octubre, el dia 1 concretament, una parella de joves metges va ser trobada a escassos metres de l’Estanh Pòdo, un dels 32 que hi ha a la zona coneguda com Circ de Colomers

Els agents contra els accidents

El cos de Bombers va arribar a emetre un comunicat alertant de l’augment de rescats per falta d’equipament dels excursionistes. Constataven així que una vegada finalitzat el primer confinament, des del juliol hi ha hagut un increment dels rescats a muntanya respecte dels anys anteriors. Santi Lleonart, cap de la regió central dels Bombers de la Generalitat,  atribuïa una part de l’increment dels rescats al fet que “tenim detectat que les sortides a la muntanya cada cop són més massives”, i afegia que “el problema és l’experiència i les condicions” en què les persones van a l’entorn natural.

A Catalunya, els rescats de muntanya són competència del GRAE (Grup de Recolzament d’Actuacions Especials) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, encara que els Mossos d’Esquadra tenen també una unitat de muntanya, per bé que no es dedica a rescats.

Com deia, aquest any ha estat un any tràgic en accidents de muntanya al Pirineu lleidatà i el nombre de rescats a tot el país ha augmentat de manera significativa respecte d’altres anys. En el cas d’Espanya, els encarregats d’efectuar rescats no són bombers, sinó la unitat GREIM (Grups de Rescat i Intervenció a la Muntanya) de la Guàrdia Civil, que també han destacat l’augment de rescats en relació amb altres anys.

Evidentment, tal com destaquen els Bombers, l’arribada massiva de gent a les muntanyes fugint de la ciutat i les platges massificades una vegada aixecat el confinament genera una part important de l’augment dels rescats. Concretament, l’agost passat van fer una mitjana de dues intervencions diàries, molt per sobre d’altres anys. A més a més, les actuacions es disparen durant els caps de setmana, i les més habituals són per atendre persones desorientades o que han patit una caiguda o una indisposició, indicador clar de falta de preparació i desconeixement del medi.

El factor humà és el causant principal d’accidents

Buscant-hi una resposta personal

Com podem intuir, el factor humà és la majoria de vegades el causant principal d’aquets accidents. Però què hi podem fer per minimitzar els riscos, augmentar la seguretat personal i la prevenció d’accidents?

La resposta pot estar a les nostres mans, perquè les decisions que prenem sovint són la causa de la situació compromesa en què ens podem trobar; la nostra seguretat depèn de les nostres decisions. Normalment actuem amb un pensament heurístic.

Que és un pensament heurístic? Una forma ràpida (i per tant, pràctica) de fer judicis (valoracions) en situacions d’incertesa (amb racionalitat limitada). Presenten tres característiques bàsiques: s’activa per defecte, resulta bàsic per a la presa de decisions, però també pot contenir biaixos (errors sistemàtics).

Vegem quins poden ser els biaixos en un pensament heurístic, amb frases comunes i el significat que tenen:

• Familiaritat: “He baixat per aquí un munt de vegades i sempre està bé”. O sigui, repetir sense qüestionament allò que ens és conegut.
• Consistència: “No hem vingut fins aquí com per renunciar-hi per uns núvols…”. Seguir els plans sense adaptar-nos.
• Efecte halo: “El guia deu saber el que es fa…” Acceptem les decisions del líder sense qüestionar-les.
• Facilitació social: “Si els meus companys hi han baixat, deu estar bé”. Fem allò que el grup decideix.
• Escassetat: “No hi ha baixat ningú! Aprofitem-ho!”. Fer activitats poc disponibles.

La qüestió és si s’hi pot fer alguna cosa, si els podem evitar, aquests biaixos. La resposta és afirmativa aplicant-hi un pensament correctiu. Així doncs, cal tenir present això que segueix:

Sigues conscient que els biaixos sempre operen! Cal admetre una racionalitat limitada: “què se m’està escapant?”.

Verifica quin biaix està operant! “M’estic deixant portar per…”

Valora si les condicions actuals són les que esperaves quan planificaves l’activitat. Si haguessis conegut prèviament aquestes condicions, què hauries fet?

Fes pensar el grup. Demana’ls parer!

¿És així com volies assolir el teu objectiu? ¿Estava planificat, tens el nivell, portes el material necessari, és segur?

¿Estàs respectant les teves pròpies regles? És a dir, ¿la situació s’ajusta a les condicions que et vas posar?

Corregir les trampes heurístiques

Avançant en la millora de l’actuació quan se surt al medi natural i per superar els biaixos del pensament heurístic, cal aplicar-hi les correccions pròpies precisament del pensament correctiu. És a dir: davant de cada biaix hi ha una resposta explícita, que podem resumir així: davant un biaix heurístic >>> aplica-hi el pensament correctiu.

Familiaritat? >>> No et confiïs, verifica les condicions com si fos una situació nova.

Consistència? >>> No et deixis portar per les ganes de fer l’ascensió.

Efecte halo? >>> Estigues atent, ¿estàs segur que el guia no s’està equivocant?

Facilitació social? >>> És igual si ells han passat per allà, la qüestió és si jo puc fer-ho.

Escassetat? >>> Confirma que no t’estàs deixant portar per les ganes de fer l’activitat.

La nostra seguretat depèn de les nostres decisions

Aquesta proposta forma part de la formació en seguretat a la muntanya de la FEEC (Federació  d’Entitats Excursionistes de Catalunya), per tal d’organitzar-nos mentalment a l’hora de prendre decisions i, és clar, evitar accidents i incidents com els que hem comentat.

És de vital importància la formació integral per assumir les nostres activitats amb seguretat i ser conscients que el factor humà hi juga un paper decisiu.

La pràctica d’activitats i esports al medi natural es fa en un medi inestable, això és un fet incontestable,  i aquest medi té les seves regles; per tant, és responsabilitat nostra com a esportistes tenir i ser conscients que la planificació prèvia de l’activitat, la preparació física i tècnica, el material necessari i específic, la formació en recursos d’emergència i la presa de decisions en cada situació són un factor clau en la prevenció d’accidents.

Jordi Fernández López (col. 14003)

Llicenciat en Educació Física per l’INEFC Centre de Barcelona, instructor de busseig de diverses agències certificadores internacionals, instructor de suport vital bàsic i primers auxilis per a diversos col·lectius (personal civil, monitors de fitnes, estudiants de GM de Conducció d’Activitats Fisicoesportives al Medi Natural i del GS d’Esports, i per a bussejadors especialistes en busseig de rescat). Autor  del llibre Protocolo PHATAN. Recursos de emergencia en activitades en el medio natural.