Amb aquest article seguim la sèrie dedicada als parcs naturals de les quatre províncies de Catalunya. Ja ens hem referit als que hi ha a Girona (enllaç) i els que es poden trobar a Lleida (enllaç).

La demarcació més al sud del territori del Principat, Tarragona, concentra parcs naturals molt diversos, geografies i orografies que reuneixen un més que ampli ventall de paratges i hàbitats. El parc natural més conegut és sens dubte el del Delta de l’Ebre, un dels hàbitats aquàtics més importants de tota la Mediterrània occidental. Però la humitat d’aquest espai contrasta, per exemple, amb les muntanyes del Parc Natural dels Ports o el de la Serra de Montsant i amb altres espais també reconeguts pel seu valor arquitectònic, com ara Poblet.

Aquesta heterogeneïtat de paisatges converteix els parcs naturals de la demarcació de Tarragona en indrets ideals per practicar esport i tot tipus d’activitats a l’aire lliure, molts cops vinculades al valor del seu patrimoni històric. En són exemple el senderisme, la vela, el barranquisme, l’escalada, l’espeleologia i fins i tot la pesca. Tot seguit, us presentem aquests indrets i les opcions d’oci esportiu que presenten.

 

Flamencs, arrossars i bicicletes

No tindria sentit començar parlant d’un parc natural que no fos el del Delta de l’Ebre. El parc és la zona humida més extensa de Catalunya i té un valor ecològic enorme, raó per la qual va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 2013. Dins del territori del parc trobarem una riquíssima varietat d’ambients: riu, mar, badies, platges, dunes i boscos de ribera conviuen amb mostres de l’activitat humana, com ara els arrossars, un altre dels elements emblemàtics de la zona, amb els seus paisatges verdosos de cultius.

I els arrossars són un dels paratges on podrem veure els ocells, inquilins destacats del parc. El Delta és un punt clau d’escala per les migracions de les aus entre Àfrica i Europa i la seva observació cada any atreu milers de visitants. Entre les espècies més destacades que hi podrem veure hi ha, és clar, els flamencs, que conviuen amb gairebé 400 espècies més, com ara el bernat pescaire, el martinet o els gavians i les gavines. Un dels millors llocs per observar-los és la llacuna de l’Encanyissada, la més gran d’aquest territori, i molt a prop de Poblenou del Delta.

El parc i els seus voltants ens oferiran una àmplia oferta d’activitats d’oci i esportives per recorre’l i explorar-lo mentre practiquem activitat física. Una de les opcions més interessants per moure’ns pels seus camins, especialment per la zona dels arrossars, és la bicicleta. Trobarem alguns trams de carril bici asfaltats i camins de terra, tots, és clar, ben plans, que ens permetran arribar fins a l’Illa de Buda, la Banya i les badies com la dels Alfacs o la del Fangar. Però per terra també podrem fer els mateixos recorreguts a peu i també seguir tant el GR 92 com el 99, que creuen la zona.

Hi trobarem una riquíssima varietat d’ambients: riu, mar, badies, platges, dunes i boscos de ribera

I de la terra ferma, a l’aigua. Perquè si alguna cosa abunda al Delta és precisament aquest element. Tant l’Ebre com la costa del Mediterrani ens oferiran la possibilitat de descobrir els paratges de l’espai d’una altra manera. En caiac podrem arribar-nos fins a les muscleres de la Badia del Fangar, on creixen els mol·luscs, però també explorar la platja del Migjorn, o l’Illa de Buda, una de les zones naturals més salvatges del Parc. Hi ha diverses empreses a la zona que en llogaran si els necessitem. En vaixell podrem navegar per la costa del Delta, practicar el kitesurf o el paddlesurf i fins i tot bussejar entre tonyines vermelles de la Mediterrània.

 

Els cims del sud de Catalunya

De la humitat del Delta de l’Ebre, viatgem fins als cims escarpats del Parc Natural dels Ports. Aquest espai muntanyós a cavall entre la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià s’alça des de gairebé el nivell del mar fins als 1.400 metres als punts més alts, des dels quals podrem contemplar els camps d’oliveres i el pas de l’Ebre per la plana del Montsià.

El Parc ha esdevingut els últims anys una destinació important per al turisme familiar, que reuneix cada any més de 200.000 visitants i amb un fort compromís amb l’activitat sostenible.  Les seves muntanyes són un indret ideal de la demarcació de Tarragona per gaudir del contacte amb la natura i d’activitats com l’excursionisme i el senderisme. Disposa de més de 200 quilòmetres d’itineraris senyalitzats per explorar a peu, des de GR, a recorreguts propis del Parc i fins i tot una Via Verda que creua la Vall de Zafán (ja dins Terol).

El Caro és el cim més alt del massís, amb 1.440 metres, i es troba molt a prop de Roquetes. Hi podrem pujar a peu, a través de l’itinerari senyalitzat des de l’aparcament de l’Esquirol, situat a pocs quilòmetres també de Roquetes. Però també en cotxe. En ambdós casos ens oferirà una de les millors vistes de la superfície del Delta i la possibilitat, també, d’apostar per una ruta més llarga i passar la nit a un dels dos refugis de muntanya que trobarem baixant del cim.

 

Poblet: patrimoni arquitectònic i natural

Segurament el patrimoni natural no és allò que més destaca de Poblet a primera vista. Els visitants que hi arriben ho solen fer perquè volen conèixer el complex monàstic i la seva càrrega històrica i arquitectònica. El monestir de Poblet, construït el segle XII, s’aixeca al peu de les muntanyes de Prades. Amb el seu ric complex arquitectònic, és el conjunt monàstic habitat més gran de tot Europa i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO els anys noranta.

No obstant, paga la pena aproximar-se a l’indret des d’una òptica més àmplia i apreciar els paisatges que envolten el monestir, que van fer que l’espai fos declarat Paratge Natural d’Interès Nacional.  Per exemple, el bosc de Poblet, que envolta el complex i que durant segles va estar lligat a la seva activitat. Dels roures centenaris d’aquest paratge en sortia la fusta necessària per a la supervivència dels monjos, però també la matèria primera per a moltes de les escultures, talles i decoracions que s’utilitzaven dins del complex. Passejar-hi serà una experiència esportiva suau però de gran bellesa.

A la zona, unint activitat física i patrimoni, tindrem una opció magnífica: la Ruta del Cister. Aquesta ruta triangular, que segueix el GR 175, uneix els tres monestirs d’aquesta ordre construïts a la zona: Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet. En total són un centenar de quilòmetres que es poden recórrer a peu o amb bicicleta i que podrem separar còmodament en etapes, sobretot si la seguim caminant. La ruta també ofereix experiències impactants, com ara participar a l’oració de les vespres en companyia dels monjos de Poblet.

La ruta del Cister uneix els tres monestirs d’aquest orde construïts a la zona: Vallbona de les Monges, Santes Creus i Poblet

I és clar, tot i que no siguin activitats de caràcter exclusivament esportiu, si parlem de Poblet també és necessari esmentar l’activitat vinícola de la zona, que durant molts anys ha modelat el paisatge i l’economia local. La Denominació d’Origen de la Conca de Barberà s’estén per les vinyes que creixen en aquest territori. Després d’una llarga excursió a peu o en bicicleta, sempre serà una bona opció, per exemple, visitar el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, a tocar del monestir, i gaudir d’un tast dels seus vins.