L’activitat física afavoreix la salut mental de les persones adultes i sembla una bona estratègia per combatre els efectes psicològics durant la pandèmia de la COVID-19.

L’estudi neix a partir de la col·laboració amb un projecte internacional d’investigació titulat Psychological Responses, Coping Strategies and Physical Activity during the COVID-19 Pandemic: A Multiple Country Comparison Study GCH Team, liderat per la Dra. Yang de l’Ohio State University College of Medicine, en què es vol estudiar la relació entre l’activitat física i la salut mental durant la pandèmia de la COVID-19.

A partir d’aquí, mitjançant el Journal of Environmental Research and Public Health, que és una publicació interdisciplinària digital, amb revisors anonimitzats, d’accés obert, que publica semestralment l’organització MDPI, amb la salut pública, entre altres entres d’interès, i que dedica un número especial a “La salut mental en època de COVID-19”, una edició que encara està rebent aportacions d’arreu del món, que ja s’acosten a la cinquantena de treballs, l’equip investigador (format per membres de diferents universitats de l’Estat: Blanquerna, Universitat Ramon Llull; Universidad de la Laguna; Universidad Internacional de la Rioja; i la Universitat de Barcelona com a coordinadora) va presentar aquesta revisió sistemàtica de la bibliografia existent sobre la qüestió, amb l’objectiu d’analitzar en quina mesura els nivells d’activitat física durant la pandèmia de la COVID-19 afecten la salut psicològica de les persones adultes.

En aquesta revisió sistemàtica de la bibliografia o “literatura” científica s’ha discutit si l’activitat física és una bona estratègia per atenuar els efectes negatius a nivell psicològic i mental per causa de la pandèmia de la COVID-19.

La COVID-19 genera més estrès, ansietat, aïllament social, angoixa i depressió

Els estudis inclosos a la revisió sistemàtica mostren que la reducció dels nivells d’activitat física i l’augment del sedentarisme durant el confinament han causat problemes psicològics, sobretot en la població adulta. Mostren també com el confinament de la població ha provocat l’augment dels nivells d’estrès, ansietat, aïllament social i angoixa psicològica així com també els nivells de depressió superiors del que és habitual entre el personal sanitari.

S’ha consultat tota la bibliografia existent sobre la qüestió, en 7 bases de dades bibliogràfiques mèdiques, amb un total de 180 articles

En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi així com també d’altres estudis futurs poden ser de gran rellevància per als líders institucionals i governs, i també professionals sanitaris i investigadors, a l’hora de prendre decisions respecte al tancament d’espais per a la pràctica d’activitat física com els parcs públics o els gimnasos i centres esportius. 

Per llegir l’article sencer: enllaç

Oriol Sansano-Nadal (col·legiat 57505), és professor associat a Blanquerna. Universitat Ramon Llull i doctorand en Activitat Física i Ciències de l’Esport