Amb aquest article acabem la sèrie dedicada als parcs naturals de les quatre províncies de Catalunya. Ens hem referit als que hi ha a Girona (enllaç), els que es poden trobar a Lleida (enllaç) i a Tarragona (enllaç).

Tot i que l’associem tradicionalment a la capital catalana i a un medi urbà dominat pel ciment i l’asfalt, la demarcació de Barcelona té un ventall més que notable de parcs i espais naturals. Alguns, com el Montseny,  Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac fins i tot són muntanyosos. D’altres, com el Delta de Llobregat, són humits i no gens escarpats.

Discutint la imatge de turisme i activitats de ciutat que hi va associada, la província de Barcelona concentra paratges de gran interès paisatgístic i ecològic. Sense anar més lluny, la diversitat climàtica del Montseny li va merèixer el títol de Reserva de la Biosfera per la UNESCO. En aquest article, us els presentem i us presentem també les possibilitats i les opcions d’activitats esportives que hi podrem practicar i que ens permetran fer salut a la vegada que explorem el nostre territori.

Montserrat, bressol de l’escalada

Comencem per un dels parcs que estan més allunyats de la ciutat Barcelona dins de la demarcació: Montserrat. Es tracta d’un indret que no només és conegut pel seu interès natural, sinó que també és avui un dels centres de pelegrinatge més importants de Catalunya i un dels símbols nacionals. L’abadia, Santa Maria de Montserrat, i l’orde benedictí que l’habita des de l’època medieval guarden la figura de la patrona nacional, la Moreneta, i acullen, de visitants, tant devots com excursionistes que volen explorar el magnetisme de la muntanya.

Sorgida de les aigües d’un mar ancestral que ocupava la Depressió Central Catalana fa uns 50 milions d’anys, el massís de Montserrat és un espectacle geològic fascinant. La morfologia de les seves muntanyes, plenes d’agulles, parets i canals, que van ser esculpides pels fenòmens meteorològics, fins i tot va inspirar l’arquitectura d’Antoni Gaudí i els seus trencadissos.

El massís és també un indret ideal per practicar activitats de muntanya, sobretot escalada i senderisme, però també vies ferrades i espeleologia. Precisament l’escalada és una de les activitats reines del parc. Montserrat és possiblement la zona d’escalada més extensa de tota la Península. Té més de 1.500 agulles i parets i més de 5.500 vies esportives per practicar-la, de tot tipus de dificultats. S’hi pot practicar tant al vessant sud com al nord, amb sectors on es concentra especialment l’activitat, com ara el Vermell del Xincarró o la Desdentegada.

No cal menystenir, però, les possibilitats que afegeix el senderisme a l’hora de descobrir el parc. Les excursions a peu han estat sempre una de les formes més especials i amb més tradició per conèixer de primera ma els racons de la muntanya. Podrem fer recorreguts tant des del propi monestir, com ascensions que ens hi porten. Potser la més emblemàtica en aquest cas és la pujada des de Collbató, un trajecte amb un desnivell important, al voltant dels 1.000 metres. Però també serà especialment interessant l’excursió dels del monestir fins a la Santa Cova, l’indret on segons la tradició s’hi va trobar la Moreneta l’any 880.

Montserrat és possiblement la zona d’escalada més extensa de tota la Península. Té més de 1.500 agulles i parets i més de 5.500 vies.

A la vora de Montserrat, en direcció nord-est, hi trobarem un altre parc natural, que potser té menys nom, però no menys interès. És el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El seu paisatge està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que recorden vagament els del parc veí, plens de falders i canals de muntanya. El podrem explorar a través de diverses rutes, algunes de les quals fins i tot guiades, en què se centren en temàtiques diverses, com ara els ocells de l’indret, la història dels bandolers de la regió o la geologia del vi.

El Montseny: els pics barcelonins

Repartit entre les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental, el massís del Montseny actuava tradicionalment com a referència visible des del mar per als pescadors. El seu nom vol dir, sense anar més lluny, “la muntanya senyal”. Concentra els cims més coneguts i de més altitud de la demarcació de Barcelona, com ara el Turó de l’Home (1.712 m) o el Matagalls (1.698 m), a banda d’una riquesa d’alt valor ecològic, que en justifica la declaració com a Reserva de la Biosfera que va decretar la UNESCO el 1978.

Al massís es donen cita realitats naturals molt diverses. A la vessant meridional, hi trobarem alzinars frondosos, com els boscos de Sant Celoni i el Tagamanent. Els habiten espècies com el porc senglar o la guineu, passant per la geneta o el tritó del Montseny. Però també hi veurem fagedes i rouredes, que precedeixen els cims i les carenes sense arbres de les cotes més altes de la muntanya.

És evident que l’excursionisme i el muntanyisme seran les activitats físiques per excel·lència que podrem practicar al territori del parc. L’indret disposa d’una trentena de rutes marcades, aptes per a tots els nivells, a través de les quals el podrem recórrer. Algunes de les més destacades són la del Sot de l’Infern, la que uneix Santa Fe a les Agudes i el Turó de l’Home o la que uneix Viladrau al cim del Matagalls.

Natura a dues passes de la ciutat

Finalment ens queda fer esment dels parcs situats més a la vora de la ciutat de Barcelona. Creixent just al seu costat i en contacte estret amb l’entramat urbà, trobarem la serra de Collserola, el pulmó verd de l’àrea metropolitana. És un garant de la qualitat de vida dels habitants de la capital, amb un més que important paper ecològic.

Collserola es descobreix, sobretot, a peu o amb bicicleta. El Parc presenta una àmplia xarxa de camins i corriols tancats al tràfic motoritzat que ens permeten recórrer-lo, com també cinc senders de Gran Recorregut que el travessen. Alguns d’aquests camins han esdevingut emblemàtics per als habitants de la ciutat que volen practicar esport en contacte amb la natura, com la Carretera de les Aigües, que ofereix una bonica panoràmica de Barcelona i un recorregut pla i marcat, ideal per córrer o fer com ciclisme de muntanya.

I no podem acabar sense referir-nos a l’altre gran espai natural situat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta, és clar, dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Aquesta àrea ha resistit admirablement la pressió industrial, logística i d’infraestructures de la metròpolis, tot conservant els seus hàbitats i també la riquesa de fauna i botànica. És també un punt estratègic de la migració d’aus de la Mediterrània occidental, entre Europa i Àfrica.

Dins del seu mosaic de paisatges, hi predominen les maresmes i els estanys. Però també hi trobem pinedes, conreus, i la presència tant del riu com de la platja i el mar. Són precisament la platja i el mar els que ens oferiran algunes de les opcions d’activitat física més interessants de la zona. Just al costat del Delta, les platges de Gavà o del Prat hi trobarem bases nàutiques amb activitats com la vela, el surf d’estel (kitesurf) o el surf de vela.