L’harmonia és la clau de la felicitat – Docusport

Share this post

“Compartir de tant en tant la visió del Perfeccionament Global (PG) amb els professionals del nostre món enriqueix enormement aquesta filosofia i el meu treball”. Així comença David Jurado Fernández (col. 8241) a parlar-nos de l’harmonia, base del PG.

Volíem parlar del seu darrer llibre, El origen de las enfermedades, però la qüestió ha derivat en una idea més holística, centrada en el seu plantejament del Perfeccionament Global i l’harmonia com a elements centrals.

La veritable malaltia és la infelicitat

Explica el significat i la importància del Perfeccionament Global…

Em preguntes què és Perfeccionament Global i la veritat és que després de vint anys em resulta difícil dir-ho, molt més que no pas treballar-lo. Si haig de resumir-t’ho en una frase, diria que PG és una manera de veure la vida que es manifesta en la potenciació i l’enfocament de les capacitats físiques, mentals i espirituals (volitives) d’una manera interrelacionada… global! I ho fa a través de l’educació i l’esport d’alt rendiment.

Aquesta visió va sorgir plantejant-me dubtes sobre molts temes que m’anaven apareixent durant la carrera a l’INEFC de Barcelona. Poder contrastar punts de vista sobre l’entrenament i la seva transferència en la vida amb una eminència com Xesco Espar, i un seminari sobre teràpies naturals que vaig poder gaudir amb un altre gran professor de la Facultat, Francesc Talens Coral (traspassat el 2012), unit al fet que ja en aquells dies entrenava equips de futbol del meu barri i podia contrastar les teories amb la realitat, va començar a donar forma a alguna cosa que sempre havia estat aquí.

Quin sentit té fer una cursa d’orientació en un bosc si no trobes el moment de gaudir del bosc?

Haig d’aclarir que tant l’educació d’alt rendiment com l’esport d’alt rendiment als quals em refereixo no impliquen que aquests tinguin un caràcter ni elitista ni basat a destacar els resultats quantificables o externament valorables. Qualsevol que vulgui fer un pas més a la seva vida, el seu esport, els seus estudis… entra dins del concepte d’alt rendiment del PG, ja sigui saltant més o fent millor una poesia. Hi ha diversos lemes que utilitzo molt en les meves activitats, però en destaco dos que ho deixaran clar (per cert, ens els copien habitualment grans marques): “Tu et poses els límits” i “Educant per ser tot el que es pot ser”. Però si el teu màxim esforç i sacrifici no tenen com a objectiu principal gaudir igualment al màxim, el que fas no té lògica: quin sentit té fer una cursa d’orientació en un bosc si no trobes un moment, encara que sigui al final, per gaudir del bosc?

El que diferencia principalment el Perfeccionament Global d’altres mètodes és:

  • Que no hi ha mètode. El Perfeccionament Global és propi de cadascú, amb les seves peculiaritats, les seves possibilitats, les seves capacitats… No pot haver-hi un patró preestablert per treballar amb una persona. Cal endinsar-s’hi i descobrir com ajudar-la a enfocar el seu camí únic. Això pren molta importància al meu nou llibre, El origen de las enfermedades, perquè també hi detallo les grans falsedats que giren al voltant de moltes malalties i trastorns (des de la síndrome de Down o el TDAH, l’Asperger, etc.), així com visions errònies de l’entrenament esportiu i el sistema educatiu. En definitiva, una infinitat d’idees preconcebudes i classificacions que dificulten el procés únic que ha d’acomplir cada individu a la seva vida.
  • Que tot el que envolta l’ésser humà determinarà el resultat de la seva tasca. No pots pretendre tenir una gran carrera futbolística, per exemple, si no controles i harmonitzes tots els aspectes físics, mentals, emocionals, socials, filosòfics… que t’envolten. Però tampoc si no controles la connexió que hi ha entre tot això. A això se sol argumentar, si seguim amb el símil del futbol, que moltes carreres esportives reeixides no han necessitat connectar tots aquests factors; i jo hi responc que el fet que tu siguis el millor pot ser pel fet que els altres ho fan encara pitjor.

No hi ha un patró establert per treballar amb una persona. Tot el que envolta determina el resultat

Com s’ha desenvolupat el Perfeccionament Global en la teva trajectòria professional?

Ara mateix exerceixo de professor d’Educació Física; i ho faig des de fa tants anys com els d’existència del PG. I encara que estic bastant desencantat amb el sistema educatiu, aquí continuo…, aprenent cada dia dels meus alumnes: ara com ara, el gaudi és més gran que el desencís.  

Vaig començar, com he dit, amb equips infantils del meu barri i ara, per exemple, treballo amb dos dels tres millors saltadors de perxa d’Espanya, que només tenen vint i vint-i-un anys (Álex Gracia i Óscar Prieto). He estat les cinc últimes temporades en el futbol infantil del Cádiz CF aplicant el PG, i això ha estat una experiència meravellosa, perquè ha suposat l’oportunitat de veure els resultats de l’aplicació del meu treball amb centenars de nens especialment poderosos, a llarg termini i en l’esport que m’apassiona.

Durant tres anys vaig estar impartint sessions de Perfeccionament Global al Màster en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell (RETAN) de Triatló, dirigit per una altra de les nostres eminències, Joan Mayol, a l’INEFC de Barcelona; i també aquí, convidat per Xesco Espar, vaig participar fa tres anys com a ponent als Cursos d’Estiu. O sigui que durant una època una Meca mundial de l’educació física com és l’INEFC va obrir les portes a la filosofia PG.

El veritable èxit no resideix en quantes capacitats té algú, sinó quanta voluntat

Una altra experiència increïble va ser treballar durant quatre anys intervenint en els entrenaments del Grup d’Operacions Especials de la Policia Nacional, que al seu torn em va permetre conèixer el grup corresponent de l’Ertzaintza i dels Mossos d’Esquadra en una jornada plena d’aprenentatge que em queda per al record: no oblidem que aquests professionals són dels que més i d’una manera més variada entrenen del món; s’enfronten als perills més grans que hi ha, ja que han d’intervenir en segrestos terroristes, detencions de clans mafiosos, coordinar una intervenció sincronitzada en diferents punts del país, assaltar vaixells, avions, centres comercials, etc.; però no sabràs mai qui són, ni tindran un trofeu, ni un sou més alt que el d’un professor. Així que imagina el privilegi d’entrar en aquest món on et jugues la vida només pel fet de fer bé la teva feina i no per l’aparença ni l’aplaudiment ni els diners ni un trofeu.

També treballo amb lluitadors professionals de MMA (arts marcials mixtes), surfistes professionals que han estat campions nacionals d’Espanya i de Xile, etc. Tot això es desenvolupa dins d’una associació sense ànim de lucre; i aquí està la joia de la corona, amb la qual va començar tot: l’Escola de Surf Pirates, que és un programa educatiu gratuït per a nens. I, finalment, si alguna cosa puc remarcar per sobre de tota aquesta experiència, és que he treballat durant molts anys en alguns dels centres per a alumnes amb problemes de conducta més greus d’Europa, i aquí és on veus que el veritable èxit no resideix en quantes capacitats té algú, sinó quanta voluntat.

En aquestes dues dècades, a part d’aquests treballs esportius i educatius, m’he dedicat a fer un Màster en Psicopatologia i Salut i un doctorat en Psiconeuroimmunologia (una visió alternativa de la psicologia convencional); però tant o més important que això han estat els meus viatges pel món investigant els elements universals dels mètodes d’autocontrol existents en les cultures més antigues del planeta: Polinèsia, Micronèsia, Melanèsia, els inuits de Groenlàndia, els indis Tlingit d’Alaska (per cert, amb un documental que tinc aturat fa deu anys), els indis Yámanas de Terra del Foc, zones rurals del Japó, Jerusalem, a les faveles del Brasil, monestirs amagats de l’Himàlaia (aquí sí que vaig tocar el cel: vaig ser l’únic no oriental ni vestit de taronja que va assistir convidat a una convenció de monjos budistes dels monestirs que envolten Sagarmatha, a l’Everest), etc. A partir d’aquesta recerca, que encara continua, vaig desenvolupar les meves pròpies tècniques de meditació, relaxació i regeneració, que considero que constitueixen un altíssim percentatge dels bons resultats del PG, tant a nivell esportiu i educatiu com fins i tot amb persones depressives.

He viatjat arreu del món investigant els elements universals dels mètodes d’autocontrol

¿Es podria dir que el resultat d’aquest èxit i l’essència del Perfeccionament Global és l’harmonia?

Sense cap dubte. Potser el concepte més important de la nostra vida és connexió. Viure és connectar. Però com connectem i quin efecte tindrà aquesta connexió depèn de l’harmonia. Connectar és la porta i l’harmonia la clau. D’això tracta El origen de las enfermedades.

Potser el concepte més important de la nostra vida és connexió. Connectar és la porta i l’harmonia la clau

Explica’ns una mica més sobre aquest teu cinquè llibre…

Doncs sense deixar de costat el concepte anterior, el que desenvolupo en aquesta última obra és la tesi que tota malaltia és resultat d’una dissensió entre cos, ment i voluntat; és el resultat d’una ruptura amb aquesta harmonia. I això és pel fet que aquests tres elements són un de sol, igual que encara que parlem de braços, cames o estómac, només hi ha cos i el que afecti una zona tindrà conseqüències sobre el Tot. Puc centrar la meva atenció esporàdicament en una zona, però no es pot aïllar esperant que no hi hagi conseqüències sobre les altres: un problema en una dent pot desembocar en una úlcera; el dolor de l’úlcera, en preocupació; la preocupació, en por; la por, en migranya…

Tota malaltia és resultat d’una dissensió, una ruptura entre cos, ment i voluntat

És el meu llibre més llarg i haig de dir amb orgull que ha estat el més pesat d’escriure, i per què això és motiu d’orgull? Perquè m’he ficat de ple a assenyalar tots els detalls des del punt més exigent possible. Cada element polèmic no basat en una experiència pròpia l’he contrastat amb diverses fonts oficials, amb diversos professionals (per exemple, idees com virus, esquizofrènia, depressió…). No en tenia prou, de trobar una documentació o especialista que refutés o donés suport a una teoria, havia d’aprofundir-hi més i més i al final triar la millor; i si això suposava rebutjar una teoria, ho feia. Per això ha estat esgotador: deu anys de recerca i un any sencer per escriure’l: que bé que em va venir el confinament de primavera! Però n’estic increïblement satisfet, amb el resultat. A vegades el fullejo i penso: “Jo he escrit això?”. Els lectors se sorprendran sobre temes relacionats amb la nostra salut personal que donem per fets i indiscutibles i veuran com n’estàvem, d’enganyats.

Això sí, vull acabar aquesta entrevista subratllant que els llicenciats en Educació Física, potser d’una banda també se sorprendran, però són els que més fàcilment poden entendre la visió que transmeto i fins i tot que més fàcilment poden canviar el seu enfocament convencional, i saps per què? Perquè oblidem amb molta facilitat que som l’única ciència que tracta l’ésser humà de manera global. L’única que es basa en el fet que en un moviment (i el moviment és vida, és connexió de l’aspecte intern amb l’extern) estan implicats factors físics, emocionals, socials, intel·lectuals, ambientals… Som els únics que estudiem d’una manera interrelacionada les causes, els processos i les conseqüències d’“això”. I això condueix a alguna cosa que sempre dic: el PG no inventa res, només recopila el que se sap des del començament dels temps, però que s’ha oblidat o supeditat a mesuraments i aparences. Per això em fa molta ràbia quan ens alegrem que ens diguin ara que som una professió de salut, o que surti un estudi d’una universitat de no sé on cada dos per tres dient que l’exercici és bo per al cor o per a la salut mental… Som l’única ciència de la salut, les altres són ciències de la malaltia.

Som l’única ciència de la salut, les altres són ciències de la malaltia

El dia que s’accepti que la salut mental no és mental, sinó global, però amb símptomes a la ment; i que un infart no és un problema del cor, sinó global, però amb símptomes al cor, ¿quina altra ciència que no sigui la nostra estarà més prop de donar-hi les solucions? Però si ens continuem centrant a limitar-nos a ser els “guardians de l’exercici”, continuarem tancats en aquest 1% del que podem ser i del que som.

Algun dia hi haurà en algun lloc una Facultat de Perfeccionament Global, o almenys una assignatura, en la qual es treballi i s’estudiï, encara més del que puc fer jo, tots els factors que determinen que cada individu de manera exclusiva i efectiva desenvolupi el millor camí per aconseguir els seus objectius personals i la seva finalitat principal: la Felicitat. Perquè la veritable malaltia és la infelicitat.

David Jurado Fernández (col. 8241), autor del llibre El origen de las enfermedades, entre d’altres, i amb una llarga trajectòria professional i acadèmica (com recorda en aquesta entrevista).

Més informació sobre el Posicionament Global i els llibres de David Jurado: enllaç.

Comparteix:

Related Post

AGOST 3, 2021

“M’has canviat la vida”

Fa més de deu anys que treballo en el món de l’exercici físic de la salut i en...

FEBRER 22, 2021

L’activitat física...

L’activitat física afavoreix la salut mental de les persones adultes i sembla una bona...

DESEMBRE 21, 2020

Som cos

És important recalcar que la fisioteràpia, l’osteopatia i les ciències de...

SETEMBRE 10, 2020

CAFiE i neurorehabilitació

Vaig estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC de...

JULIOL 27, 2020

10 amenaces per a la salut

Des de l’any 2009 la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona...

JULIOL 10, 2020

La CCCC, en forma

Arran del confinament obligat per la COVID-19, la Coordinadora de Colles Castelleres de...