Amb aquest article obrim la sèrie sobre les tesis doctorals que l’any 2023 van rebre l’ajuda econòmica del COPLEFC, destinada a facilitar el compliment de la investigació i l’obtenció del títol de doctorat de les i els investigadors col·legiats del COPLEFC. A la secció Recerca del Docusport.cat podeu consultar la sèrie dedicada a les tesis de l’any passat i d’edicions anteriors.
Mònica de Vega i Casassas (col. 8372). Entrenament amb sobrecàrregues, servei de condicionament físic i incidències de les lesions en l’hoquei patins
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar la preparació física i la incidència de lesions en l’hoquei sobre patins a les dues lligues de màxima categoria d’Espanya. Espanya és un dels països amb més nombre de llicències d’hoquei sobre patins i les seves seleccions recullen la majoria dels trofeus internacionals. Malgrat la implantació a l’Estat i que aquest esport és popular a tot el món i es juga als cinc continents, n’hi ha una escassa recerca científica, amb només una petita quantitat publicada en anglès en comparació amb altres esports d’equip que s’estudien molt més intensament.
Objectius
Com a investigació, la tesi es va plantejar els objectius específics següents:
- Determinar els serveis de condicionament físic en hoquei sobre patins en les dues lligues de màxima categoria d’Espanya.
- Determinar les diferències en l’aplicació científica de l’entrenament amb sobrecàrregues entre els equips que participen en les dues lligues de màxima categoria d’hoquei sobre patins.
- Determinar el control que es fa de l’entrenament de força en els equips que participen en les dues lligues de màxima categoria estatal d’hoquei sobre patins.
- Determinar les diferències en la incidència de les lesions en hoquei sobre patins entre un equip que competeix en la màxima categoria nacional i un equip que competeix en categoria autonòmica.
Per resoldre-ho, es van aplicar els mètodes d’estudi següents:
Resultats
Els resultats indiquen que la majoria dels preparadors físics de la segona categoria analitzats presentaven una formació insuficient, ja que només un 40% eren llicenciats o graduats a CAFiE. A més, només un 10% del total de preparadors físics consultaven revistes científiques (JCR). En ambdues lligues, un percentatge relativament elevat de preparadors físics van manifestar que el temps dedicat al condicionament físic era insuficient, el 33,3% a la lliga de màxima categoria i del 56,3% a la lliga de segona màxima categoria. Així mateix, les deficiències principals estaven associades a l’equipament per a l’entrenament de força, a les infraestructures d’entrenament i a l’equipament d’avaluació.
Els programes de condicionament desenvolupats als equips d’hoquei sobre patins no segueixen algunes de les directrius importants establertes per la comunitat científica, especialment als equips de menor categoria. A més, la valoració i el control de l’entrenament resulten deficients a la majoria dels equips, en no tenir dades vàlides per conèixer l’estat de forma dels jugadors, la qual cosa fa impossible que es pugui reorientar l’entrenament de manera satisfactòria. Pel que fa a les lesions, la mitjana de lesions per equip en aquest estudi va ser d’1,8 lesions per temporada als equips de categoria autonòmica i de 2,0 als equips de màxima categoria. Les lesions més freqüents van ser de tipus muscular, que van suposar el 25% del total de lesions registrades. El mecanisme lesional més freqüent va ser el traumàtic i la causa d’aproximadament dos terços del total de les lesions reportades. El 73,9% de les lesions es va produir durant la competició.
D’acord amb aquests resultats, se suggereix millorar les condicions laborals dels preparadors físics, així com els entorns d’entrenament i els programes de condicionament, per tal de millorar el rendiment dels jugadors i evitar lesions en la mesura del possible. A més, s’emfatitza la importància que els professionals involucrats en la preparació esportiva tinguin un alt nivell de competència científica i pràctica, així com infraestructures que garanteixin l’aplicació correcta dels programes de condicionament físic
Mònica de Vega i Casassas és doctorada per la Universitat de Lleida (UDL) i llicenciada en CAFiE per l’INEFC. Actualment, exerceix com a professora associada a la Universitat de Lleida al Departament Didàctiques Específiques del Grau d’Educació Social i com a directora del Centre de Formació en Perruqueria i Estètica Parc Estudi de Granollers. També ha estat presidenta del Gremi Artesà d’Estètica i Bellesa de Catalunya (2015-2019).