L’acrobàcia bàsica com a eina docent – Docusport

Share this post

“La nostra motricitat és l’eina per excel·lència de relació del nostre cos amb l’entorn”, això em va dir el professor Javier Olivera a primer curs, i m’ha voltat sempre pel cap, tant que vaig reflexionar sobre com això era aplicable al meu àmbit de treball.

Reflexionar sobre aquesta afirmació em va permetre entendre les formes acrobàtiques com a eina de relació fina, íntima, amb el que envolta el nen. De fet, no resulta difícil, si es deixa un nen o un preadolescent i se l’observa, davant d’un pendent amb gespa, veure com es deixa rodolar, o a la platja sovint podem veure com alguns infants fan tombarelles, rodolen per la sorra o hi ha nenes que intenten fer ponts d’esquena o verticals; també, aprofitant la densitat de l’aigua, veurem com es col·loquen cap per avall. És a dir que podem constatar, fent una ullada, que a certes edats mitjançant la motricitat neix de manera espontània en la majoria d’individus la recerca d’aquestes sensacions.

 

A l’escola, tot fugint de les formes d’acrobàcia competitives, descobrirem un món en el qual l’alumnat interacciona amb el mitjà, amb el material, amb ell mateix i amb els companys i companyes, tot obtenint a la fi el benefici principal d’acabar coneixent-se millor a ells mateixos.

 

Iniciar-se i fins i tot endinsar-se en edats més avançades en els girs, volteigs, inversions, construccions i equilibris, permet a l’alumne experimentar amb el coneixement del seu propi univers corporal, la seva propiocepció, rebre estímuls concrets i precisos sobre la seva consciència corporal i millorar la seva relació amb l’entorn en la mesura que el fa més precís, més efectiu i fins i tot més conscient dels seus moviments.

 

Si revisem el currículum d’Educació Física per a l’ESO, el treball acrobàtic encaixa en qualsevol de les quatre dimensions en què s’estructuren les competències de la matèria: 1) activitat física saludable, 2) esport, 3) activitat física i temps lliure, i 4) expressió i comunicació corporal. En funció de l’orientació que li vulgui donar el docent.

 

Tres ítems bàsics de treball

Podrem dividir el treball docent en tres ítems bàsics de treball.

 

L’equilibri

El treball de l’equilibri sobre una o dues cames o sobre les dues mans, en construccions amb companys, explorar noves formes de mantenir-se en equilibri sol o en grup, fomenta no només les capacitats cognitives, sinó que també ajuda en la relació entre alumnes i la capacitat de treball en equip, de col·laboració.

 

Els girs

Els girs en qualsevol dels dos eixos principals ens donen consciència de la nostra lateralitat, d’una banda, i, de l’altra, ens permeten experimentar sensacions de pèrdua i recuperació de la nostra verticalitat, tot dotant d’efectivitat la nostra motricitat i explorar algunes de les seves possibilitats. En els infants aquesta sensació es viu com realment divertida.

 

Les construccions

En les construccions amb o sense moviment, podem treballar amb qualsevol dels dos ítems anteriors. El treball de consciència corporal, i de coneixement de la interacció amb els companys, s’esdevé quasi de manera espontània fent aquest treball en parelles o grups, que poden anar des de tres persones fins a grups realment grans.

 

Amb aquests tres ítems bàsics i senzills, el ventall d’activitats i tasques que podrem proposar es realment ampli.

 

No té per què ser difícil

Dintre del treball acrobàtic, les possibilitats són moltes. Si no pensem en les grans acrobàcies que veiem en les competicions gimnàstiques per televisió, i dirigim la mirada a les acrobàcies lúdiques que podem veure per exemple al circ, de seguida ens adonarem que, per exemple, els equilibris, les tombarelles o les construccions són recursos divertits, que ens permeten explorar altres recursos a classe i que no representen un gran problema tècnic.

 

No té per què ser perillós

Sovint creiem que les activitats acrobàtiques poden esdevenir una font de perill per als alumnes. La veritat és que coneixent un parell de normes bàsiques que podem incloure en les primeres sessions i treballar amb l’alumnat perquè en prengui consciència, és suficient com per no tenir cap ensurt en les acrobàcies bàsiques.

 

Un parell d’elements de treball postural concret i el coneixement del material i les ajudes ens permetran organitzar sessions segures en què el descobriment de noves sensacions pot motivar d’una manera sorprenent l’alumnat.

 

És obligatori que sigui divertit

Experimentar amb noves formes de desplaçament, d’equilibri, de referències respecte de l’entorn, en edats sobretot de Secundària, en la majoria dels casos fa que l’alumne es mostri interessat, encuriosit o en alguns casos fins i tot il·lusionat amb la matèria. Alhora, la tasca docent per organitzar sessions d’aquest tipus esdevé també fascinant.

 

Amb aquesta petita introducció us vull animar a buscar informació, a formar-vos i endinsar-vos en el món de les acrobàcies lúdiques més bàsiques per a les vostres programacions del curs vinent, ja que comporta grans beneficis per a l’alumnat a nivell motriu, però també a nivell més introspectiu i, de retruc, als que hi estiguin interessats els obrireu les portes a activitats no tan convencionals com les que s’ofereixen normalment a escoles i clubs.

 

Óskar Escalante Antón, col·legiat 56698

 

Gimnàstica i acrobàcia, en cos i ànima

Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC Barcelona. És també tècnic esportiu superior per la Federació Catalana de Gimnàstica, i ha treballant al CAR Sant Cugat (2001-2013). La temporada 2004-05 va desenvolupar les unitats didàctiques per a escoles de gimnàstica artística masculina de la Federació Catalana de Gimnàstica. I les 2006-07 i 2007-08 va organitzar seminaris de formació per a tècnics del Pla de Tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica. Així mateix, al CAR ha fet treball de tècnic d’acrobàcia i preparador físic amb la Real Federación Española de Natación per a la selecció espanyola de natació sincronitzada en el període 2013-2015. Aquest 2016, viu el món de circ com a professor substitut d’acrobàcia a l’Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona (mòdul de grau mitjà) i és director tècnic i cap de sala del Club Gimnas La Mina Gervasio Deferr. També he escrit articles per a llibres i revistes sobre acrobàcia per a circ, iniciació a l’acrobàcia, i biomecànica de l’acrobàcia.

 

Amb l’acrobàcia, el benefici principal per als alumnes és conèixer-se millor a ells mateixos

 

 

Comparteix:

Related Post

MAIG 9, 2024

EFCool, Educació Física de...

En aquest article, les professores i investigadores Eloísa Lorente Catalán (col. 5731)...

GENER 3, 2024

Expressió corporal per a la...

No és cap secret que en els contextos educatius, com en tots els àmbits de la societat,...

JULIOL 27, 2023

Els projectes...

En aquest article, el Dr. Eric Roig Hierro (associat 042272) i el Dr. Albert Batalla...

ABRIL 8, 2022

Créixer i respectar, Move IN

A Move IN treballem i acompanyem en el desenvolupament personal i fomentem i potenciem...

GENER 18, 2021

Orgullosa, futbol per a la...

Des de fa tres anys l’INEFC Barcelona col·labora amb la Federació Catalana de Futbol...

DESEMBRE 14, 2020

El Baròmetre de...

El COPLEFC, mitjançant l’equip de treball #EFteam, amb membres experts de la Comissió...