Arran del confinament obligat per la COVID-19, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) es va plantejar que s’havien de donar indicacions a les colles perquè mentre no es poguessin fer castells, tots els seus protagonistes, els castellers i les castelleres, es preparessin físicament com cal.

Amb aquest objectiu, mantenir en forma els membres de les colles, es va establir una comissió en el si de la CCCC, en la qual es va comptar amb quatre llicenciats en CAFiE, concretament quatre col·legiats: Antoni Costes Rodríguez (col. 3816), Jordi Porta Manceñido (col. 3298),  Albert Busquets Faciaben (col. 9330) i Aleix Arnau Pascual (col. 56770), juntament amb el metge de la Coordinadora, el doctor Daniel Castillo Isern.

El resultat de la seva tasca es va concretar en l’elaboració del document Preparació física per tornar a l’activitat castellera, posat a disposició de totes les colles de Catalunya. Sens dubte, tota una fita, perquè suposa la recomanació d’incorporar plenament els EFE (educadors físics esportius, és a dir professionals de les ciències de l’activitat física i de l’esport) com a responsables de determinar les pautes de la preparació física per als integrants dels castells. Evidentment, com comenten els autors del document, “l’objectiu és promoure la figura del preparador físic com a figura professional que és, i el darrer estadi hauria de ser que totes les colles castelleres tinguessin un EFE”.

Quatre companys col·legiats impulsen pautes de preparació física dels castelleres i les castelleres

Una pinzellada del món casteller

La significació del document s’ha de contextualitzar. Avui dia el món casteller agrupa més d’un centenar de colles d’arreu del país i més enllà membres de la CCCC. Es tracta d’un fenomen molt arrelat a Catalunya, que a més a més està tenint una clara voluntat d’adaptació a les necessitats de seguretat que s’han detectat, com per exemple la incorporació del casc obligatòriament pel que fa a la canalla que puja més amunt. I precisament aquest document és una nova eina en aquest sentit de millora de la preparació física i de la salut.

• 

• 

Des del COPLEFC, aquesta no és la primera vegada que ens referim al món casteller, ja que des de les pàgines del Docusport en paper (número 24, tardor del 2011), ja vam posar l’atenció en els valors educatius que traslladen les formacions castelleres, compaginant-los amb l’activitat física pròpiament dita. Si voleu rellegir aquell article, podeu fer-ho des d’aquí. A més a més, la seva significació i vàlua queden resumides en la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat establerta per la Unesco l’any 2010.

El document

La justificació de la Preparació física per tornar a l’activitat castellera queda perfectament recollida a la introducció del treball: “Just quan la temporada castellera estava començant l’hem hagut d’aturar de manera sobtada per les mesures de contenció de la pandèmia, amb el confinament a casa i el manteniment de la distància de seguretat de 2 metres entre persones”. Una distància que condicionarà la futura activitat castellera.

L’èxit que representa cada castell aixecat per una colla exigeix i amaga un entrenament continuat, per això la comissió redactora del document ha deixat escrit que “pot ser d’interès per a tots els castellers/res un programa de preparació física general pensat per a diferents grups d’edat, dissenyat per graduats i doctors en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i tots ells membres de colles castelleres”.

L’èxit de cada castell exigeix i amaga un entrenament físic continuat

Les franges d’edat previstes són les següents: canalla; adults joves: de 16 (dones)/18 (homes) a 30 anys; adults: de 30 a 65 anys, i sèniors: majors de 65 anys.

• 

• 

Com a pas previ, des de la CCCC es considera “altament recomanable respondre el qüestionari PAR-Q” (sobre simptomatologia de malaltia cardíaca) i, si s’ha passat la COVID-19, fer-se un estudi cardiològic més aprofundit.

El punt inicial, a més a més, el determinen els tests de condicionament físic. Cal saber l’estat de forma de cadascú, a partir de tres nivells (bo, mitjà, dolent) en relació amb les capacitats motrius (força, flexibilitat, resistència i velocitat), les capacitats psicomotrius (de coordinació general i equilibri) i unes resultants d’agilitat, destresa i habilitat. Unes proves que es poden anar repetint més o menys mensualment. Fins a assolir el nivell “bo” i que permeti la represa de l’activitat castellera a plaça amb plenes garanties.

Concretament, les proves proposades com a test inicial són les següents: prova caminant de Rockport, test de flexions de braços,  test d’abdominals parcials en un minut i test de flexions de cames en un minut. I a continuació, el programa d’entrenament.

El programa d’entrenament

El document proposa un mínim de tres sessions per setmana, en què es treballin totes les capacitats físiques bàsiques. Les sessions han de tenir una durada que va de 55 a 70 minuts, aproximadament. Cada sessió es planteja amb l’estructura següent: treball de força de tronc (planxes), treball de força de tren superior i inferior i de metabolisme (condicionament metabòlic) i  treball de capacitat aeròbica.

Es planteja un programa de quatre setmanes de treball, tot augmentant la intensitat i/o la durada dels exercicis cada setmana. L’equip que ha redactat el document considera que “realitzant aquest programa d’entrenament, al final de les quatre setmanes assolirem l’objectiu d’anar pujant de nivell en els resultats dels nostres tests de capacitats físiques bàsiques. Recordem que l’objectiu és assolir el nivell verd per a cada test i per al nostre grup d’edat”.

I per fer-ho possible, s’ofereixen unes mostres de sessions, per bé que quan ens apropem a la normalitat, d’acord amb les possibilitats primer de les fases i posteriorment amb l’etapa de represa, les colles busquin un preparador físic esportiu per organitzar els entrenaments específics i individualitzats necessaris.

Tot seguit hi ha els primers exemples:

https://youtu.be/fGCrD9vPWIw

Sessió 2, Sessió 3.

I la canalla, amb un tractament especial

El document també vol “ser d’utilitat perquè els equips de canalla seguiu formant els vostres xiquets i xiquetes”, sobretot generant “reflexió i debat i que us ajudi a fer el vostre propi pla d’acord amb la realitat de la vostra colla”. Així, la primera qüestió que es proposa és cuidar la salut emocional dels menuts mitjançant el contacte directe o virtual. Així mateix, “els podeu plantejar tasques, jocs, reptes, resolució de problemes motrius que els ajudin a mantenir o millorar les competències que necessitaran després per fer castells”.  

Quant a continguts d’activitats en concret, tenen a veure amb la consciència i el control del cos, la lateralitat, l’equilibri, l’orientació espaciotemporal, la resolució de situacions motrius bàsiques, la coordinació motriu, el joc motor tradicional, i, de manera genèrica, fer activitat física vinculada amb la salut i el benestar (sortir a caminar, a pedalar en bicicleta amb els pares o nedar quan sigui possible). Tot plegat, documentat amb imatges i vídeos.

• 

• 

• 

• 

• 

D’esquerra a dreta, els autors d’aquest article i del document:

• PhD Jordi Porta Manzañido (col. 3298), catedràtic INEFC Barcelona
• PhD Antoni Costes Rodríguez (col. 3816, catedràtic INEFC Lleida
• PhD Albert Busquets Faciaben (col. 9330), professor INEFC Barcelona
• Aleix Arnau Pascual, graduat en CAFiE per l’INEFC Lleida (col. 56770) i entrenador al centre Viding de Tarragona
• Doctor Daniel Castillo Isern, director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 

Més informació

• Per aprofundir sobre el present i el futur del món casteller: enllaç.

• Tota la informació sobre la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya: enllaç.