Amb aquest article, seguim la sèrie dedicada als parcs naturals de les quatre províncies de Catalunya.

Girona és la província que concentra un nombre més elevat de parcs naturals de les quatre del Principat. Aquesta és una dada que no només testimonia el valor natural dels seus paratges, sinó també la diversitat de paisatges i ecosistemes que concentren les terres gironines. Des de les icòniques Illes Medes, fins als volcans de la Garrotxa, passant pels Aiguamolls de l’Empordà, la biodiversitat i fins i tot l’interès geològic de la zona ens oferiran grans oportunitats per conèixer millor el territori que ens envolta. I també, és clar, opcions de gaudir-ne practicant activitats esportives tant per terra com per mar i aire.

El patrimoni de la costa

El Mediterrani és un dels actors clau d’una part important dels parcs naturals de la demarcació. Del contacte amb el mar i l’aigua salada, en naixeran i creixeran fins a tres: el dels Aiguamolls de l’Empordà, el del Cap de Creus i el del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, que ens recordaran també que no hem de menystenir la presència important d’aigua dolça als espais de la zona.

De fet, és precisament entre la desembocadura de dos rius, el Fluvià i la Muga, que trobarem algunes de les zones humides més interessants del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. El parc és el segon conjunt de maresmes més important de Catalunya, només per darrere del Delta de l’Ebre. S’ha convertit en un lloc importantíssim de parada de les rutes d’ocells migratoris entre Àfrica i Europa. I, en conseqüència, en un paradís per als amants de l’ornitologia i l’observació d’aus de tot tipus.

Aquesta activitat és precisament una de les més destacades que podrà fer qualsevol visitant del parc. I una ocupació que combina perfectament amb les activitats esportives que s’hi poden realitzar. El parc ofereix un ampli ventall d’itineraris per seguir tant a peu com amb bicicleta, que ens permetran descobrir la biodiversitat esclatant d’aquestes zones humides. Però també hi haurà l’opció de fer-ho a través del caiac. Una de les rutes més recurrents en aquest sentit, és la que comença a Sant Pere de Pescador i recorre el riu Fluvià fins a la desembocadura, a les platges de la mateixa població.

Els Aiguamolls de l’Empordà ofereixen un ampli ventall d’itineraris per seguir tant a peu com amb bicicleta. Però també hi haurà l’opció de recórre’l a través del caiac.

El caiac també serà una gran opció per recórrer un dels altres parcs emblemàtics del Principat: el del Cap de Creus. La seva costa irregular i accidentada, amb una infinitat de cales i racons amagats, i una vegetació pobra i adaptada a la tramuntana que el pentina l’han convertit en un paratge de gran atractiu i bellesa natural, però també associat als fugitius i als contrabandistes, que n’han aprofitat durant dècades la proximitat amb la frontera francesa.

El caiac permetrà als visitants recorre’n l’orografia completa, amb rutes que voregen el litoral i permeten accedir a cales, platges i coves recòndites. També ens aproparan a espais com el famós Paratge de Tudela, un espai de gran interès geològic i un dels que més va inspirar el pintor Salvador Dalí. La ruta per mar també és una bona manera d’arribar fins a Portlligat i visitar la casa i museu de l’artista.

L’aigua salada també és l’element més destacat del Parc Natural de les Illes Medes. La silueta inconfusible dels set illots asimètrics presideix aquest espai, que posseeix un medi marí de gran bellesa i amb una gran quantitat d’ambients i espècies. Els prats de posidònia, els fons dominats per les algues i les coves i túnels que els fenòmens naturals han excavat a la roca durant milers d’anys les converteixen en un indret perfecte per a les immersions, ja siguin d’esnòrquel o de submarinisme. I, és clar, els clubs nàutics de les poblacions de la costa, com Torroella de Montgrí, també ens oferiran la possibilitat d’optar per altres activitats esportives de caràcter marí, com el surf de vela (windsurf) o el surf de rem (paddlesurf), mentre contemplem el paisatge del parc. 

Allà on neix l’aigua

Amb l’honor de ser el parc natural més jove de Catalunya, el de les Capçaleres del Ter i el Freser acull, com el seu nom indica, el naixement de dos rius de gran importància, que recorren el territori del Principat, fins a les seves desembocadures en plena Costa Brava. Comprèn una extensió important de paisatges d’alta muntanya de la part més oriental dels Pirineus amb alguns indrets de gran significació històrica.

L’exemple més destacat és segurament el Santuari de la Mare de Déu de Núria i l’estació turística adjacent, que concentra un flux important de visitants atrets pels paisatges de la vall i les possibilitats esportives de la zona. Durant l’hivern, l’estació d’esquí permet viure la muntanya nevada d’una forma especial. A l’estiu, les opcions, un cop el cremallera ens hi porti, són múltiples: des de l’ascensió als pics de la zona, com el senderisme i les múltiples excursions que comencen des del pla de Núria.

Una de les opcions esportives més emblemàtiques és la coneguda Olla de Núria, una cursa d’alta muntanya exigent que fa un recorregut circular pels pics que envolten la vall, amb sortida i arribada al santuari. És patrimoni dels corredors amb una forma física més que treballada; amb 21 quilòmetres de recorregut i un desnivell acumulat de 1.800 metres promet posar al límit de les seves forces els qui s’animin a participar-hi. Tindran, però, el privilegi de coronar cims com el Puigmal (2.913 m) o el Pic de Finestrelles (2.872 m) i de competir en un entorn privilegiat, sense ni un metre d’asfalt a la vista.

La “nostra” terra del foc

Lluny dels paisatges d’alta muntanya però sense deixar els pics, la ruta dels parcs gironins ens porta fins a la Garrotxa. És en aquesta comarca que trobem el parc Zona Volcànica de la Garrotxa, un dels més singulars de tot Catalunya per raons evidents. Malgrat que l’aparença de la zona ara és tranquil·la i boscosa, amaga un passat tumultuós, d’activitat volcànica pronunciada, que ha deixat un paisatge marcat pels cràters, les colades de lava i altres seqüeles geològiques.

El parc Zona Volcànica de la Garrotxa és ideal tant el barranquisme com l’escalada, que podem practicar des del nivell més familiar al més exigent i tècnic.

En total, són quaranta els volcans catalogats, dividits entre cràters d’explosió freomagmàtica i cons d’escòries, com el del Croscat, el Montsacopa o el de Rocanegra. Però tal com dèiem, aquí no s’acaben les proves de l’activitat volcànica, tant al parc com a la comarca. Les colades de lava han donat pas a parets com la de Castellfollit de la Roca, una població que va créixer al capdamunt d’una, tot desafiant les altures i deixant una imatge espectacular per als visitants que s’hi apropen.

Tot i que no tinguin lloc a la superfície del parc en si, la zona de la Garrotxa també és un molt bon indret per practicar activitats esportives. Destaquen tant el barranquisme com l’escalada, que podem practicar des del nivell més familiar al més exigent i tècnic. Per a la primera, potser el millor indret que ofereix aquest territori és el barranc del Gurn, situat a la Vall d’en Bas i sota l’espectacular Salt de Sallent, en què l’aigua es precipita des de més de 140 metres d’alçada. Hi podrem practicar el ràpel per baixar fins a l’aigua i també alguns salts a les piscines naturals més profundes. Es tracta d’itineraris perfectes per fer tant en família com per iniciar-se en aquesta emocionant pràctica esportiva.

L’escalada també és una de les disciplines destacades per als esportistes, sobretot a la zona de l’Alta Garrotxa, fins al punt que fins i tot la Generalitat n’ha regulat l’activitat per protegir les aus que nien als cingles de la zona. N’hi trobarem algunes de tan espectaculars com l’àliga reial, el trencalòs o el falcó pelegrí. L’interès dels escaladors es concentra sobretot a la zona de Sadernes, en un ampli tram de parets al costat de la població amb aquest nom. Però també n’hi ha d’altres, al costat de Bellavista i el Castellot.

Els diferents itineraris i sectors estan senyalitzats i classificats entre els que són lliures i els que són d’accés condicionat, que només es poden utilitzar en un període específic de l’any. La quarantena de vies que hi ha obertes als diferents sectors permeten la pràctica de l’escalada a tots els nivells, des dels principiants fins a escaladors experts que es podran posar a prova amb vies d’alta dificultat. És possible consultar la informació sobre les vies i la senyalització de les zones al següent enllaç.