El Dr. Daniel Lara Cobos (col. 11699) és l’autor de la tesi “Demandas cinemáticas, cinéticas y fisiológicas en el balonmano playa femenino”.

La tesi doctoral pretén mostrar les demandes de càrrega externa i interna de l’handbol platja femení mitjançant l’ús de GPS en competició oficial i no oficial. Aquest estudi es va realitzar durant la preparació de la selecció espanyola absoluta d’handbol platja del mundial de Kazan 2018 i també mostra la relació d’aquestes variables de carrega externa-interna durant la competició amb les proves físiques administrades a la mostra.

Presentada i defensada a l’INEFC el 6 de maig de 2021, la tesi va ser dirigida pel Dr. Gabriel Daza Sobrino, professor de l’INEFC de Barcelona, i el Dr. Manuel Alejandro Ortega Becerra, professor de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla. Així mateix, va ser tutoritzada per la Dra.Teresa Lleixà Arribas, professora de la Facultat d’Educació de la UB. La qualificació obtinguda va ser d’excel·lent.

L’estudi pretén mostrar les demandes de càrrega externa i interna de l’handbol platja femení mitjançant l’ús de GPS en competició oficial i no oficial

Més específicament, l’estudi versa sobre les demandes cinemàtiques, cinètiques i fisiològiques de l’handbol platja en categoria absoluta femenina en competició, amb l’objectiu de determinar i comparar entre partits oficials-no oficials i comprovar que les proves físiques de resistència, capacitat de salt i esprint tenen relació amb aquestes demandes. S’analitza la competició sobre la base de les variables de la distància, la velocitat, l’acceleració i desacceleració, esprint i impactes i per la freqüència cardíaca. Aquestes variables s’han relacionat amb dues variables qualitatives com són el tipus de partit (oficial-no oficial) i els llocs específics que desenvolupen les jugadores en competició, a més s’ha realitzat la subdivisió del temps de joc en períodes de 5 minuts.

Resultats principals

De l’anàlisi de les dades obtingudes s’extreu que la distància mitjana és de 368,5±142,3 m en partits oficials i 257,1±100,4 m en partits no oficials (CD: 29%, ES: 0,980). El 80% de la distància recorreguda es reparteix entre la zona 2 (10-29% Vmax) amb un 47% i la zona 4 (50-79% Vmax) amb un 34%. La velocitat màxima aconseguida en partits oficials és de 15,4±1,6 km/h-1 i en no oficials de 13,2±2,1 km/h-1 (CD: 14,2%; ES: 1,037). El major nombre d’impactes es registra en intensitats d’1,5 a 5,5 g i en partits oficials és un 22% superior.

L’estudi permet concloure que l’handbol platja és una disciplina intermitent en el qual distàncies, velocitat i acceleracions estan relacionades amb les posicions específiques de les jugadores

S’observa que durant el 29% del temps de joc es fan acceleracions i desacceleracions, essent la màxima acceleració de 3,99 m/s-2, i recorrent distàncies de 5,6±5,3 m, tot reportant diferències significatives (p<0,01) entre el nombre d’acceleracions registrades en partits oficials i no oficials (CD: 7,4%; ES: 0,241). Les accions d’alta intensitat (>2,75 m/s-2) van reportar una mitjana de 13,7±8,9 m en partits oficials i amb una taxa de repetició del 65,4%.

La FCmax en partits oficials va ser de 182,0±11,0 (ppm) entre un 3,9-6% superior als partits no oficials. Les zones on els ritmes cardíacs es van concentrar en major percentatge van ser a la zona 1 (0-60% FCmax) i la zona 4 (80-90% FCmax).

La variable qualitativa sobre els llocs específics determina diferències significatives en les variables de la distància i la velocitat. La posició de defensa és la que recorre més distància i la d’especialista la que en recorre menys. La variable qualitativa on es dividia el temps de joc en intervals de cinc minuts va determinar que és a l’inici del segon set quan les totes les variables són superiors en comparació a la resta d’intervals de temps.

La variable qualitativa sobre els llocs específics determina diferències significatives en les variables de la distància i la velocitat. Així, el lloc de defensa és el que recorre més distància i el lloc d’especialista el que menys distància recorre. La variable qualitativa on es dividia el temps de joc en intervals de cinc minuts va determinar que és a l’inici del segon set on les totes les variables són superiors en comparació a la resta d’intervals de temps.

Així mateix, les proves físiques administrades determinen que les variables distància recorreguda, acceleració màxima, nombre d’esprints i distància en esprint estan relacionades amb els resultats obtinguts en les proves de salt, velocitat i resistència administrades.

Conclusions

Es conclou que l’handbol platja és una disciplina intermitent en què distàncies, velocitat i acceleracions estan relacionades amb els llocs específics de joc. Els impactes que pateix la jugadora en competició són producte de caigudes-aterratges i el rendiment condicional d’aquesta disciplina ve determinat per la capacitat de salt-esprint que la jugadora pugui desenvolupar.

Aplicacions pràctiques de l’estudi

Les aplicacions pràctiques de la tesi fan referència tant a les futures investigacions en aquest esport com a la metodologia d’entrenament de l’handbol platja. En aquest últim aspecte, la investigació aporta els punts següents que cal tenir en compte a l’hora de l’entrenament:

• Cada posició específica del joc té unes demandes cinemàtiques i cinètiques específiques i l’entrenament ha d’anar enfocat a aquestes qüestions.
• Els partits d’entrenament tenen una millor aproximació que els partits amistosos a nivell internacional i poden ser utilitzats amb una càrrega molt similar a la que es requerirà durant la competició.
• L’entrenament orientat a la millora del rendiment físic ha d’estar enfocat a activitats de curta durada, de 5 a 15 segons, i d’alta durada, amb períodes de descans de 5 a 15 segons i estàtics.
• Les accions d’alta intensitat han d’estar dissenyades amb una durada entre 2 i 3 segons i distàncies entre 6 i 8 metres.
• La millora de la capacitat de salt es relaciona amb prestacions més altes en activitats d’alta intensitat, la qual cosa implica que els programes que augmentin aquesta capacitat han de ser prioritaris, per davant de programes orientats a la capacitat de resistència intermitent.

Podeu llegir la tesi sencera aquí.

 

Daniel Lara Cobos (col. 11699) és doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Col·labora amb empreses del sector de les aplicacions mòbils en promoció de la salut a través de l’activitat física i exerceix com a professor associat del Grau en Fisioteràpia i Ciències de la Activitat Física i la Salut de la UPF.