La Gretton School (Anglaterra) és una escola d’educació especial centrada en autisme. Agustí Castillo (col·legiat 11669) va tenir l’oportunitat d’implantar-hi el currículum d’Educació Física. Una experiència que ens acosta a un món poc conegut.
Sempre lligat al món de la gestió i a l’organització d’esdeveniments esportius, el 2009 vaig decidir de fer un canvi de rumb i de vida davant de la previsió de crisi cada vegada més acusada que vivia el nostre país. Després de més de tres anys treballant en l’execució d’esdeveniments esportius de gran format, vaig aventurar-me en un altre país: Anglaterra. La meva primera voluntat era continuar amb programes de gestió esportiva, ja que creia que la meva tasca estava allunyada de les aules. Desconeixia, però, que el nou país em tenia preparada una nova aventura en el marc de l’educació.
Vaig aterrar a Cambridge un fred octubre de 2009 i tot plegat va fer un gir de 360º. Se’m van anar obrint portes d’escoles i progressivament vaig anar desenvolupant atributs i competències clarament identificables en un professor. I cada vegada m’atreia més la possibilitat de canviar les vides d’infants i joves mitjançant la creació de marcs educatius idonis per a cada un d’ells i elles.
GRETTON SCHOOL, LA MEVA SEGONA LLAR
Gretton: recordaré aquesta paraula per sempre. Aquesta escola d’educació especial per a alumnes amb TEA (trastorn d’espectre autista) em va canviar la vida. Escola concertada de nova creació oberta a final del 2009 per absorbir la demanda creixent de places, disposa d’un sistema educatiu pioner a Anglaterra per a aquest alumnat i un programa de reciclatge professional de gran qualitat.
L’equip de l’escola em va acollir amb els braços oberts i al centre vaig evolucionar a mesura que l’escola creixia. Així, si va començar amb tan sols un alumne, el juliol de 2014, quan vaig plegar, l’escola en tenia més de 70.
Les meves primeres funcions estaven relacionades amb el suport a l’aula i les classes de castellà per als alumnes de més edat. Però fidel als meus orígens amb l’activitat física i observant les necessitats motores dels alumnes, a més del gran benefici que en podien treure, vaig demanar a la Direcció de desenvolupar programes motrius i activitat física de més intensitat per complementar els programes de teràpia ocupacional que l’alumnat ja seguai. I així vaig incorporar-me a les ordres de l’anterior professor d’Educació Física, que al cap de tres mesos em va donar plens poders per tirar endavant el currículum de l’escola com a cap del Departament d’Educació Física.
L’AUTISME, EL GRAN DESCONEGUT
Durant l’estiu de 2011 vaig estar informant-me i buscant la manera d’adaptar el currículum nacional d’Educació Física a la realitat dels alumnes de l’escola. Tenia clar aspectes com la dificultat en la regulació sensorial, la dificultat de relacions socials, la interpretació distorsionada de l’espai, entre tants d’altres. Vaig passar de pensar que senzilles adaptacions curriculars serien suficients a qüestionar-me totes i cada una de les accions dutes a terme arran de les dificultats motrius i sensorials dels alumnes. Tendim a pensar que una mateixa fórmula pot funcionar per a tot el col·lectiu, però els diversos graus d’afectació requerien una adequació específica a les necessitats de cadascun dels meus alumnes.
La clau va ser entendre que els principis generals d’inclusió d’alumnes amb discapacitat no s’adequava necessàriament a la realitat de l’espectre autista. La varietat de competències socials, de comportament i comunicació que calia considerar, revisar i afrontar diàriament era enorme. Tot plegat, lluny de fer-me defallir, em va empènyer a treballar encara amb més il·lusió i empenta. Tenia l’oportunitat de canviar les seves vides i a l’hora posar l’Educació Física on es mereixia. Sense pensar-ho, m’estava convertint en allò que no havia volgut ser mai, professor d’Educació Física. Després de tres anys i mig treballant amb alumnat amb autisme la meva praxis professional va canviar significativament.
Després de les adaptacions curriculars, van venir la creació del Festival d’Esport de l’escola, que tothom temia –per les característiques de l’alumnat, però que va ser un èxit rotund–, la promoció de sortides escolars pròpies de l’Educació Física (escalada, tir amb arc, esports d’aventura…) i la generació d’un ambiciós programa d’activitats extraescolars. La modulació sensorial, la interacció intensiva i el lideratge esportiu per a la millora de l’autonomia personal van ser els aspectes que vaig treballar de manera més marcada, ja que podien ser fàcilment introduïts en les sessions d’EF.
El meu interès per aquests elements d’intervenció educativa em va portar a dur un programa intensiu de recerca en tres alumnes residents per als meus estudis de certificació del mòdul Enabling Learning, Inclusion & Institutional Development: Understanding Autism in your School, de la Canterbury Christ Church University. De resultes d’aquest estudi va sorgir la publicació Three specific curricular adaptations and daily interventions towards a high quality PE for Pupils with ASD, que va resultar clau per establir l’activitat de la qual estic més orgullós: el Youth Leader Award Scheme, programa educatiu que donava l’oportunitat als alumnes de més edat de desenvolupar activitats de lideratge envers els més petits, així com autonomia personal a través de l’activitat física (sortides al gimnàs, amb bicicleta…).
I la vida continua
He acabat el Màster de Formació de Professorat de Secundària i, he emprès una iniciativa autònoma sota el nom d’INNCREDU en la qual col·laboro amb diferents empreses, institucions i professionals. Amb aquesta dinàmica professional i gràcies al meu bagatge, intento donar respostes pràctiques a diferents intervencions educatives per a col·lectius, entre els quals també hi ha l’espectre autista. També formo part del programa New Leaders de la Federació Internacional d’Educació Física amb un estudi sobre el grau d’implantació de l’Educació Física de Qualitat als centres educatius, amb la col·laboració, entre d’altres, de la Universitat Ramon Llull i el mateix COPLEFC. Finalment, un cop acabada la meva formació, m’agradaria buscar oportunitats per reballar en escoles internacionals a Catalunya o en altres països i gaudir d’una altra de les meves grans passions: viatjar i descobrir món.
La definició, segons GEC
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats socials i comunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i també per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
+info:
A Catalunya: http://www.autisme.com/autisme/ // www.fecaa.cat
Agustí castillo