El Programa EUPAP (A European Model for Physical Activity Prescription) té com a finalitat implementar un model de prescripció i planificació de programes d’exercici físic individualitzat (PEFI) en l’àmbit sanitari, i fer-ho amb la creació de vincles amb l’àmbit esportiu i comunitari.
Cada PEFI, que es dissenya centrat en els interessos individuals de la persona destinatària, està basat en l’evidència científica actual i comporta un seguiment periòdic de la persona participant.
Una mica d’història
El programa de prescripció d’activitat física suec (PAP en la sigla anglesa, FaR en la sueca) es va iniciar l’any 2001 en centres d’atenció primària. Diferents professionals de la salut (metges, infermeres, fisioterapeutes, educadors físic esportius) fan la prescripció de manera individualitzada a pacients d’atenció primària utilitzant recursos de la comunitat (espais públics, centres de fitnes, activitats organitzades), seguint estratègies motivacionals i utilitzant eines com ara un manual de prescripció d’exercici físic per a la salut.
El model fou dissenyat per l’Agència de Salut Pública i per l’Associació de Professionals de l’Activitat Física de Suècia, una secció del Col·legi de Metges amb membres d’altres col·lectius (activitat física i esports, fisioteràpia, infermeria…).
Algunes característiques d’aquest model inclouen:
- Decisions basades en l’evidència científica.
- La formació dels professionals que implementen el programa.
- Deixar constància per escrit de la prescripció i planificació de l’exercici físic que ha de seguir el participant.
- Un seguiment en la prescripció i valoració dels efectes de l’exercici físic per a la salut.
- Una col·laboració amb entitats i altres agents de la comunitat (com educadors físic esportius del municipi) per donar continuïtat a la pràctica d’exercici físic, tot establint vincles amb la comunitat.
Europa creu en la prescripció d’exercici físic
Adaptant el model suec, l’EUPAP té el suport de la Comissió Europea a través de l’Agència Europea que s’encarrega de la Salut Pública (sigla en anglès CHAFEA). Però també l’impuls econòmic, per mitjà d’un cofinançament al 60% a càrrec de la Unió Europea i el 40% assumit pel consorci que desenvolupa el projecte, que és liderat per la mateixa Agència de Salut Pública de Suècia i del qual formen part l’Institut Nacional d’Educació de Catalunya (INEFC) com a representant del nostre país, i entitats de Portugal (Direcció General de Salut, Ministeri de Salut), Alemanya (Universitat de Frankfurt-Goethe), Dinamarca (Regió Midtjylland), Flandes (Institut d’Envelliment Saludable), Malta (Ministeri de Salut), Lituània (Centre Poliklinika), Romania (Institut Nacional de Salut Pública) i Itàlia (Regió Sanitària del Vèneto). Aquest sistema de cofinançament, que implica una aportació substancial de cada entitat, busca la sostenibilitat del projecte més enllà dels tres anys de durada del finançament europeu.
L’EUPAP-Cat 2019 ha estat possible gràcies a un ajut de la Diputació de Lleida i per al període 2020-2022 n’assumiran el finançament l’agència CHAFEA i el COPLEFC
Els agents i bases de l’EUPAP-Cat
El desplegament a Catalunya es va iniciar el març del 2019, amb una vigència inicial de tres anys (del març del 2019 al febrer del 2022), gràcies a un partenariat que fins a la data d’avui implica l’INEFC (amb tasques de coordinació), el COPLEFC, la Secretaria de Salut Pública, l’Institut Català de la Salut, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, el Grup Serviesport SL, el Consell Esportiu de les Garrigues, el Consell Esportiu de la Cerdanya, el Consell Esportiu de la Segarra i el Club INEF de Lleida.
La participació del COPLEFC en el partenariat català permet reforçar el missatge a la societat que els responsables al capdavant del programa EUPAP-Cat són professionals, és a dir, persones qualificades. Són ells els qui estan darrere del disseny, la planificació, el seguiment i l’avaluació de cada programa d’exercici físic individualitzat (PEFI), amb coordinació amb l’equip sanitari d’atenció primària.
La participació del COPLEFC reforça el missatge que els responsables del programa EUPAP-Cat són professionals
Val a dir que en la implementació del projecte a Catalunya, es parteix d’un model de treball interdisciplinari entre l’àmbit sanitari i l’àmbit esportiu, reflectit a la Guia PEFS del Departament de Salut, i amb protocols avaluats en una fase pilot a Lleida, en què la porta d’entrada al programa és responsabilitat de l’equip d’atenció primària, el qual deriva el/la pacient a l’educador físic esportiu (EFE), perquè planifiqui un PEFI de manera assessorada, és a dir, sense supervisió directa de la pràctica. Aquest assessorament requereix d’un coneixement dels recursos disponibles al territori (el que s’anomenen actius de salut).
Resultats de la fase pilot
Els resultats de la fase pilot indiquen, d’una banda, una millora de paràmetres clínics i de la qualitat de vida de les persones participants i una disminució de la pressió assistencial als equips d’atenció primària (EAP), i, d’una altra banda, l’aplicabilitat dels protocols d’atenció primària en el context sanitari català.
S’ha de remarcar que aquesta intervenció és pionera a Europa. Al territori català suposa un complement de les tasques ja executades durant les diferents fases d’implementació del Programa d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), com també de suport al projecte Actius i Salut, a més d’altres activitats de salut comunitària liderades per entitats de fora de l’àmbit sanitari. Això és important de destacar-ho, perquè significa que en cap cas es treballa per substituir iniciatives del territori ja existents.
La implementació directa als centres d’atenció primària es va posar en funcionament l’agost del 2019 gràcies a un ajut de la Diputació de Lleida. Per al període 2020-2022 també disposa de finançament de CHAFEA i del COPLEFC. Es treballa per aconseguir altres vies de finançament que permetin mantenir la sostenibilitat de la feina dels EFE. El calendari que s’ha seguit fins ara i els resultats, abans de la situació pandèmica que ha obligat a deixar de tenir presència als centres de salut als professionals implicats en el programa, són els següents als diversos nuclis d’intervenció previstos.
Ciutat de Lleida (barris de la Mariola i Centre Històric). Inici: 1 d’agost. 10 metges i 9 infermers/es han derivat un total de 210 pacients a l’EFE assignat.
Comarca de les Garrigues. Inici: 1 de novembre. 5 metges i 10 infermers/es han derivat un total de 62 pacients a l’EFE assignat.
En total, dels 272 pacients derivats, 247 es mantenen actius dins del programa EUPAP-Cat (91%). Els participants tenen una mitjana d’edat de 57 anys i hi ha 173 dones (68%), mentre que hi ha 30 participants que tenen 75 anys o més.
Pel que fa als motius de salut sobre les quals s’ha intervingut, cal esmentar: obesitat, sobrepès, diabetis tipus 1 i 2, depressió, ansietat, dolor, hipertensió, artrosi i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
Amb el confinament decretat per l’Estat per causa de la COVID-19, a partir del 13 de març la feina d’assessorament s’ha reorientat per fer-la a distància, i es continua mantenint la individualització de tots els PEFI. Així, per exemple, s’envien vídeos d’exercicis específics pensats per a cada participant, es monitoritza l’assoliment (o no) de les sessions planificades i es dona suport motivacional durant el confinament.
Aquest contacte es fa en coordinació amb les infermeres per tal de reforçar els missatges que habitualment ja fan en salut comunitària, i així col·laborar amb els i les professionals sanitàries en la dura situació que s’està vivint actualment.
S’ha intervingut en situacions d’obesitat, sobrepès, diabetis tipus 1 i 2, depressió, ansietat, dolor, hipertensió, artrosi i MPOC
La realitat sobre el terreny
És igualment rellevant destacar que el programa EUPAP-Cat parteix d’una realitat precisa, com és la demografia de la zona d’implementació (en el cas present, la comarca de les Garrigues i els barris de la Mariola i Centre Històric a la ciutat de Lleida), i que posa en xarxa els centres de salut i les seves modalitats de prestació de servei (CAP, consultori), juntament amb el teixit associatiu existent (associacions de gent gran, de dones i associacions esportives pròpiament…) i les instal·lacions disponibles (pistes diverses, piscines…) a més dels tècnics esportius. Tots aquests elements són els que han pogut articular els tres responsables del projecte, concretament Anna Ribelles, Irene Cobo i Hèctor Carrion, treballant des de dins de l’espai sanitari, com a graduats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i amb Màster en Activitat Física i Salut, encarregats de fer les planificacions corresponents.
Sempre a partir d’un protocol de derivació del participant EUPAP-Cat que queda esquematitzat de la manera següent:
Un protocol que va acompanyat d’altres, referents a primera visita, seguiment i, per últim, també el protocol d’alta, a fi de donar unitat i robustesa a les actuacions dels tres EFE responsables actualment al programa. Informacions que, com és lògic, també arriben al metge o infermera que inicia tot el procés, i que d’aquesta manera sap com ha anat evolucionant el seu pacient.
I com a activitats complementàries proposades, entre d’altres, es poden esmentar la marxa nòrdica, les caminades saludables i/o culturals, la dinamització de parcs lúdics, així com també xerrades sobre activitat física i salut.
Qui és qui a l’EUPAP-Cat
- Irene Cobo de Avilés (col. 58973), educadora física esportiva al Consell Esportiu de les Garrigues.
- Hèctor Carrión Gelabert (col. 59586) educador físic esportiu al Consell Esportiu de les Garrigues.
- Anna Ribelles Porta (col. 13291), educadora física esportiva al Consell Esportiu de les Garrigues.
- Sebastià Mas Alòs, PhD (col. 12201), director de l’EUPAP-Cat, professor del campus de Lleida de l’INEFC.
- Carles Gelonch Álvarez (col. 13930), gerent del Consell Esportiu de les Garrigues
. - David Carreras i Vilanova, PhD (col. 5710), expert en exercicis de força professor del campus de Lleida de l’INEFC.
- Francesc Corbi, PhD (col. 11188), coordinador de formació, professor del campus de Lleida de l’INEFC.
- Estela Farías Torbidoni, PhD (col. 12809), coordinadora de difusió, professora del campus de Lleida de l’INEFC.
- Sergi Matas Garcia, PhD (col. 10586), coordinador de la implementació, professor del campus de Lleida de l’INEFC.
- Xavier Peirau Terés, PhD (col. 5712), coordinador de materials, professor del campus de Lleida de l’INEFC.
- Antoni Planas Anzano, PhD (col. 5444), coordinador de l’avaluació, professor del campus de Lleida de l’INEFC.
Per saber-ne més
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Guia de prescripció de l’exercici físic per a la salut (PEFS). Vallbona Calbó C, Roure Cuspinera E, Violan Fors M, Peirau Terés X, González Peris M, editors. Barcelona: Direcció General de Salut Pública, Secretaria General de l’Esport, 2007.
Planas A, Peirau X, Pujol J, Farreny D. Validation of Urban Itineraries for the Prescription of Physical Exercise. Apunt Educ Física i Esports. 2010;(100):12–20.
Mas Alòs S. Exercise on Prescription and Exercise Planning in Primary Health-Care Settings an Approach By the ‘Let’S Walk Programme’ (Programa Caminem). Tesi doctoral. Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques. 2012.
World Health Organization (OMS). Physical Activity Promotion in Socially Disadvantaged Groups: Principles for Action. Policy summary. Copenhaguen: World Health Organization Regional Office for Europe, 2013.
Mas Alòs S. Valoració de l’aplicabilitat del Programa CAMINEM: prescripció d’exercici físic i promoció de la salut des de centres d’atenció primària. Instantànies de Recerca. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2016.
Mas Alòs S, Galindo Ortego G, Planas Anzano A, Peirau Terés X, Real J. Promoció de la salut i prescripció d’exercici físic des de centres d’atenció primària. Justificació i disseny del Programa Caminem. Apunts. 2017;(130):40–57.
Partenariat Català de l’EUPAP
Partenariat europeu de l’EUPAP
